Alenar

Un notable grup d’escriptors es va trobar ahir a Ca n’Alcover, la seu d’Obra Cultural Balear, per prendre un got. La cita no hauria estat cap notícia si no fos que celebraven una victòria. A les set tots junts van fer cap al Teatre Principal, on per primera volta en quatre anys participaren en el lliurament dels Premis Ciutats de Palma.

Perquè aquests darrers quatre anys havien estat obligats a fer una gala paral·lela, precisament a Ca n’Alcover: el Sant Sebastià Literari. La posició troglodita del govern local del PP envers la llengua els havia duts a negar-se fins i tot a assistir al lliurament d’aquests premis, degradats, prostituïts i despullats de sentit. L’Ajuntament de Palma va arraconar la llengua catalana i la dignitat d’uns premis que tradicionalment havien estat entre els importants del país. Més de quatre-cents escriptors s’hi van rebel·lar amb una eficàcia considerable. I la lluita va durar fins ahir.

Ahir, amb el PP fora de les institucions, simplement van poder tornar a seure al pati de butaques del Principal i van poder aplaudir uns col·legues seus, guanyadors d’uns premis ja lliures de sospita. Van fer de ciutadans normals d’un país normal. I IB3, la retornada televisió pública de les Illes, que cada dia que passa desperta més expectació, va tornar a transmetre l’acte amb la dignitat necessària i els recursos que calien.

Mallorca alena, doncs, després d’uns anys foscs, molt foscs, i això és una magnífica notícia per al conjunt del país. Des de fora és difícil d’entendre fins a quin punt les obsessions del PP havien fet irrespirable l’aire allà on manaven. Fins a quin extrem havien arribat a dificultar la quotidianitat. Haurem d’evitar que el canvi, a les Illes i també al País Valencià, siga una anècdota temporal, perquè ara com ara l’alternativa no és pas una alternança, sinó un dramàtic soterrar.