13.06.2024 - 21:40
|
Actualització: 13.06.2024 - 21:51
The Washington Post · Kate Brady
El ministre de Defensa alemany, Boris Pistorius, ha presentat aquesta setmana una nova proposta per a reactivar el servei militar, en el context de la guerra d’Ucraïna, tot i que fa més d’una dècada que el servei nacional va ser eliminat. De fet, com més va més països europeus consideren de restaurar alguna forma de reclutament militar o universal arran de la invasió russa.
“Hem de ser realistes i estar en condicions de dissuadir un atac”, va dir Pistorius als periodistes. És el darrer exemple de com Alemanya adopta noves prioritats en política militar i exterior. Segons el pla de Pistorius per a un “servei militar selectiu”, tots els joves de divuit anys a Alemanya rebrien un qüestionari per a avaluar el seu interès per l’exèrcit, conegut com la Bundeswehr. Retornar el qüestionari seria obligatori per a quatre-cents mil homes cada any, però voluntari per a les dones, d’acord amb la constitució d’Alemanya. Pistorius va afegir que tots els qui completessin el qüestionari tindrien el dret legal d’objecció de consciència.
Es preveu que uns 100.000 homes cada any hi mostrin interès, segons Pistorius. Amb un model similar a l’escandinau de Suècia i Noruega, un grup de 40.000 a 50.000 seria convidat a un procés de selecció. Uns 5.000 dels candidats més adequats serien cridats per a sis mesos de servei militar, amb l’opció d’ampliar-lo fins a disset mesos. Tot això seria per a més dels 10.000 voluntaris anuals. “Volem els millors i els més motivats”, va dir Pistorius.
L’objectiu de Pistorius és augmentar la dotació de l’exèrcit fins a 203.000 soldats per al 2031 i crear un cos de reservistes de 260.000. Actualment, Alemanya té uns 180.000 soldats i 60.000 reservistes. En el punt àlgid de la Guerra Freda, davant la força combinada dels països del Pacte de Varsòvia d’Europa de l’Est, l’Alemanya Occidental tenia un exèrcit de 400.000 homes i gastava aproximadament el 4% del seu PIB en defensa, el doble de l’objectiu de despesa de l’OTAN actual. Tots els joves eren reclutats a partir dels divuit anys, i qualsevol que no volgués fer el servei militar estava obligat a fer un servei civil, com ara, treballar en una residència per a gent gran. El 2011, el període obligatori era de sis mesos i prou, mentre que a la dècada de 1960 era de divuit.
El nombre de joves que optaven pel servei civil va anar creixent i les necessitats de personal de l’exèrcit es van reduir dràsticament, de manera que la cancellera Angela Merkel va posar fi al servei nacional obligatori el 2011, una mesura que Pistorius va qualificar d’error. La proposta feta ara és tan sols el primer pas. Es preveu que hi hagi un debat intens sobre el servei militar a Alemanya aquests mesos vinents, i és probable que es converteixi en un tema electoral a la tardor. Qualsevol proposta final per al servei militar haurà de passar pel parlament.
La coalició de govern de centredreta, que inclou els Socialdemòcrates, els Verds i els liberals del Partit Lliure Democràtic, continua dividida sobre els detalls, i Pistorius encara no ha aconseguit el suport complet del seu canceller, el socialdemòcrata Olaf Scholz, que va descriure la manca de tropes de la Bundeswehr com una “tasca manejable.” En una intervenció a Estocolm el mes de maig, Scholz va dir que retornar al reclutament en massa “ja no funcionaria.” Tanmateix, la proposta ha suscitat una resposta relativament positiva per part dels socis de la coalició.
