Mazón i Catalá tindrien prou suport per a declarar l’Albufera com a reserva de la biosfera?

Dins el marc de la capitalitat verda europea de València, el govern de Carlos Mazón i la batllessa María José Catalá ha començat una campanya perquè l’Albufera sigui declarada reserva de la biosfera. Exigències d’aigua al govern espanyol, passejades en barca pel llac amb una vintena de premis Nobel i una ferma reivindicació d’una de les “senyes d’identitat dels valencians” per a guanyar-se el favor d’associacions i col·lectius implicats en l’Albufera. Però per a poder impulsar formalment la candidatura, necessiten el suport de les comunitats locals, és a dir, d’aquells que viuen i treballen en el territori. I no tots hi són a favor. 

Eva Tudela, membre de la comissió de territori d’Acció Ecologista-Agró, es mostra contundentment en contra i explica que cal solucionar problemes en el parc natural que són més urgents. Explica que el fet que sigui reserva de la biosfera no implica més protecció en l’àmbit ambiental, perquè la màxima protecció ja li l’atorga la qualificació com a parc natural i la zona Ramsar europea (convenció sobre les zones humides d’importància internacional i particularment com a hàbitats d’ocells aquàtics).

Segons el programa MaB (l’Home i la Biosfera) de la UNESCO, les reserves de la biosfera han de complir tres funcions: la conservació de la biodiversitat i dels ecosistemes que contenen; el desenvolupament de les poblacions locals, i una funció logística de suport a la recerca, a la formació i a la comunicació. 

“Si de veritat volen fer bé les coses i crear la reserva, haurien de crear un òrgan de participació social on la gent pogués opinar del que vol. Si ha de ser una figura a escala mundial, haurien de començar a millorar aquesta biodiversitat que té l’Albufera. Millorar l’estat de qualitat de les aigües, millorar alguns vessaments que encara li arriben, controlar un poc tot el que s’aboca en els cultius per evitar que arribi a contaminar o a degradar les espècies. Què fem per millorar eixes aus que ara no troben l’aliment, com fer que en primavera, que és el moment en què han de fer niu, els camps tinguen ja aigua? Per què no solucionem aquests problemes que té l’Albufera i que són recurrents any rere any?”, apunta. 

Així, Tudela explica que el principal problema de l’Albufera és la manca d’aigua, i la manca de qualitat d’aquesta. Assenyala que l’aigua del llac no està en bon estat i que necessita ser renovada, però no hi ha prou quantitat per a fer-ho. L’Albufera té una vinculació molt estreta amb el conreu de l’arròs i quan els camps se sequen, “l’Albufera passa set”. Per tant, reivindiquen un cabal ecològic que asseguri aigua al llac.

Per una altra banda, els agricultors tampoc no estan convençuts amb la reserva de la biosfera. Nando Durà és membre de l’executiva de la Unió Llauradora i conrea arròs a l’Albufera. Explica que els llauradors ja tenen restriccions pel fet de ser en un parc natural i creu que fer la reserva implicaria més entrebancs. Per exemple, assenyala que, antigament, a l’hivern es podien fer uns altres conreus. Però ara només poden conrear arròs perquè els camps s’han de mantenir inundats per a la fauna del parc.

“Ara, si es fa una reserva de la biosfera, què és, una rosqueta més? Vull dir, estrènyer-nos un poc més als llauradors, que som al final els que estem mantenint eixe territori? Perquè si no férem l’arròs ací, això seria com fa cent cinquanta anys o dos-cents, que seria tot un canyar, ple de malària i de rates, i no ho cuidaria ningú”, diu. Amb tot, no tenen clar com els afectaria la declaració de la reserva, però Durà es mostra convençut que seria una cosa més perjudicial que no beneficiosa per als llauradors. A més, la batllessa de València hauria d’aconseguir el suport dels altres tretze municipis que conformen el parc natural de l’Albufera i Durà assegura que la Unió té prou força dins alguns consells agraris per a fer que els ajuntaments es neguin a la proposta.

