14.03.2025 - 21:40
|
Actualització: 16.03.2025 - 21:06
Aquesta setmana, Salt (Gironès) ha tornat a ocupar les principals pàgines dels informatius del país pels aldarulls i les protestes ciutadanes que hi han tingut lloc. A VilaWeb n’hem fet un seguiment tots aquests dies, i avui us oferim una anàlisi amb més profunditat per entendre quina és la situació del municipi.
Un poble empobrit
Salt és el municipi amb la renda per capita més baixa de Catalunya, segons dades de l’IDESCAT del 2021. No és estrany, doncs, que el 63% de la població no pugui accedir a un lloguer mitjà, que actualment és de 600 euros mensuals al municipi.
A Catalunya, hi ha una vintena de desnonaments cada setmana i, segons dades del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), la de Girona va ser la demarcació amb més desnonaments de l’estat espanyol durant el primer semestre del 2024: se n’hi van fer 548. Salt és un dels municipis on n’hi ha més: el mes passat, en un sol dia n’hi va haver quatre, d’habitatges que són propietat de fons voltor. Aquella setmana (la del 21 al 28 de febrer), se’n van fer set, la majoria amb menors implicats. El Sindicat d’Habitatge de Salt va batejar-la com a “Setmana Tràgica”.
El problema ve de lluny, però ara ha estat notícia a tot el país arran del desnonament d’un imam i la seva família, divendres passat. Quan se’ls van acabar els tres dies d’alternativa residencial en un hostal de Medinyà (Gironès), van voler tornar al seu habitatge, però quan van provar-ho, els va saltar l’alarma i els van desallotjar. El desallotjament va acabar amb tres persones a l’hospital i un centenar de veïns, la majoria dels quals, membres de la comunitat musulmana de Salt, protestant davant la comissaria dels Mossos d’Esquadra. Les protestes es van repetir dimarts a la nit i van acabar amb set detinguts. L’endemà, tres d’ells van sortir en llibertat provisional, amb la condició de comparèixer davant el jutge cada quinze dies.
La violència dels aldarulls va sorprendre, i fa qüestionar-se per què ha passat ara. Cal tenir en compte que l’emergència residencial a Salt és un cas especial, perquè la majoria de veïns no poden accedir a un habitatge per dificultats econòmiques, però molt especialment, per una manca d’oferta molt aguda. És una situació especial, doncs, amb unes particularitats que cal tenir en compte.
Salt, un poble receptor d’immigració
Salt ha estat un poble que ha crescut tant amb l’onada migratòria espanyola de la segona meitat del segle XX com amb la de començament dels 2000 de gent del Nord d’Àfrica, l’Àfrica subsahariana i països d’Amèrica del Sud, principalment. Amb aquesta darrera onada migratòria, la població va passar de 21.738 l’any 1990, a 30.302 l’any 2010, segons dades de l’Institut d’Estatística espanyol (INE). Actualment, és el municipi de la comarca amb més densitat de població, que se situa en 5.112,3 habitants per quilòmetre quadrat.
El creixement sobtat de la població, la majoria d’origen estranger, ha fet que, a més a més, Salt estigui segregat urbanísticament, amb zones on es concentra la major part de població immigrant i amb vulnerabilitat econòmica –com el barri Centre– que queden separades de la resta de barris del municipi per “fronteres mentals” marcades per carrers i avingudes.
L’arribada de nouvinguts va coincidir amb la bombolla immobiliària, un altre factor clau per a entendre per què s’ha arribat a la situació actual.
El tinent de batlle i regidor d’Habitatge de Salt, Àlex Barceló (ERC), ho explica així: “Salt creix, sobretot, a partir de dues colònies tèxtils que serveixen com a reclam els anys seixanta i setanta per a persones que vénen de tot arreu de la península i, sobretot, del sud d’Espanya, que és la gent que, en aquella època, va a viure a pisos de protecció oficial que acaben comprant a principi dels anys vuitanta, quan el Ministeri d’Habitatge espanyol ho regularitza. Per tant, és gent que es fa propietària i que progressa socialment. Quan arriba el boom immobiliari a final dels anys noranta i principi dels dos mil, aquells pisos que eren de baixa qualitat agafen un valor insospitat en el mercat immobiliari, que els permet de vendre-se’ls a preus molt elevats i comprar-se una casa en millors condicions a Salt o en uns altres pobles. Qui compra aquests pisos? La nova onada migratòria, que ja no ve d’Espanya, sinó que ve d’alguns països de l’Àfrica i d’Amèrica del Sud. Compren els pisos per un valor més alt del valor real i, és clar, quan peta la bombolla, s’endeuten.”
És en aquest context que els bancs embarguen els pisos i els aprofiten no pas com a habitatges sinó com a actius immobiliaris per mirar d’augmentar-ne el valor, de manera que molts d’aquests pisos queden buits. “El problema és que a Salt es genera una bossa de pisos en mans de bancs que queden buits, tots concentrats en una mateixa zona, la del barri Centre”, diu Barceló.