“La situació de seguretat a Europa ha canviat fonamentalment,” diu el cap del Partit Verd, Omid Nouripour, a l’Agència de Premsa Alemanya. “Per tant, hem d’assegurar-nos que les nostres forces armades estiguin ben posicionades. A més d’un bon equipament, això també s’aplica a la qüestió del personal.” Enquestes recents suggereixen que gairebé dos terços dels alemanys donen suport al retorn del servei militar, que forma part d’un canvi molt més ampli en la política exterior i de defensa alemanya que va començar tan sols uns dies després de la invasió russa d’Ucraïna, fet que Scholz va descriure com un punt d’inflexió.
Andrea Gawrich, investigadora en política de seguretat i professora a la Universitat de Giessen, avisa que el servei militar solament és una part de l’envit multifacètic de respondre a l’amenaça de Rússia. “El servei militar és tan sols una petita peça del trencaclosques en la resposta a aquest nou risc de seguretat,” diu, i esmenta més desafiaments, com la ciberseguretat, les campanyes de desinformació i notícies falses, i l’enviament de més armes a Ucraïna.
Després d’anys en què l’exèrcit ha estat considerat una burla, a causa d’una manca de recursos àmpliament reportada, incloent-hi tancs, municions i fins i tot roba interior tèrmica, Pistorius ha promès de revertir la situació i millorar la seva capacitat en defensa territorial amb un fons especial de 108.000 milions de dòlars que probablement es gastarà abans del 2028. Alemanya ha d’estar “preparada per a la guerra” el 2029, ha dit el ministre de Defensa moltes vegades. Finançar la contractació de noves tropes, abans d’allotjar-les, alimentar-les i entrenar-les, també serà un gran envit. Eva Högl, una legisladora dels socialdemòcrates i coordinadora parlamentària de les forces armades, estima que caldran 54.000 milions de dòlars en projectes de construcció per a modernitzar les casernes i millorar l’atractiu de servir l’exèrcit, tant per a les noves tropes com per a les antigues. La infrastructura de les dècades anteriors de servei militar a Alemanya ja no existeix.
“Això s’ha d’aconseguir sense debilitar simultàniament la Bundeswehr en uns altres aspectes,” diu Gawrich. Alemanya no és, ni de bon tros, l’únic país europeu que considera el retorn del servei nacional. A tot el continent, més de deu països, incloent-hi Àustria, Dinamarca, Estònia, Finlàndia, Grècia, Letònia, Lituània, Noruega, Suècia i Ucraïna, practiquen actualment el servei nacional en diverses formes. Al final de la Guerra Freda, la falta d’una amenaça militar directa es va convertir en un argument popular per a la transició del reclutament al servei militar voluntari.
A la Gran Bretanya, on el servei nacional va ser abolit el 1960, el primer ministre Rishi Sunak proposa d’introduir una nova manera de servei nacional si el seu Partit Conservador es manté a Downing Street després de les eleccions britàniques del 4 de juliol. Segons el pla de Sunak, els joves de divuit anys triarien entre un any al servei militar o un voluntariat d’un cap de setmana el mes. El govern neerlandès també considera el servei militar obligatori per a cobrir la manca de nou mil soldats a l’exèrcit.
A partir del 2026, Dinamarca proposa d’ampliar el servei militar obligatori a les dones i que el període de servei passi de quatre mesos a onze. La primera ministra danesa, Mette Frederiksen, diu que el govern vol assolir “una igualtat plena entre sexes”. Les dones ja poden oferir-s’hi voluntàries, i l’any passat van representar un quart dels 4.700 danesos que van fer el servei militar.
Després de l’annexió russa de Crimea fa una dècada, Ucraïna i Lituània també van reintroduir el servei nacional obligatori per a homes de divuit anys a vint-i-sis. Segons un estudi comparatiu del 2022 sobre el servei nacional europeu, vora el 90% dels reclutes a Lituània s’hi inscriuen voluntàriament, però l’exèrcit depèn de llistes de reclutament generades de manera aleatòria per seleccionar la resta de les tropes. Letònia també va reintroduir el servei militar nacional obligatori l’any passat.
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges de The Washington Post publicats en català a VilaWeb
