24.09.2017 - 11:20
El xenòfob i filonazi Alternativa per a Alemanya parteix amb serioses opcions de convertir-se en la primera força opositora del Bundestag
MADRID, 23 (EUROPA PRESS)
Més de 61 milions d’alemanys estan cridats a votar en les parlamentàries que han començat a les 08.00 d’aquest matí a Alemanya, on la incògnita resideix no tant en el vencedor — que serà sense cap gènere de dubtes l’Unió Demòcrata Cristiana (CDU) de la cancellera Angela Merkel, que obtindrà el seu quart mandat — com en l’escenari a posteriori amb la presència d’un partit ultradretà en els escons del Bundestag per vegada primera des de 1961.
Aquest partit és Alternativa per a Alemanya (AfD), una formació de recentísima aparició, al 2013, que ha aconseguit aglutinar diversos moviments xenòfobs submergits durant dècades al país, i que ara surten a la llum sota una aura de suposada respectabilitat.
L’AfD té garantida l’entrada en depassar el 5 per cent mínim de vots necessari per comptar amb presència parlamentària però el seu resultat final està encara a l’aire. Es creu, segons els sondejos, que podrien aconseguir un 12 per cent dels vots però com apunten diversos experts, les enquestadores alemanyes no estan preparades per calibrar amb exactitud l’impacte d’un moviment així.
Sigui el que sigui el resultat, AfD quedarà completament exclòs de les converses postelectorales on es decidirà la futura coalició de Govern liderada pel partit de Merkel (i pel seu partit germà, l’Unió Cristiana Social de Baviera). En aquest sentit, cal veure el resultat que obtindrà el que serà segon partit més votat, els Socialdemòcrates (SPD) que lidera l’ex president del Parlament Europeu, Martin Schulz, i que actualment és soci menor de l’actual coalició.
El SPD es troba ara entorn del 23 per cent, un percentatge bastant respectable que podria convidar al partit de Schulz a repetir la coalició actual, sobretot si es tenen en compte opinions d’antics líders del partit com Franz Müntefering, qui va arribar a dir clarament que “a Alemanya, estar en l’oposició és una merda”.
Així doncs, la formació d’una “gran coalició” de primer i segon és perfectament factible, no solament perquè les enquestes concedeixen a la formació de Merkel entorn de 13 punts d’avantatge i no solament per la possibilitat nítida que pugui formar-se una coalició amb el SPD al marge — l’anomenada “opció Jamaica”, pels colors negre de la CDU, Els Verds i el groc dels Liberaldemócratas –, sinó pel caràcter transformador i definitori que tindran aquests comicis.
LA CONSOLIDACIÓ DE LA ULTRADRETA CONTRA LA LÍDER DEL MÓN LLIURE
La presència d’AfD en el Bundestag culmina anys de rebot a la política de “portes obertes” d’Angela Merkel, cancellera d’un país que va acollir el 2015 a 978.000 immigrants de països fora de la Unió Europea. La formació, de cort populista, islamòfob i antieuropeísta, desembarcarà al Parlament després d’haver aconseguit ingressar en 13 de les 16 cambres regionals i d’haver marcat l’agenda política dels últims anys.
L’AfD compareix amb una llista a la Cancelleria que combina a un ala dura en la figura del polític Alexander Gauland i a la facció més “moderada” que representa l’economista Alice Weidel, la vida personal de la qual — és lesbiana i té dos fills amb una dona procedent de Sri Lanka — dista dels estàndards del partit. AfD reclama, entre altres coses, la fi de la “immigració massiva desordenada”, la sortida de la zona Euro i, en l’aspecte més polèmic i radical del seu programa, “la promoció de les política de natalitat per a la conservació del poble alemany”.
