Quan veure ‘Alcarràs’ en català es converteix en una odissea

L’estrena d’Alcarràs ha aixecat molta polèmica perquè a la majoria de sales de Catalunya es projecta amb subtítols en castellà, cosa que molts consideren que és una renúncia. No entenen per quina raó s’ha de subtitular un film en català. Però ara la polèmica va més enllà: hi ha sales que ofereixen la versió doblada al castellà. De fet, en algunes ciutats hi ha més sales que ofereixen la versió doblada que no pas l’original. Com pot ser que sigui més fàcil de veure films americans en versió original que no pas Alcarràs en català?, es demanava aquest cap de setmana un usuari a les xarxes.

Només quatre cinemes del País Valencià ofereixen el film en català

Les xifres més escandaloses són al País Valencià. De la seixantena de sales de cinema que hi ha, el cap de setmana passat només nou van projectar Alcarràs. I d’aquestes nou, tan sols una, els cinemes Babel, especialitzada en films en versió original, va projectar el film en català. Tres sales més –Yelmo del Porta d’Alacant, Yelmo de València i Sucre de Vila-real– van anar variant l’oferta segons l’horari: ara la versió original, ara la doblada, indistintament. I les cinc restants, només la projectaren en castellà.

Hi ha gent que s’ha queixat a les xarxes d’aquesta situació anòmala. En Luis va anar el cap de setmana a València a veure Alcarràs. La sorpresa va ser quan va començar: primera escena, tot en castellà. Segona, tot en castellà. “Era doblada al castellà. Me’n vaig eixir”, diu. No deia enlloc que fos doblada i per això va donar per fet que es projectaria en versió original. “Sí que vaig veure que en algun lloc deia ‘VOSE’ (versió original subtitulada a l’espanyol), però vaig pensar que aquestes eren les subtitulades i les altres eren només en català. Ho vaig donar per fet. Em semblava lògic que a València es fes així. Potser ho hauria d’haver mirat més. Vaig decidir que n’eixia i ja veuria la pel·lícula un altre dia. La volia veure en versió original.”

Cal afegir-hi que, malgrat que Alcarràs és una de les millors estrenes del cap de setmana, la sala era força buida: només hi havia una desena de persones, cosa que es repeteix a la majoria de sales on se’n projecta la versió doblada. En canvi, la polèmica ha beneficiat les sales que s’han decantat per la versió en català, sense subtítols. És el cas dels cinemes Verdi de Barcelona, que és on Alcarràs va recaptar més diners de totes les sales el cap de setmana d’estrena.

“És molt sorprenent, el tracten com si fos qualsevol film estranger”

Però això no passa únicament al País Valencià. A Catalunya i a les Illes també hi ha cinemes que ofereixen la versió doblada del film. A Palma, dels tres cinemes on es projecta, un hi té la versió en castellà. A Catalunya es programa majoritàriament en català, amb subtítols o sense. Però hi ha sales on es projecta en castellà.

El principal problema és que la majoria de cartelleres no ho especifica pas. Ho explica la Dèlia, que va anar a veure Alcarràs al cinema Odeon de Vilanova i la Geltrú. “Vaig mirar la web, perquè havia sentit parlar de la polèmica dels subtítols. No ho vaig saber trobar. Vaig entendre, doncs, que seria en català, ja que a la web tenen el tràiler en català amb subtítols en castellà.” Fins que no era a punt d’entrar a la sala, la Dèlia no es va adonar de l’error. “Una parella ho va demanar i els van dir que era en castellà. Jo en cap moment no vaig entendre que això volia dir que fos doblada. Per això li vaig demanar si parlava dels subtítols. I em van dir que era doblada.” La gent que feia cua per entrar a la sala va reaccionar: “Érem molt poca gent esperant per entrar. I la majoria vam decidir d’anar a la taquilla a demanar que ens tornessin els diners. Així ho van fer. Una parella que era a punt de comprar les entrades va decidir de no comprar-les.”

La Dèlia coneix gent que s’ha trobat amb això mateix en municipis de la vora. “Una amiga meva va anar a Sitges a la sessió de divendres a la tarda, i li va passar exactament igual. Com a mi, a la majoria no els va passar pel cap que la pel·lícula no pogués ser en català. És molt sorprenent: el tracten com si fos qualsevol film estranger.”

Sales que no accepten films en català

En una entrevista a VilaWeb, la directora Carla Simón va explicar que aquesta vegada havia optat per doblar el film. “A mi no és que em faci il·lusió. Jo no la veuré doblada, se’m fa molt estrany. Però no s’ha arreglat el problema del doblatge a l’estat espanyol. Si volem que la vegi la gent, hem de doblar el film al castellà. O el doblem o no el veuran. Hi ha sales que no accepten la pel·lícula si no la doblem al castellà. Al final hem hagut de fer-ho. Creiem que és més important que la vegi la gent.” Simón explicava que Estiu 1993 no el van doblar quan va sortir, i només es va poder estrenar a quaranta-cinc sales. “No hi ha més sales que acceptin pel·lícules subtitulades a Espanya. I és clar, aquesta, fent el doblatge, s’estrenarà a cent cinquanta sales.”