Tot per al turisme

Una de les grans premisses dels governs del PP al País Valencià és l’impuls del turisme. I tenir una reserva de la biosfera en plena ciutat de València seria un gran reclam. “Tenim un turisme molt focalitzat i molt localitzat en la zona costanera. I això produeix saturació turística, de persones, de trànsit de cotxes. Hi ha una carretera que talla un parc natural entre els dos ambients principals. Els animals necessiten creuar-la perquè busquen aliment en un lloc, refugi en un altre i és una línia de mortaldat. Tenim un parc natural excessivament transitat en l’estiu perquè tenim apartaments i platges i el Palmar i un turisme que no és respectuós, perquè va on vol, ho aixafa tot i agarren la barca i recorren tota la llacuna. Tenim animals que estan acostumats al fet que passin barques i els donin menjar. Això són les coses que genera el turisme. Un poble supermenut amb més de quaranta restaurants. I ara que estan eixint tots els problemes del turisme i la massificació en les illes i en les ciutats grans, València no es planteja regular-lo, ni en la ciutat, ni en un parc natural com l’Albufera. Fan el contrari. Demanen la reserva de la biosfera que l’únic que és, és un ganxo per als turistes europeus”, denuncia Tudela.

L’activista conclou que la reserva de la biosfera no és una bona idea, sobretot si no es fan les feines de millora ambiental del parc. “Només els interessen els números: tants milions de turistes han visitat València en falles, tants en juliol… I això no és sostenible. Al final rebentarà en algun lloc i l’Albufera és un lloc sensible. Si és parc natural és perquè té uns valors ecològics i culturals que te’ls pots carregar amb tot això”, lamenta. 

Durà també arriba a la conclusió que per a l’única cosa que servirà la reserva de la biosfera a l’Albufera serà per a atraure més gent. “Al final, nosaltres en lloc de fer arròs estarem ací com en un zoològic i els animals serem els llauradors, i vindrà la gent a veure’ns i donar-nos molletes de pa”, diu amb certa sorneguera. 

La contradicció del port

A més a més, la intenció de Mazón i Catalá de declarar l’Albufera com a reserva de la biosfera xoca frontalment amb el seu anhelat desig de l’ampliació nord del port de València. Tot un seguit d’experts ja han avisat que aquestes obres posarien greument en perill l’Albufera, fins al punt de fer-la desaparèixer. Eulàlia Sanjaume, catedràtica de geografia física de la Universitat de València, que fa més de cinquanta anys que estudia l’evolució de la costa, explicava en una entrevista a VilaWeb que l’ampliació sud ja va causar greus afectacions sobre les platges del sud i l’Albufera. “La restinga de l’Albufera no és gaire ampla. I com més estreta es faci, més possibilitats d’infiltració salina. La densitat de l’aigua és diferent, però per baix pot entrar a l’Albufera i fer-la salar. I si l’aigua salinitza, adeu a tota la vida que té en aquests moments”, va dir. 

En preguntar-li sobre la reserva de la biosfera, va dir que li semblaria fantàstic, però que primer haurien de posar tots els mitjans necessaris perquè a l’Albufera li arribi aigua dolça i que l’erosió no faci que hi hagi problemes de salinització per intrusió marina. Així, apuntava que es convertiria en un golf marí si no s’hi posava remei. “Els valencians hauríem d’alçar-nos i anar en contra que ampliaren el port. Paga la pena destrossar l’Albufera per un aparcament de contenidors? Jo crec que no”, va concloure. 

Les reserves de la biosfera dels Països Catalans

L’última incorporació a la llista de reserves de la biosfera dels Països Catalans va ser la Vall d’Aran, declarada per la UNESCO tot just la setmana passada. A més a més, hi ha sis reserves més al territori. A Andorra hi ha Ordino. Al Principat, el Massís del Montseny i les Terres de l’Ebre. Al País Valencià, hi ha l’Alt Túria i la vall del Cabriol. I tota l’illa de Menorca i el seu entorn marí són reserva de la biosfera.