Segons el Pla Local d’Habitatge, es calcula que a Salt hi ha 1.800 pisos buits en mans de bancs o fons d’inversió. Això, afegit a la impossibilitat de poder accedir a un lloguer, ja sigui per la poca oferta en el mercat ordinari (que se situa per sota del 5%, segons la mateixa diagnosi del Pla Local d’Habitatge de Salt) o per motius econòmics, fa que moltes famílies considerin l’ocupació com una opció. Segons dades de persones ateses pels serveis socials recollides pel Sindicat d’Habitatge, a Salt hi ha “700 persones que viuen en habitatges ocupats de grans tenidors” i, a part, n’hi ha prop de 1.000 inscrites per a demanar un habitatge de protecció oficial.
Els pisos hi són, per això cal remarcar que la crisi de l’habitatge a Salt no es deu a la manca d’habitatge, sinó a la dificultat d’accedir-hi. Qui fa especial èmfasi en això és Judit Font, membre del Sindicat d’Habitatge de Salt, que diu: “Els habitatges ja hi són i la gent ja hi viu. El tema és en quin règim: han de ser pisos de grans tenidors perquè hi especulin, o han de ser habitatges en règim de lloguer perquè la gent pugui viure-hi? La gent està disposada a pagar lloguers.” I continua: “Ningú no està en una situació d’ocupació d’un habitatge per gust, perquè genera molt malestar, inestabilitat i angoixa. Cal plantejar-se per a qui són els habitatges.” Font reclama que es garanteixi el dret d’habitatge a tothom abaixant-ne el preu i ampliant-ne el parc públic amb preus que es determinin també de manera pública.
El parc d’habitatge públic de Salt
Per fer front a la crisi d’habitatge de Salt, l’ajuntament va comprar (per mitjà de l’ens públic Gestora Urbanística NouSalt) més de dos-cents pisos per augmentar el parc d’habitatge públic del municipi i oferir-los a famílies i persones amb situació de vulnerabilitat.
D’aquests dos-cents pisos, tan sols a la meitat hi viu gent, perquè el consistori només té capacitat per a posar al mercat de lloguer de l’àmbit municipal quinze pisos l’any. És a dir: entre un i dos el mes, aproximadament. “El gran problema és que molts d’aquests pisos han estat abandonats molts anys, alguns han estat ocupats, en d’altres hi ha gent que hi viu i que els ocupa i que s’ha de reallotjar… Per tant, la realitat és que el procés de posar al mercat tots aquests pisos és molt lent”, argumenta Barceló. Els habitatges que ja són al mercat, i en què ja viu gent, tenen contractes temporals de set anys, i tenen un lloguer mensual entre 300 euros i 500.
L’Ajuntament de Salt compra els pisos mitjançant el dret de tanteig i retracte, un dret que li permet de comprar un habitatge amb preferència a qualsevol altra persona interessada en l’adquisició de l’habitatge, i de comprar-lo amb les mateixes condicions de l’adquisició (preu, forma de pagament, etc.) que s’havien ofert a un tercer. Quan va esclatar la bombolla i els bancs movien els pisos buits com a actiu immobiliari, l’Ajuntament de Salt va aconseguir de comprar-ne 130. Tot i que Barceló critica que l’àmbit competencial real del consistori és molt limitat, també destaca que Salt ha estat capdavanter en l’adquisició d’habitatge públic aquests darrers anys.
El Sindicat d’Habitatge recorda que l’emergència residencial del poble exigeix solucions més immediates, i calcula que pot haver-hi més de mil persones en perill de perdre el pis. A més, també demana planificació i previsió. “Oi que sabràs quants alumnes nous tindràs al curs que ve? Doncs també s’hauria de poder planificar quants desnonaments tindràs. O, si hi ha desnonaments, planificar quines alternatives hi ha per a oferir. Tres nits en un hostal de Medinyà em sembla insuficient. Quan la mesa d’emergència està col·lapsada, quan hi ha gent que no pot accedir-hi pels criteris d’accés o quan el parc públic està pendent de reforma o ocupat, necessitem alguna cosa mentrestant”, explica Judit Font. Alhora, el sindicat critica que el reglament de pisos de lloguer social aprovat deixa fora les persones sense permís de residència.
La crisi d’habitatge de Salt, un cas singular
L’alt percentatge de població estrangera de Salt (un 40% de la població) és una particularitat a tenir en compte. Aliou Diallo, professor i investigador de ciències polítiques de la Universitat de Girona i veí de Salt, creu que aquest és un dels factors clau que diferencien la crisi d’habitatge de Salt amb la de la resta del país. Diallo en destaca tres factors principals: primer, això que ell anomena “racisme immobiliari”; segon, la gran quantitat de pisos en mans de fonts voltors i bancs; i tercer, la manca d’oferta de lloguer al municipi. Sobre el primer factor, Diallo diu: “A Salt hi ha un gueto, que és el barri Centre. Si ets una persona immigrant que vol viure fora d’aquell barri, les immobiliàries són les que s’asseguren que no puguis optar-hi, perquè interpreten que, si lloguen un pis a una família estrangera fora d’aquella zona, l’habitatge perdrà valor.”
