16.02.2024 - 17:32
|
Actualització: 16.02.2024 - 19:43
The Washington Post · David E. Hoffman i Harrison Smith
Aleksei Navalni, el ferri advocat rus que va denunciar la corrupció, els tripijocs i l’abús de poder del president rus, Vladímir Putin, i els seus companys, i va sostenir un desafiament a Putin durant més d’una dècada tot i la pressió constant de les autoritats i un enverinament gairebé mortal, ha mort avui, 16 de febrer, en una colònia de presó russa, just a sobre del cercle polar àrtic. Tenia quaranta-set anys.
La seva mort a Kharp, a la regió autònoma de Iamàlia, ha estat anunciada pel servei de presons rus. Les autoritats penitenciàries han dit en un comunicat que Navalni “s’havia sentit indisposat” després d’una passejada, i que havia “perdut el coneixement gairebé immediatament” i han afegit que un equip mèdic no l’havia pogut reanimar.
Navalni suportava d’ençà del mes de desembre les condicions de presó més dures del país; a la regió fa un fred brutal. A l’agost, van ampliar-li la condemna de dinou anys per càrrecs relacionats amb la seva fundació anticorrupció. Els seus partidaris van dir que els càrrecs tenien motivacions polítiques i formaven part d’una campanya de Putin per a silenciar-lo.
Navalni es va convertir al llarg dels anys en un blocaire, activista i cap de l’oposició amb un èxit singular en la Rússia de Putin, i va arribar a una audiència multitudinària mitjançant vídeos en línia que detallaven la corrupció de la classe dirigent i les despeses luxoses. Era ben plantat, eloqüent i carismàtic: un polític natural en un país on pràcticament no hi ha política pública competitiva.
Les seves investigacions sobre corrupció van rebre desenes de milions de visualitzacions a YouTube i van esperonar protestes generalitzades al carrer a Rússia, cosa que va posar el Kremlin en dificultats. Les autoritats el van qualificar d’antipatriòtic i van declarar que era una eina per a les agències d’intel·ligència occidentals. També van provar de disminuir-ne la popularitat entre els liberals i uns altres opositors assenyalant que s’havia aliat amb els ultranacionalistes al principi de la seva carrera.
Tot i que Navalni va passar setmanes a la presó més d’una vegada, en general no va ser empresonat, atès que les autoritats no semblaven interessades a convertir-lo en màrtir. Aquest càlcul semblava haver canviat l’agost del 2020, quan va emmalaltir greument i va entrar en coma. Les autoritats occidentals van dir que havia estat enverinat per un agent nerviós de l’època soviètica conegut com a Novitxok, que les autoritats britàniques van dir que també s’havia emprat en l’enverinament del 2018 de Serguei Skripal, un ex-espia rus que vivia a Anglaterra.
Mentre es recuperava de l’enverinament a Alemanya, Navalni es va associar amb el grup de periodisme d’investigació Bellingcat per trobar proves que vinculessin el Servei Federal de Seguretat, o FSB, amb l’atac. En un acte descarat que va ser filmat per al documentari guanyador de l’Oscar del 2022, Navalny, va telefonar a un dels perpetradors de l’FSB, fent-se passar pel seu superior, que feia un informe posterior a l’acció, i va enganyar l’oficial perquè revelés que l’operació tenia el propòsit de matar-lo mitjançant l’aplicació de Novitxok a la seva roba interior. L’agent va culpar del fracàs de l’operació la reacció ràpida del pilot de l’avió i dels sanitaris.
El Kremlin va negar-ne cap implicació i Putin va fer befa sobre l’atac durant una conferència de premsa. “Qui el necessita?”, va dir de Navalni rient. Després de l’atac, Navalni va continuar molestant el Kremlin. “El seu ressentiment principal en contra meu és que ara passarà a la història com un enverinador”, va dir sobre Putin. “Hi havia Alexandre l’Alliberador i Iaroslav el Savi. Ara tindrem Vladímir l’Enverinador de Calçotets.”
Tot i que l’hi esperava una detenció segura, Navalni va tornar a Moscou el gener del 2021, i va rebutjar de romandre en relativa seguretat a Alemanya. Va ser detingut a l’aeroport i condemnat a més de dos anys de presó per haver infringit les condicions de llibertat condicional en un cas que es va basar en gran part en tecnicismes.
“No es poden tancar centenars de milers de persones”, va dir en un discurs davant el tribunal. “Com més va més gent ho reconeixerà. I quan ho reconeguin, i arribarà aquest moment, tot això s’ensorrarà, perquè no es pot tancar tot el país.” Navalni va ser enviat a una colònia penal a l’est de Moscou, on va fer una vaga de fam de tres setmanes per protestar per l’atenció mèdica inadequada. L’any 2022, va ser condemnat a nou anys en una presó d’alta seguretat després de ser condemnat en un judici separat, en què va ser acusat d’haver abusat presumptament de les donacions rebudes per la seva fundació anticorrupció. Navalni i el seu equip van dir que les acusacions eren falses i per a silenciar-lo i van titllar els judicis de farsa. Més tard va ser condemnat a dinou anys addicionals per càrrecs d’extremisme.
