23.12.2020 - 17:34
|
Actualització: 23.12.2020 - 17:39
El Síndic de Greuges, Rafael Ribó, ha denunciat la manca de col·laboració del batlle de Badalona (Barcelonès), Xavier García Albiol, a la investigació sobre la nau incendiada perquè no ha aportat la documentació requerida. A més, ha negat que la nau fos un lloc “especialment conflictiu”, com va dir García Albiol.
Ho ha explicat en una conferència de premsa al parlament, on ha donat a conèixer les conclusions de l’actuació d’ofici que va obrir després de l’incendi. Ribó ha dit que va demanar a l’ajuntament de conèixer l’estat d’empadronament dels ocupants, les polítiques socials que s’han dut a terme durant aquest mandat i l’anterior en relació amb la nau o de quina informació disposava la policia sobre possibles conflictes o incidents relacionats amb la finca i els seus inquilins.
En aquest sentit, i després d’haver analitzat la informació remesa per la Direcció General de la Policia, ha garantit que la nau accidentada no era un lloc “especialment conflictiu” i que les queixes dels veïns responien a la “sensació d’inseguretat ciutadana causada puntualment per algunes actituds incíviques i baralles en l’entorn proper de la nau”. Per això, el Síndic ha instat a acompanyar els controls policials d’una tasca de “mediació” i d’intervencions urbanístiques, i ha ressaltat que qualsevol proposta de desallotjament també ha de passar per mesures de protecció a les persones vulnerables.
Un problema estructural
Arran de l’incendi de Badalona, ha alertat a més que milers de persones “malviuen en assentaments informals” a Catalunya, dels quals no es té constància exacta, sinó només dades “aproximades”, un fenomen del qual ha responsabilitzat les administracions per la falta de precisió. “És impensable que visquem davant d’un fenomen pràcticament estructural i no sapiguem donar base certa o coneixement d’aquesta realitat”, ha subratllat abans de reclamar que es garanteixi de forma urgent una solució residencial als migrants en situació irregular, que “es veuen obligats a viure en unes condicions molt precàries” per la falta de papers.
D’altra banda, Ribó ha recordat que la llei “obliga” a empadronar totes les persones que viuen en un municipi, amb independència de la seva situació administrativa, encara que -ha ressaltat- això no sempre es compleix, impedint que molta gent pugui beneficiar-se de determinats drets. “La resistència que trobem per part dels ajuntaments de Catalunya a complir amb el mandat d’empadronament no és només una il·legalitat, sinó que ens allunya de la realitat (…). Això mateix passa a Badalona i en aquella nau”, ha emfatitzat.
Així mateix, ha assegurat que a Badalona no sempre es garanteix l’accés de les famílies a un habitatge social per la manca de pisos disponibles a la Taula d’Emergència Habitacional, i ha avisat que, per poder ser inclòs en la llista d’espera, cal presentar un DNI o NIE vigent, de manera que, un cop més, queden fora del sistema els que no tenen papers. “Davant d’aquest fet, el síndic reclama que es faci efectiu i àgil el dret d’accedir a un habitatge protegit, el que a hores d’ara a Badalona no funciona adequadament”, ha assenyalat. Ha destacat així que als supervivents de l’incendi es va oferir un allotjament d’emergència a través del CUESB de Barcelona, el que denota, a parer seu, que molts municipis no disposen de serveis d’acolliment residencial d’urgència per a persones en situació d’exclusió social.
Finalment, ha carregat contra la Llei d’Estrangeria per les seves moltes traves, que “dificulten” la regularització de migrants com els que vivien a la nau, i ha urgit a reformar-la des d’una perspectiva de “drets humans” i, mentrestant, a esmenar-la per legalitzar de manera urgent als que estan en “situació administrativa no resolta”.