Aquesta última idea entronca directament amb el passat nazi d’Alemanya, per molt que els dirigents de la formació, com Gauland, neguin les acusacions de filonazisme. Gauland ha reivindicat les victòries de les SS durant la Segona Guerra Mundial i el representant de l’ala més extremista de la formació, Bjoern Hoecke, ha arribat a qualificar el Memorial a l’Holocaust de Berlín com “el monument de la vergonya”.
El cas és que, de repetir-se la gran coalició al Govern alemany, l’AfD es convertirà en la primera força d’oposició al Parlament. Una oposició aïllada — la resta de partits han promès que no col·laboraran en cap de les seves iniciatives, com la prohibició contra els minarets islàmics — i probablement “baldarera”, com la descriu per a Reuters el president de l’Institut Americà per a Estudis Alemanys, Jackson Janes, però oposició de tota manera. “I no serem una oposició tranquil·la”, ha advertit Georg Pazderski, membre de l’Executiva del partit.
Enfront de l’AfD emergeix la figura de Merkel. La cancellera s’enfronta des de la victòria de Donald Trump en les eleccions presidencials de l’any passat a una major responsabilitat en la defensa dels valors democràtics en moments de gran incertesa internacional, la qual cosa va portar al diari britànic “The Independent” a qualificar-la com la nova “líder del món lliure”. Mentre, “The New York Times” li va atorgar el títol de “última defensora dels valors liberals d’Occident”.
“Merkel, tant si li agrada com si no, és ara la major defensora de les normes, valors i institucions que formen l’ordre mundial dels últims 70 anys”, va escriure també la revista “Foreign Policy”, mentre la resta d’analistes ressalten la veu de Merkel contra el president nord-americà en les recents cimeres de l’OTAN, del G7 i del G20 sobre la despesa militar, la protecció del clima o la política de refugiats.
“Els temps en els que ens podíem fiar completament dels altres en part han acabant. Així ho vaig experimentar els últims dies”, va declarar una fastiguejada Merkel a finals de maig després de la cimera del G7 a Itàlia. “I per això solament puc dir: nosaltres els europeus hem de tenir el nostre destí a les nostres pròpies mans”, va afirmar.
Juntament amb Alemanya, les principals potències internacionals veuen com el lideratge nord-americà que molts van donar per descomptat podria tenir les seves hores comptades després que Trump decidís retirar els Estats Units de l’Acord de París contra el canvi climàtic, rebutgés acords comercials i intentés treure importància a institucions i acords multinacionals, sempre guiat per la seva màxima “America first” (els Estats Units primer).
Però una cosa no treu l’altra i dins del Govern alemany no obliden que els Estats Units segueix sent un soci fonamental per a Alemanya en àmbits com la lluita contra el terrorisme i segueix sent el segon soci comercial d’Alemanya després de la UE. L’aliança transatlática és un vincle ineludiblement lligat al lliure comerç.
FRACÀS DE LES PORTES OBERTES
Aquest optimisme figuratiu contrasta amb la realitat de les últimes polítiques migratòries de la cancellera qui, moguda pels sondejos d’opinió i per l’auge d’AfD, ha anat endurint la seva política migratòria a cop de reforma legislativa. S’han agilitat les expulsions, limitat les reagrupacions familiars de refugiats i imposat mà dura als delinqüents immigrants.
Un gir de timó que, per a molts, ha arribat tard i evidència notables fissures en constatar que que els tres atemptats islamistes dels quals Alemanya va ser víctima l’any passat van ser perpetrats per persones que van arribar al país com a refugiats.
“És necessari garantir la seguretat a les fronteres i reduir la immigració”, va escriure per la seva banda Max Otte, un destacat gestor de fons de la CDU des del 1991, en un article publicat en la premsa alemanya en el qual exposava els motius pels quals en aquestes eleccions donarà la seva confiança al partit ultradretà Alternativa per a Alemanya.
“Merkel perjudica el seu partit. La cúpula de la CDU s’ha allunyat del seu programa”, afegia Otte, qui malgrat el seu vot admet que no deixarà de ser militant de la CDU.