“Entenc perfectament que, com molts presos polítics, estic condemnat a una sentència de per vida”, va dir a les xarxes socials després del veredicte. “La meva condemna es mesurarà pels anys que em resten de vida o pels anys de vida que resten a aquest règim.”
Les seves condemnes i empresonament van ser àmpliament condemnats a Occident com una forma matussera d’emmordassar un dels pocs crítics destacats del govern rus. Quan Putin va envair Ucraïna el 2022, Navalni s’hi va pronunciar en contra en publicacions a les xarxes socials que va transmetre de la presó estant mitjançant la seva advocada. Aquell novembre, va piular que l’havien posat en aïllament permanent amb accés limitat a la seva família. “Ho fan perquè calli”, va dir.
Tot i que la constitució del 1993 de Rússia havia creat un sistema democràtic i garantia els drets personals, Putin va estrangular lentament l’oposició política després de prendre possessió del càrrec l’any 2000. Va fer servir una combinació de subterfugis, diners i coacció per silenciar els oligarques, els mitjans de comunicació i els adversaris polítics, sovint posant amics seus en llocs de poder i creant un sistema de control personalitzat que no suportava rivals. Alguns dels qui el van desafiar van acabar enverinats o morts a trets.
Navalni va aconseguir seguidors perquè exposava la corrupció a partir de fonts obertes i després convocant gent per unir-s’hi i contribuir a la seva organització. Tenia una intuïció política extraordinària i va ser incansable a l’hora de combatre la indiferència i el pessimisme populars. Es va convertir en l’únic opositor d’aquests darrers anys que es va donar a conèixer a Rússia, tot i que la televisió estatal controlada pel Kremlin pràcticament el va ignorar. Les seves investigacions, fetes mitjançant la seva organització, la Fundació Anticorrupció, van treure a la llum les interioritats de l’era Putin.
En una investigació del 2017, va revelar que el primer ministre Dmitri Medvédev havia acumulat més de mil milions de dòlars en propietats, fent servir una fotografia del primer ministre amb unes sabatilles esportives Nike per destapar una xarxa d’empreses i organitzacions benèfiques connectades amb ell i els seus associats. L’any següent, Navalni va emetre un reportatge de vint-i-cinc minuts d’una associació potencialment corrupta entre un alt càrrec de Putin i un dels oligarques més rics de Rússia, amb una cita secreta en un iot de luxe amb una escorta.
La seva investigació més explosiva es va publicar just després d’haver tornat a Moscou el 2021. Un vídeo de dues hores titulat El palau de Putin va revelar la construcció d’un palau a escala de Versalles a la vora de la mar Negra, amb el seu propi casino i pista de gel subterrània. Navalni va al·legar que el palau va ser construït per a Putin mitjançant una xarxa opaca de finançament ocult.
El vídeo de YouTube es va veure més de cent milions de vegades i va originar protestes a tot el país, després d’haver-se reunit centenars de milers de partidaris de Navalni per protestar contra la seva detenció, que van desafiar les temperatures sota zero i les porres de la policia antiavalots.
Navalni va pagar molt car i reiteradament la seva denúncia, com també els membres de la seva família. El 2014, ell i el seu germà petit Oleg van ser condemnats en un judici per frau que els crítics del Kremlin van dir que tenia motivacions polítiques. El seu germà va ser empresonat fins el 2018, mentre que el Navalni va rebre una condemna suspesa de tres anys i mig.
Més tard, el Tribunal Europeu de Drets Humans va dictaminar que Navalni i el seu germà van ser condemnats injustament pel cas i que els tribunals russos van dictar decisions que eren “arbitràries i manifestament poc raonables”.
Navalni es va voler presentar a les eleccions presidencials el 2018, però li ho van impedir, i l’any següent va ser condemnat a trenta dies de presó després d’haver convocat protestes no autoritzades contra la inhabilitació de candidats independents a l’Ajuntament de Moscou. Durant aquesta condemna a la presó, va emmalaltir i va pensar que podria haver estat enverinat. També va patir una greu cremada química a l’ull dret l’any 2017 quan uns agressors desconeguts li van llançar tint antisèptic al carrer, davant les seves oficines.
Navalni va continuar parlant després de les detencions, fins i tot amb discursos als tribunals i cartes als seus advocats que es van publicar a les xarxes socials. Va condemnar la guerra d’Ucraïna i va dir que el conflicte l’havien engegat un “grup de vells bojos que no entenien res ni volien entendre res”. Però els seus esforços es van veure obstaculitzats després de ser desmantellada la Fundació Anticorrupció i un grup polític afiliat el 2021, quan un tribunal rus els va classificar d’extremistes. Aquell mes d’octubre, una comissió de presons va designar Navalni mateix d’extremista i terrorista. Aquell mateix mes va ser guardonat amb el premi anual dels drets humans del Parlament Europeu, que porta el nom del físic soviètic i activista dels drets humans Andrei Sàkharov.
