19.05.2022 - 21:10
|
Actualització: 20.05.2022 - 02:41
El món, encara que coste de veure-ho a vegades, és una revolució permanent. De manera constant, la societat humana fa bots espectaculars que poden arribar a canviar en una sola generació la manera de viure de les persones. Aquesta ha estat una tendència general en la història humana, però és una tendència que d’ençà dels anys seixanta del segle passat s’ha disparat i sembla com més va més accelerada.
Després de la gran sotragada que va ser la Segona Guerra Mundial i l’aparició de la bomba atòmica, la reivindicació dels drets civils a tot el món –a la Txecoslovàquia envaïda, als Estats Units fracturats, al Vietnam ocupat, a la París del Maig, a l’Algèria que volien sotmesa…– va obrir camí a un final de dècada i uns anys setanta en què ideologies com el feminisme, l’ecologia i el pacifisme i fenòmens com totes les músiques de protesta, el canvi en les relacions sexuals, la psicoanàlisi, les drogues i la pràctica desaparició de la religió de la vida pública van transformar la manera de viure el món. En aquells mateixos anys, vam viure revolucions científiques enormes, immenses, la majoria de les quals –veure’ns a nosaltres mateixos caminant fora del planeta Terra, en la nostra veïna Lluna– van marcar per sempre més la humanitat. Enmig de tot això, una revolució poc cridanera al començament, però definitiva del tot, va començar a treure el cap: la informàtica, la tecnologia, internet.
Que la nostra vida avui és completament diferent de la que nosaltres mateixos teníem fa vint anys no ho pot qüestionar ningú. Com sempre, els qui ja han nascut en plena revolució ni tan sols la trobaran revolucionària. Però només cal enlairar-se un poc per entendre fins a quin punt –no sempre positiu, però bàsicament molt positiu– la tecnologia i concretament internet han alterat del tot la nostra manera de viure i han provocat una explosió de possibilitats mai vista abans.
Internet és una revolució tecnològica, sí. Molt brillant. Però internet ha estat la plataforma a partir de la qual s’ha desencadenat una revolució social, econòmica i cultural que té unes conseqüències enormes sobre la política i també sobre els mitjans.
En la història de la humanitat, aquesta correlació ha estat recurrent. La impremta de tipus fix, per exemple, era una revolució tecnològica, però amb la discussió sobre si la Bíblia tenia ànima va desencadenar la Reforma de Luter i amb això, la base d’allò que són, encara avui, les societats occidentals més avançades. La diferència en el cas d’internet –si ho voleu, una diferència egoista– és que aquesta és la nostra revolució, la que hem viscut nosaltres en persona, la que ara vivim. I, per tant, les seues conseqüències són les que nosaltres podem aprofitar, i hem d’aprofitar, per avançar.
És de tot això que us parlem des d’avui mateix a VilaWeb en un format nou per a nosaltres però que ens fa molta il·lusió. Una gran exposició al Palau Robert de Barcelona repassa fins el 25 de setembre la revolució d’internet al nostre país i el paper determinant que hi ha tingut VilaWeb.
Internet ha ajudat a recosir el nostre país
D’ençà del 1995, els Països Catalans hem viscut un procés de canvis socials i culturals vinculats a la xarxa que impressionen quan es repassen en conjunt. Aquesta nació nostra confederal per definició, dividida des del primer minut i per voluntat pròpia per l’existència de diversos estats –el Regne de València, les Mallorques insulars amb capital a Perpinyà, Andorra, els regnes perifèriques dels quals l’Alguer ens resta encara com a testimoni emocionant–, aquesta nació ocupada i maltractada de fa segles per dos poders globals i implacables no havia tingut mai un instrument tan eficaç i a l’abast de tothom per a recosir-se en la quotidianitat, per a recuperar-se i reconèixer-se com ha estat internet.
Evidentment, això no havia de ser així necessàriament. I molta gent ha intentat que no ho fos. És indiscutible que ha calgut un esforç molt gran de moltíssimes persones, de projectes diferents, d’iniciatives diferents, i entre tots, competint i col·laborant alhora, ho hem fet possible. Ho fem possible. Però ens permetreu que reivindiquem VilaWeb com una de les iniciatives més determinants. Per haver estat els primers. Però també per haver sumat vint-i-set anys d’adaptacions, de renovació constant i imparable i, al mateix temps, haver estat capaços –gràcies a tota la gent que l’ha fet possible durant aquest quart de segle– de fer un exercici permanent de coherència en la defensa dels usos positius de la tecnologia i en la denúncia dels negatius, en la defensa que les xarxes ens serveixen als catalans per a reimaginar-nos i per a construir un país que volem molt diferent d’això que tenim ara, en la defensa de la llibertat d’expressió, que com ens recordava Albert Camus és la defensa de la llibertat mateixa.
El món viu avui un moment molt complicat. Les dues primeres dècades del segle XXI han posat a prova tots els avenços del darrer quart del segle XX. Creix l’autoritarisme i el recurs a la violència, es neguen de manera molt descarada drets que semblaven consolidats, la mateixa tecnologia es fa servir per a fer créixer la desigualtat social en comptes d’aplanar-la o per espiar-nos i destruir la intimitat i la privacitat que han estat tan bàsiques en la nostra història. I el risc que els humans alterem tant la natura per a fer perillar la nostra pròpia existència ja no és una hipòtesi a demostrar sinó la realitat més punyent de les moltes que hem d’encarar.
Però tota revolució comporta una contrarevolució. I què esperàveu? Cada pam de llibertat guanyat en les revolucions del segle passat ens el contesten avui els poderosos. Com ha passat sempre en la història de la humanitat. Cada minut de goig que ens causen les revolucions que vivim, ens l’intenten ofegar. Com ha passat sempre en la història de la humanitat. Però gràcies a internet, la censura, un dels seus instruments essencials de control social, ha deixat d’existir. I el debat s’ha fet més plural que mai. I es poden crear coses com VilaWeb exactament des del no res. I gràcies a internet, gent que vivim en llocs allunyats geogràficament ens trobem cada matí en finestres com aquestes de VilaWeb a fer el cafè mentre llegim, mentre discutim, mentre ens discutim. I d’això naixen processos, situacions, iniciatives, que ja no són tecnològics sinó socials i que acaben desencadenant revolucions en els mitjans, com la que ha passat per damunt dels vells diaris de paper, i polítiques com la que protagonitza d’ençà de fa dotze anys, amb una persistència admirable, el moviment per la independència.
Per això, de tant en tant és bo aturar-se un moment i mirar més enllà de les urgències del dia a dia. I és el que us proposem amb “Revolució VilaWeb“.
Crònica d’Andreu Barnils: La revolució VilaWeb pren el Palau Robert
PS. L’exposició es pot visitar des d’avui, divendres, fins el 25 de setembre i els subscriptors del diari poden visitar-la amb mi i amb altres membres de la redacció en una de nombroses visites guiades que anirem fent i que comencen avui mateix. Si us interessa de participar en cap d’aquestes visites, simplement escriviu a suport@vilaweb.cat
