29.08.2018 - 10:47
|
Actualització: 29.08.2018 - 11:45
Manifestants neonazis, xenòfobs i de l’extrema-dreta han omplert els últims dies els carrers de la localitat de Chemnitz, a l’est d’Alemanya, a l’estat de Saxònia. El govern prova ara de frenar aquests grups, que han arribat a reunir 6.000 persones a Chemnitz i han provocat aldarulls, usant la violència contra els immigrants.
Diumenge, després d’una baralla, un home va morir a mans de dos suposats estrangers. Aquest fet va desencadenar un conflicte que ja era latent a Alemanya. El mateix diumenge, neonazis i xenòfobs van sortir al carrer a ‘caçar immigrants’, amb càntics de ‘Foteu el camp’ i ‘No sou benvinguts’ i fent salutacions feixistes i símbologia nazi. La violència dels manifestants va obligar a l’actuació de la policia. Dilluns, amb un ambient ja caldejat, la violència va incrementar amb la contra-manifestació dels grups antifeixistes.
A les protestes s’hi va sumar el partit d’ultradreta d’Alternativa per a Alemanya (AfD), que va cridar a manifestar-se a Chemnitz contra la cancellera, a qui acusen d’haver acollit milers de refugiats.
18:46 #C2708 Fascists started marching in #Chemnitz Germany now. Video by @M000X pic.twitter.com/Zy9YOqthiH
— Enough is Enough! (@enough14) 27 d’agost de 2018
#c2608 Video: Fascists attacking a migrant in #Chemnitz #Germany today. This was 1 of many attacks out of a demo of more than 1000. Fascists are mobilizing to Chemnitz for tomorrow again.
Video by @AZeckenbiss pic.twitter.com/uIfuLPxg4a— Enough is Enough! (@enough14) 26 d’agost de 2018
Saxònia és una regió on l’extrema-dreta i el moviment contra la immigració d’Alternativa per Alemanya són especialment forts, i és un dels fronts de protesta contra les polítiques migratòries de l’executiu d’Angela Merkel.
The most ironic picture of the year. If they’re so right wing, why didn’t they deface Karl Marx yet? #Chemnitz pic.twitter.com/cketI7zcKK
— Orit Arfa (@Oritar) August 28, 2018
Condemna d’Angela Merkel
‘L’assetjament xenòfob no té cabuda en un estat de dret com l’alemany’, va dir contundent ahir la cancellera Angela Merkel arran dels esdeveniments. ‘No pot haver-hi lloc per a la incitació de la violència xenòfoba’, va afegir. De fet, aquestes manifestacions posen a prova la legislació alemanya, ja que la llei prohibeix específicament amb penes de presó o multes els símbols nazis.
Merkel vol evitar que el discurs d’aquests grups s’escampi per altres indrets d’Alemanya. Però no li està sent fàcil, car aquest fenomen està creixent en els últims anys al país europeu.
Auge del partit xenòfob d’Alternativa per a Alemanya
El partit xenòfob d’Alternativa per a Alemanya, segons les últimes enquestes d’aquest juliol, fetes per l’institut Emnid, aconseguiria un 17% dels vots a les pròximes eleccions, el seu millor resultat històric.
En les eleccions de 2015, l’AfD ja va capitalitzar el descontentament de molts alemanys contra la política de ‘portes obertes per als refugiats’ que havia impulsat fins aleshores la cancellera Merkel. Va ser en aquelles eleccions quan el partit d’ultradreta va entrar per primera vegada al parlament com la tercera força política i el primer partit de l’oposició. Les enquestes mostren que la intenció de vot continua creixent amb el seu discurs antiimmigració i euroescèptic.
A més a més, ahir alguns dirigents de la Unió Demòcrata Cristiana (CSU), socis de govern de Merkel, han proposat formar una coalició amb AfD si en les eleccions de Baviera del 14 d’octubre no obtenen una majoria suficient per governar en un estat conservador. Només un gest, però és important, perquè significa trencar el veto que els partits mantenien contra AfD, per evitar que aconseguís quotes de poder.