El mes de desembre passat, la família i els amics de Navalni es van alarmar durant setmanes quan no el van poder trobar a la presó de la regió de Vladímir on havia estat complint la condemna. El 25 de desembre, la seva portaveu, Kira Iàrmix, va anunciar que l’havien trobat a la colònia penal de l’extrem nord, que havia rebut la visita d’un advocat i que “es trobava bé”. Però Navalni ja s’havia queixat sovint durant els anys a la presó que li havien negat tractament mèdic per un seguit de malalties. Va estar tancat durant mesos en règim d’aïllament.
El seu esperit de protesta no es va debilitar. Al gener, va publicar un llarg fil a les xarxes socials en què demanava als votants que anessin a votar plegats al migdia a les pròximes eleccions per protestar contra Putin. “Serà una protesta nacional contra Putin, a prop d’on viviu”, va escriure. “És accessible per a tothom, a tot arreu. Hi podran participar milions de persones. I desenes de milions de persones podran presenciar-ho.”
Aleksei Anatólievitx Navalni va néixer a Butin, una ciutat militar prop de Moscou, el 4 de juny de 1976. El seu pare era un oficial de comunicacions de l’Exèrcit Roig, i la seva mare era economista i comunista lleial. El jove Navalni passava sovint els estius amb els avis a Ucraïna, però li van dir que no hi anés la primavera del 1986, en el moment de l’accident nuclear de Txornòbil, que va obligar que tota la família paterna fos evacuada i reallotjada, segons que ha escrit l’escriptora Julia Ioffe a The New Yorker. Va citar la seva mare, que deia: “Aleksei no en parla gaire, però Txornòbil va tenir una gran influència en ell.”
Les autoritats soviètiques van encobrir l’abast del pitjor accident nuclear de la història a la seva pròpia gent i al món. Navalni es va graduar el 1998 d’una llicenciatura en dret a la Universitat de l’Amistat dels Pobles de Moscou i, uns quants anys més tard, va fer un màster en finances a la Universitat Financera del Govern de la Federació Russa. La seva experiència treballant en una empresa immobiliària a Moscou, el va formar, segons que recordava ell mateix: “Em va ensenyar com es fan les coses per dins, com es formen les empreses intermediàries, com es mouen els diners,”
El seu interès per la política va començar amb el partit liberal democràtic Iàbloko. També es va unir a Maria Gaidar, filla de Iegor Gaidar, el principal economista de lliure mercat de l’era de Ieltsin, en la creació d’un moviment reformista, Da!, que va captar l’atenció de molts joves que volien un debat obert i lliure sobre els problemes del moment.
El 2007, va començar a fer campanya contra la corrupció, va qüestionar amb freqüència les transaccions obscures de les empreses més grans de Rússia i ho va escriure en un bloc. Va comprar unes quantes accions d’aquestes empreses, després va investigar acords en què les empreses eren saquejades, sovint en transaccions que implicaven intermediaris estranys i la desaparició de diners. Per a cridar més l’atenció sobre la seva campanya, va crear un fòrum en línia en què la gent pogués qüestionar obertament els contractes del govern.
A mesura que la seva reputació augmentava, es va convertir en el principal rival potencial de Putin. Les seves opinions eren populistes, i liberals en les qüestions econòmiques. Però el seu suport va augmentar sobretot a causa del seu desafiament vigorós als “pocavergonyes i lladres”, tal com va batejar el partit de Putin, Rússia Unida.
El 2013 es va presentar a la batllia de Moscou i va ser segon, amb el 27% dels vots. El 2018, havia creat una xarxa d’oficines a tot Rússia i va organitzar protestes populars a desenes de ciutats pels canvis als plans de pensions del govern.
Navalni va tornar a ser al capdavant de les protestes a Moscou l’any següent, quan les autoritats van desqualificar arbitràriament uns trenta candidats independents per a l’ajuntament. Va defensar un sistema de votació selectiva per als candidats al consell que va debilitar el suport a Putin.
Entre els supervivents, hi ha la seva dona, antigament Iúlia Abrosinova, que sovint era vista al costat de Navalni en les seves campanyes polítiques contra el sistema; dos fills, Daria i Zahar; i els seus pares, Anatoli i Liudmila. Amb els anys, Navalni va atreure l’admiració de moltes persones que es van preocupar per allò que li podia passar. “Tinc molt de respecte per això que fa, però crec que l’arrestaran”, va dir un treballador d’alt rang d’una corporació estatal que Navalni investigava. “Fa befa de gent realment molt important de manera oberta i els mostra que no té por. En aquest país, la gent així és aixafada.”
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