“Sensellarisme infantil”
Un altre problema important són els desnonaments diaris amb menors d’edat implicats. En aquest sentit, Font explica que la majoria dels desnonaments del poble afecten nuclis familiars i domicilis on hi ha menors. “Com a sindicat n’hem posat un nom científic: sensellarisme infantil.” Font corrobora que, dins les categories del sensellarisme, hi ha les que identifiquen les situacions de carrer, però també les situacions que tenen a veure amb un habitatge inestable, en perill de pèrdua o un habitatge inadequat. “Molts infants del poble viuen en aquesta situació. Hi ha famílies senceres vivint en una sola habitació, en un garatge… Això passa. El sensellarisme no és només que et desnonin i et quedis sense casa, sinó també tota la pèrdua de condicions de vida digna, la inestabilitat, la por de no saber quina solució trobaràs quan et desnonin.”
Evidentment, el sensellarisme infantil té moltes conseqüències per a les criatures, més enllà de quedar-se sense casa: quan un menor no té accés a un habitatge, tampoc té accés a una educació de qualitat i, per tant, perd el dret de l’educació. Docents i personal educatiu d’escoles i instituts de Salt són una part de la població que viu de primera mà els desnonaments diaris del municipi, perquè quan un infant és desnonant deixa d’anar a l’escola, o hi té un rendiment irregular. Per això, a començament d’aquest curs, va néixer la plataforma Docents 17190 (el codi postal de Salt), format per personal educatiu del poble que defensa el dret de l’habitatge i que vetlla perquè cap infant es quedi sense casa. Un model de plataforma que s’ha replicat a gairebé una desena de comarques més de Catalunya, com el Barcelonès, el Baix Llobregat, el Maresme o el Segrià, per a posar-ne alguns exemples.
Mariona Parra, professora de l’institut Vallvera de Salt i membre de Docents 17190, explica que la plataforma va néixer per posar perspectiva educativa en la crisi de l’habitatge. “Quan et prenen el dret a l’habitatge, te’n treuen molts d’altres. Un d’ells, el dret a l’educació.” Segons Parra, el nombre de desnonaments amb menors escolaritzats al poble d’ençà del setembre ha estat “escandalós”: “No pots demanar a un nen que estigui atent a classe si està pendent que el desnonin, o si ja ha perdut la casa. No pots exigir-los que facin els deures, perquè moltes vegades tampoc no tenen on fer-los, o unes condicions adequadament on fer-los.” A vegades, el problema va més enllà: deixen d’anar a l’escola. “Si els desnonen i els envien tres dies en una pensió de Medinyà, no poden seguir els horaris lectius, perquè molts cops no arriben a l’hora per la falta de transport públic i, llavors, deixen de venir a classe.” Malgrat que la pèrdua d’habitatge tingui unes conseqüències directes en l’aprenentatge, avui en dia encara no hi ha xifres per a demostrar-ho. Així i tot, hi ha una dada que no ens ha de passar per alt: Salt és la zona amb el percentatge més alt de població amb pocs estudis. Concretament, el 56% de la població no té pràcticament formació educativa, tal com va avançar Crític en un reportatge.
Parra calcula que, el curs passat, al seu institut hi havia entre vuit alumnes i deu que havien estat desnonats, tot i que podrien ser més, perquè costa molt de detectar-ho. “Molts d’ells no ens ho diuen per vergonya”, comenta.
La vergonya és un dels factors que també esmenta Àlex Barceló quan explica de quina manera l’ajuntament pot evitar un desnonament. L’any passat, el consistori va aconseguir d’aturar 160 desnonaments, però, segons el regidor, moltes vegades quan les famílies demanen ajuda ja és massa tard. “La gran dificultat és que la gent vingui a demanar-nos ajuda. Hi ha molta gent a qui li fa vergonya, o no ho sap, o es pensa que ja ho arreglarà, i quan ens ve a buscar ja és molt tard. I, és clar, moltes vegades ja no tenim cap mena de possibilitat d’incidir-hi. Si la gent ve a temps, podem treballar-hi.”
La utilització de l’extrema dreta
Els fets d’aquests dies a Salt han estat aprofitats per l’extrema dreta per desviar el focus de la crisi de l’habitatge i centrar-lo en la immigració. Al municipi hi ha quatre regidors del partit d’extrema dreta espanyol, i dimecres a la tarda Ignacio Garriga va fer acte de presència a la vila per llançar discursos islamofòbics i racistes, però la veritat és que només va aconseguir d’aplegar una vintena de veïns.
Aliança Catalana tampoc no va quedar al marge. Sílvia Orriols mateix repiulava missatges racistes i, fins i tot, alguns perfils d’extrema dreta van fer córrer informació falsa que l’Ajuntament de Salt ràpidament va haver de desmentir, com ara, que havien donat un pis de lloguer social a la família desnonada.
Davant d’algunes informacions falses, l’Ajuntament de Salt vol aclarir. El consistori, com ha indicat des del principi, no ha cedit cap pis social a la família desnonada, ja que no compleix els requisits establerts per optar-hi. pic.twitter.com/QWMIwVW0ji
— Ajuntament de Salt (@ViladeSalt) March 13, 2025
