28.03.2024 - 21:40
The Washington Post · Kate Brady
Berlín, Alemanya. En els exàmens dels sol·licitants de la ciutadania alemanya aviat s’hi inclouran preguntes sobre antisemitisme, el compromís d’Alemanya amb Israel i la vida jueva en aquest país.
El catàleg de més de 300 preguntes que poden aparèixer durant la prova es modificarà ben aviat, segons que ha informat aquesta setmana el Ministeri d’Interior en un comunicat. Algunes de les noves preguntes, tal com diu la revista alemanya Der Spiegel, seran: “Com es diu una casa d’oració jueva?”, “Quan es va fundar l’estat d’Israel?”, “Quina és la raó de la responsabilitat especial d’Alemanya respecte a Israel?”, “Com es castiga a Alemanya la negació de l’Holocaust?”, o bé “Qui pot ser membre dels aproximadament 40 clubs esportius Maccabi, de filiació jueva, a Alemanya?” (Qualsevol persona, segons l’organització.)
Aquesta mesura arriba ara que fa mesos que l’estat oriental de Saxònia-Anhalt va imposar com a requisit per a la naturalització un compromís escrit en favor del “dret d’existir de l’estat d’Israel”.
Alemanya ha reprimit les veus pro-palestines i ha promès lluitar contra l’antisemitisme d’ençà de l’atac d’Hamàs contra Israel del 7 d’octubre i l’ofensiva israeliana posterior a Gaza. Alemanya, i les institucions alemanyes, han estat objecte de crítiques aquests darrers mesos per haver restringit durament les protestes pro-palestines. Fins i tot s’han cancel·lat exposicions en museus, conferències sobre llibres i més actes artístics vinculats a Palestina.
“Hi ha una cosa que em sembla especialment important”, va dir aquesta setmana a Der Spiegel la ministra d’Interior alemanya, Nancy Faeser. “De resultes del crim contra la humanitat comès per Alemanya durant l’Holocaust, tenim una responsabilitat especial en la protecció dels jueus i de l’estat d’Israel. Aquesta responsabilitat avui forma part de la nostra identitat”, afegí
“Qualsevol que no comparteixi els nostres valors no pot obtenir un passaport alemany. Ací hem traçat una línia vermella claríssima”, continuà. I acabà dient: “L’antisemitisme, el racisme i més formes de menyspreu a la humanitat no són compatibles amb el procés de naturalització.”
L’examen de ciutadania, de 33 preguntes, és un dels requisits per a obtenir la nacionalitat alemanya. Per a aprovar-ho, els sol·licitants han de respondre correctament 17 preguntes de tipus test, pel cap baix, en una hora.
L’onada de més de 2.000 incidents antisemites registrada d’ençà del 7 d’octubre ha empès els polítics alemanys aquests darrers mesos a demanar una aplicació molt més restrictiva de les lleis d’antisemitisme.
“L’antisemitisme no té cabuda a Alemanya”, va dir el canceller Olaf Scholz en un discurs davant el parlament alemany a final d’octubre. “Com a ciutadans i responsables polítics, farem tant com calgui per fer-hi front”, afegí. I això, continuà, inclou fer complir les lleis existents.
Encara que l’antisemitisme com a tal no sigui considerat un delicte a Alemanya, la motivació antisemita d’un delicte pot ser considerada agreujant en una sentència. L’abril de l’any passat, el govern va anunciar que augmentaria la subvenció anual al Consell Central dels Jueus a Alemanya a uns 22 milions d’euros, en part “per a reforçar encara més la seguretat de les comunitats jueves.”
La negació de l’Holocaust és il·legal a Alemanya, i és castigada amb penes de presó.
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
