01.02.2021 - 11:34
|
Actualització: 01.02.2021 - 12:42
Jens Spahn, ministre de Sanitat alemany, diu en una entrevista al Frankfurter Allgemeine Zeitung que es podria subministrar els vaccins xinesos i russos per a superar l’escassetat de dosis dels vaccins occidentals. “Més enllà del país on s’han produït, si els vaccins són segurs i efectius, podrien ajudar-nos a superar la pandèmia”, diu. Amb tot, deixa clar que abans haurien de ser aprovats per l’Agència Europea del Medicament, com ha passat amb la resta de vaccins.
Les paraules del ministre alemany arriben enmig de l’estira-i-arronsa de la Unió Europea amb les farmacèutiques, que no compleixen els compromisos de lliurament. Ahir, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, va anunciar que AstraZeneca, que fabrica el vaccí desenvolupat amb la Universitat d’Oxford, s’havia compromès a lliurar 9 milions més de dosis el primer trimestre, 40 milions en total. I avui, BioNTech ha anunciat que treballa per augmentar el subministrament a partir del 15 de febrer per lliurar les dosis compromeses, i que en el segon trimestre del 2021 lliurarà 75 milions de vaccins contra la covid més dels prevists gràcies a haver optimitzat els seus processos de producció.
Rússia va anunciar divendres que, en el cas que ho aprovés l’Agència Europea del Medicament, podria lliurar 100 milions de dosis del vaccí Sputnik V en el segon quadrimestre de l’any, que immunitzaria 50 milions d’europeus.
Amb tot, la relació dels països comunitaris amb els vaccins xinesos i russos és delicada. La Unió Europea va criticar Hongria per haver-se desmarcat del bloc comunitari autoritzant al seu territori l’administració del vaccí de l’empresa pública xinesa Sinopharm i de l’Sputnik V rus; però va dir que no era il·legal. Ara el canvi de parer d’Alemanya podria obrir la porta d’Europa a l’arribada de vaccins de fora del bloc occidental.
