14.02.2025 - 21:40
El cap de setmana vinent hi ha unes eleccions fonamentals per a la Unió Europea, les generals a Alemanya, és a dir, les de l’estat més gran i influent del bloc i que acostuma a marcar el rumb de les institucions i les polítiques europees. La convocatòria ha tingut lloc arran de la caiguda del govern de coalició, format pel Partit Socialdemòcrata (SDP), el Partit Demòcrata Lliure (FDP) i els Verds, i encapçalat per Olaf Scholz, i ara tot fa preveure que el gran triomfador de la jornada i nou canceller serà el conservador Friedrich Merz, de la CDU.
El partit de Scholz, l’SPD, segons totes les enquestes, rebria una forta patacada i passaria de ser primera força, amb un 26% dels vots, a tenir-ne solament el 15%, un percentatge similar al que s’estima que ara obtindran els Verds. L’aliança de centre-dreta entre la CDU i el bavarès CSU es troba còmodament en primer lloc amb un 30% dels suports, mentre que Alternativa per Alemanya (AfD) duplicaria els resultats de fa quatre anys i seria el segon partit més gran del parlament, amb un 20% dels vots.
Sigui quin sigui el resultat, tot just després de la votació començaran unes setmanes o mesos de negociació per a aconseguir una majoria sòlida. Els quatre partits abans esmentats són els que es dóna per fet que formaran part del nou parlament, i les aliances postelectorals dependran, en bona part, de quants puguin accedir finalment a la cambra, atès que tant l’Esquerra com l’Aliança Sahra Wagenknecht (BSW) –una escissió d’aquests primers– i els liberals voregen el 5% del vot, la barrera electoral per a poder entrar en el repartiment d’escons.
Merz sense rival
L’executiu alemany es va trencar el mes de novembre, després de desacords continus, per la negativa del cap dels liberals, Christian Lindner, d’endeutar-se per finançar noves inversions. D’ençà de la crisi econòmica del 2008, la constitució alemanya estipula que el dèficit no pot superar el 0,35% del PIB, malgrat que el deute del país és relativament baix, del 60% del PIB, molt per sota de la resta de grans economies.
De fet, segons les enquestes, la majoria d’alemanys considera que un dels principals problemes que hi ha actualment és la manca d’inversions en tota mena d’infrastructures, com ara de transport, energia –arran del tancament de totes les centrals nuclears–, habitatge, educació, salut i, fins i tot, de l’exèrcit alemany. Però aquí la gran qüestió, i el punt de discrepància entre partits, és com aconseguir aquest finançament extra.
Tant els Verds com l’SPD són partidaris de modificar l’article 115 de la constitució i reformar el topall de deute, mentre que Merz s’hi oposa i, a més, diu que vol abaixar els imposts. En canvi, proposa de gestionar millor els ingressos existents: revisar els ajuts socials, limitar l’arribada de refugiats, aprimar l’administració i la burocràcia i reactivar l’economia. Les mesures es poden considerar insuficients, pel cap baix, tenint en compte que les perspectives són que l’economia romangui estancada durant els anys vinents.
De fet, s’ha acusat Merz de populista i de trencar amb el tarannà responsable del partit i, tot i que és previst que guanyi les eleccions, tampoc és especialment ben valorat, sobretot entre dones i joves. Tot i això, té com a punt a favor de ser vist com un bon orador i, sobretot, un gestor solvent, i això es contraposa a les lluites internes recurrents i a la imatge de desgavell administratiu de l’actual govern de coalició, en un moment de crisi econòmica al país i d’enrocament de posicions en la política internacional. Aquests factors, principalment, són els que han posat una catifa vermella al retorn de la CDU.
Un viratge a la dreta
La victòria dels conservadors també ocasionarà moviments geoestratègics a Europa, perquè la sortida de Scholz deixarà els socialdemòcrates encara més debilitats, que, dels vint-i-set estats de la Unió Europea, solament tenen com a caps de govern el maltès Robert Abela, la danesa Mette Frederiksen i l’espanyol Pedro Sánchez. Així que s’imposa un tomb a la dreta en el continent, i no solament per la victòria de Merz, sinó també perquè es preveu que la principal alternativa sigui ara la ultradreta.
El discurs s’ha radicalitzat, amb AfD en ple creixement, encoratjats també pel suport d’Elon Musk. Han posat la immigració al centre del debat, tot vinculant-la amb la delinqüència, alhora que posen en qüestió el projecte europeu i promouen la no-intervenció a Ucraïna. De fet, la crítica a la immigració també ha arribat a l’esquerra, i aquesta qüestió és la que més diferencia el partit BSW, amb un discurs molt dur, i l’Esquerra.
