Alemanya destrossa la ficció de Llarena

TEMA DEL DIA
Ridícul internacional. La decisió de la justícia alemanya de deixar en llibertat sota fiança el president Carles Puigdemont és el revés polític i judicial més important que ha rebut Espanya després del referèndum del primer d’octubre. El govern de Mariano Rajoy s’ha posat en evidència davant tot Europa i la justícia espanyola s’ha vist qüestionada per tres jutges que, refusant el delicte de rebel·lió, han dinamitat el fonament del relat repressiu contra l’independentisme. És una esmena a la totalitat al jutge Pablo Llarena. A més, els jutges germànics confirmen el caràcter polític de la causa quan adverteixen que hi ha risc de persecució política contra Puigdemont a Espanya. El tribunal alemany encara ha de decidir si hi ha malversació, però si Puigdemont  finalment fos extradit, només podria ser jutjat a Espanya per aquest delicte, cosa que reduiria notablement la pena. A Espanya la rebel·lió és penada amb trenta anys i la malversació amb penes de tres anys a sis.

De moment, Alemanya ha donat a Espanya una lliçó sobre separació de poders. Ni la suposada amistat entre Rajoy i Merkel com a socis del Partit Popular Europeu ni la necessitat del govern alemany de tenir un aliat estable al sud d’Europa no sembla que hagin afectat la decisió dels jutges. El revés que ha rebut el govern espanyol ha crescut quan, poca estona després, Bèlgica també deixava en llibertat sense fiança els consellers Toni Comín, Lluís Puig i Meritxell Serret. I això mateix va passar fa pocs dies al Regne Unit amb Clara Ponsatí. Rajoy pot tenir el suport verbal de la UE de Jean-Claude Juncker però la seva estratègia repressiva contra l’independentisme topa amb la justícia europea.

En clau judicial, el fet més important és que la justícia alemanya hagi reconegut que no hi ha rebel·lió, perquè això qüestiona frontalment l’estratègia de la justícia espanyola fonamentada en un relat ple de falsedats, que ara hauran de revisar si no volen continuar fent el ridícul internacional, cosa que tampoc no s’ha de descartar. Les interlocutòries del jutge Pablo Llarena no són homologables a Europa, perquè, per molt que s’hi esforci, no hi va haver violència ni el 20 de setembre ni en el referèndum del primer d’octubre; i, per tant, no hi ha rebel·lió. Per aquest delicte són acusats des de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart fins a la presidenta del parlament, Carme Forcadell, passant per tots els membres del govern que hi ha a la presó o a l’exili. La decisió de la justícia alemanya hauria de motivar una revisió de les acusacions, però ara com ara sembla difícil que això passi, tenint en compte l’estat de la situació a Espanya. La justícia alemanya pot rebutjar l’acusació de rebel·lió però això no vol dir que el Suprem rectifiqui. Faci què faci la justícia espanyola, el precedent alemany sí que tindrà valor quan la causa arribi a instàncies europees.

Políticament, la primera reacció de la Moncloa ha estat protegir-se i no deixar veure cap marge de rectificació de l’estratègia seguida fins ara. El govern espanyol respecta la decisió dels tribunals alemanys però diu que la llei es complirà ‘dins l’estat espanyol’. Tot i el clatellot, és poc probable que hi hagi canvis a l’estat espanyol, perquè el consens polític i mediàtic amb la repressió contra l’independentisme és molt sòlid, i qualsevol intent de desmarcar-se’n és considerat una traïció. Ciutadans competeix amb el PP per veure qui és més dur i el PSOE, completament acomplexat, els segueix la veta.

En canvi, a Catalunya  sí que hi pot haver canvis pel que fa a la investidura. La llibertat de Puigdemont reforça clarament els qui defensen d’investir-lo com a president d’una vegada, tot i que la previsió de Junts pel Sí i ERC era intentar la investidura de Jordi Sànchez per aprofitar la resolució de l’ONU que insta a respectar els seus drets polítics. Tanmateix, ara les circumstàncies són diferents i la pressió per investir Puigdemont, que és un clam en les bases independentistes, obligarà Junts per Catalunya i ERC a repensar-s’ho abans de tornar-lo a ‘sacrificar’. Malgrat que la decisió de la justícia alemanya no aturarà la inhabilitació que promou el Suprem, tothom és conscient que investir ara Puigdemont el reforçaria políticament davant tot Europa.