També trobem que una part dels votants s’ha adherit a les proclames antiestablishment, promogudes per l’extrema dreta, que consideren que la manca d’inversió en energia i noves tecnologies i l’estancament econòmic que viu el país és, en part, culpa de les polítiques ambientals de polítics “elitistes”.
Segons les enquestes, la majoria d’electors aniran a les urnes desanimats i sense gaires expectatives, i un dels principals incentius per a votar l’esquerra és aturar l’extrema dreta. En referència a això, les acusacions són creuades: mentre Scholz diu que no es pot confiar que Merz no pacti amb l’extrema dreta, el conservador culpa les polítiques de Scholz d’haver-ne impulsat l’ascens.
Tot i que històricament hi havia hagut un cordó sanitari ferm a l’AfD, el 29 de gener la CDU va presentar un pla per a endurir les polítiques d’asil i de control de fronteres, que es va aprovar gràcies als vots de l’extrema dreta, fet que va desencadenar tot d’acusacions d’haver trencat aquest vet. L’ex-cancellera Angela Merkel mateixa ha criticat el seu partit i ha demanat de resoldre la qüestió dels refugiats de manera europea i no amb fronteres interiors.
La immigració ha esdevingut un dels grans temes de campanya, oimés amb l’atropellament múltiple a Munic de dijous. La majoria d’alemanys són partidaris d’acollir menys refugiats i la resposta dels partits, fins i tot dels socialdemòcrates, ha estat d’endurit el to. De fet, Scholz es vanta d’haver augmentat les deportacions d’un 70% i ha assegurat que mantindria una “línia dura”.
En l’àmbit internacional, també trobem que s’imposa un escenari de tensió, en el qual, més que pedagogia, es demana dirigents robustos i disposats a dur a terme accions contundents. I és que l’arribada de Donald Trump als EUA ha fet trontollar els forts llaços entre EUA i Europa, que s’aboquen a una guerra comercial, mentre el món es veu encara marcat per les guerres d’Ucraïna i Gaza. Justament, aquest cap de setmana, es fa la Conferència de Seguretat de Munic, que reuneix una seixantena de caps d’estat i de govern, militars i experts, en el fòrum de política de seguretat més important del món. Sobre això, Trump ja ha marcat el to que pot haver-hi en les relacions: “Vam ser estafats per les nacions europees, tant en l’àmbit comercial com en el de l’OTAN.”
Qui formarà el govern?
Tot i guanyar les eleccions, la CDU difícilment obtindrà la majoria absoluta. De fet, no hi ha hagut mai cap partit que hagi obtingut la majoria absoluta d’ençà de la reunificació alemanya.
L’FDP, l’històric partit frontissa i soci històric dels conservadors, que podria quedar fora del parlament, ha estat refusat per Merz com a possible soci de coalició. De fet, el conservador hi ha abocat un discurs molt dur. Diu que “votar l’FDP és al final tirar un vot”, que haurien de quedar fora i que el vot útil és optar pels conservadors.
Les opcions de govern dependran de quantes formacions aconsegueixen d’obtenir representació. Òbviament, com menys hi entrin, millor per a la CDU, tenint en compte que les formacions que es troben al llindar són les d’esquerra. Sobre això, Merz ha assegurat que no col·laborarien “mai” amb l’AfD i, per tant, qualsevol fórmula requerirà una coalició, o acords puntuals, amb els socialdemòcrates o amb els Verds. Amb aquests partits, hi mantenen una competència electoral dura, però guarden les formes i eviten que això afecti possibles futures negociacions. De fet, en el congrés de la CSU a Munic, Merz va dir que l’SPD i els ecologistes eren “partits força raonables a l’hora de prendre decisions correctes”.
Tot i que l’acord sembla complicat, els Verds tenen un discurs més de centre i liberal que no pas l’Esquerra o els referents que hi pugui haver a l’estat francès o espanyol, on les formacions ecologistes es vinculen més a opcions netament d’esquerres. De fet, conservadors i verds ja governen plegats en uns quants estats, com ara el Rin del Nord-Westfàlia, Schleswig-Holstein i Baden-Württemberg.
Scholz ja ha avançat que ell no serà mai el número dos d’un govern encapçalat per Merz i que el seu partit s’estima més passar a l’oposició que no pas ser el soci minoritari, com va passar durant tres mandats dels quatre que va exercir Merkel com a cancellera federal. Si bé els Verds semblen més ben situats, si es compleixen els pronòstics electorals, Scholz podria ser fulminat al capdavant del partit i es tornaria a obrir un ventall ampli d’acords electorals.
