Jéssica Albiach: “Referèndum? No és moment de generar expectatives a la gent que ara no es podran complir”

La periodista Jéssica Albiach (1979) és la cap de llista d’En Comú Podem a les eleccions del 14 de febrer. Diputada al Parlament de Catalunya des del 2015, Albiach va ser elegida presidenta del grup parlamentari després de la dimissió de Xavier Domènech i ara és la candidata a la presidència. Convidada de l’Agència Catalana de Notícies, un grup de mitjans de comunicació, entre els quals VilaWeb, va entrevistar la cap de llista dels comuns, que ara creuen que el referèndum no té prou correlació de forces i que és millor optar per l’autogovern mentre no arriba el referèndum.

—Heu apel·lat a una entesa amb ERC i el Partit Socialista. Però entre ells dos no volen pactar. Veient els vets creuats, quins gests creieu que s’haurien de fer? Veieu viable que un govern de PSOE i Podem acceleri uns indults que ajudin a la distensió?
—L’acceleració dels indults és necessària i urgent. I ho és independentment de la configuració del govern de la Generalitat. No podem supeditar un tema a un altre. La llibertat dels dirigents independentistes és un tema urgent. Hem presentat una reforma del codi penal i l’hem posada damunt la taula del ministre de Justícia. Veiem com el Partit Socialista no accelera prou la qüestió, que hauríem de treure de la campanya electoral i dels interessos partidistes. Nosaltres no volem avançar la fórmula, que depèn de la voluntat popular, però per nosaltres només hi ha una alternativa al desgovern de Junts per Catalunya i Esquerra Republicana. I és un govern d’esquerres.

—Tots els ministres de Podem votaran a favor dels indults?
—Puc assegurar que tots els ministres votaran a favor dels indults. Ho tenim claríssim.

—En aquesta aliança d’esquerres, dieu que no parleu de tripartit. Voleu dir que preveieu que hi hagi la CUP?
—Per mi, el tripartit es va donar en un moment històric molt concret (abans del procés) i ara entenem que som en un moment completament diferent per a Catalunya. Malauradament, veiem la CUP més a prop de Junts per Catalunya. La cap de llista deia que la imputació per possible corrupció de Laura Borràs podia ser un petit impediment, però que més enllà d’això tenien la voluntat de fer govern amb Junts per Catalunya. No és que jo no els inclogui, és que s’exclouen ells directament, perquè sabeu que nosaltres no pactarem mai amb Junts per Catalunya.

—Si PSC i ERC s’exclouen, quina seria la vostra preferència? PSC o ERC?
—Per què tenir un govern en minoria si el pots tenir fort? No avançaré amb quina força d’esquerres acabarem pactant. M’agradaria que fossin capaces de pactar totes tres.

—Proposeu de trobar un acord en una taula de diàleg i que després els ciutadans el votin. A la taula, quina és la vostra solució per al conflicte? Hi poseu un referèndum d’autodeterminació?
—Nosaltres portem al programa una disposició addicional específica per a la constitució. Nosaltres diem: referèndum sí. De fet, va al programa, també. Però sabem que la correlació de forces no hi és. Veiem que la taula de diàleg és una oportunitat per a avançar i fer passos. Considerem que hem de blindar l’autogovern, reformar el sistema de finançament, protegir el català, anar treballant en aquesta disposició addicional on es reconegui a Catalunya com a nació, i establir quines són les competències i particularitats. Per exemple: gestionar les beques, polítiques actives d’ocupació, ports, aeroports.

—Entenc que no posaríeu sobre la taula el referèndum perquè no considereu que sigui urgent?
—El referèndum hi és, allà, i nosaltres el defensem. Però mentre no arriba la correlació de forces suficient per a fer el referèndum, no volem quedar-nos de braços plegats. El referèndum, òbviament, hi és, però sabem que el PSOE s’hi nega, de moment. I no volem quedar-nos sense reaccionar davant el conflicte que tenim, el malestar de la gent. El conflicte s’ha d’anar resolent. Per tant, llibertat per als presos, avançar en autogovern, reforma del sistema de finançament, disposició addicional de la constitució i referèndum. Aquestes són les nostres propostes. L’ordre depèn de la correlació de forces de cada moment.

—No creieu que el fet de supeditar el referèndum a la correlació de forces, i no posar-lo com a prioritat número u, pot torpedinar les negociacions amb Esquerra?
—Potser no m’he explicat bé. En el cas del referèndum, nosaltres el portem al programa. I el defensem. Però veiem que ara no és moment de generar unes expectatives a la gent que sabem que ara per ara no es podran complir. La societat catalana ja ha patit prou perquè li anem creant falses esperances de coses que sabem que no passaran ara mateix. És sentiment compartit. L’altre dia, sentia que la CUP proposava de fer un referèndum al final de la legislatura vinent. D’ací a quatre anys o cinc. Junts per Catalunya no sabem exactament què vol. Per a alguns, sembla que el referèndum ja s’hauria fet. Sí que inclouen un referèndum pactat en el programa. Però després parlen d’activar la DUI, i després, d’aixecar-la. La situació no és gens clara. I en el cas d’Esquerra Republicana, no posa terminis ni ho presenta com una prioritat. En la seva campanya, “Via àmplia”, consideren que han de ser més per a tirar endavant. Em sorprendria molt que per a ERC fos un problema fer un govern amb nosaltres, tenint en compte que hi ha un consens força ampli en l’àmbit polític i social que ara per ara no hi ha prou força per a tenir aquest referèndum pactat. Nosaltres tenim claríssim que repetir un referèndum que no sigui pactat, i sense reconeixement internacional, no tindria ni cap ni peus.

—Dilluns, Pablo Hasel va qualificar Unides Podem i el PSOE de còmplices directes del seu possible empresonament. Quina valoració en feu?
—El que veiem, no solament en el cas de Pablo Hasel, sinó en el de molta altra gent, és una barbaritat. No ho compartim. Creiem que és urgent que s’elimini el delicte d’injúries a la corona. I collem el Partit Socialista per complir amb la màxima celeritat el programa de coalició i la derogació de la llei mordassa. Per a nosaltres és una prioritat. Sabem que som en un any travessat per una pandèmia, però a mi el cas de Hasel, i no únicament, sinó el d’altres persones represaliades senzillament per exercir la llibertat d’expressió, em sembla injust i una barbaritat.

—Pablo Iglesias va dir que només els candidats de la dreta reben suport mediàtic com el de Salvador Illa. Jéssica Albiach pensa com Iglesias, que Illa és de dretes?
—Pablo Iglesias deia que quan un candidat té tants de suports mediàtics, difícilment podrà fer polítiques socials. Venia a dir alguna cosa semblant. En el cas de Salvador Illa, seria interessant que ens expliqués quina és la diferència entre ell i Iceta. A mi m’ha preocupat especialment aquest anunci d’Illa del vice-president econòmic: Maurici Lucena. Per nosaltres, Lucena és com la Calviño català. L’ala més neoliberal del Partit Socialista. Jo no sóc qui per a posar etiquetes, però quan tens el suport de determinats sectors que et veuen com la gran esperança, com a mínim, s’ha de sospitar.

—No entenc la diferència que veieu amb el PSC, de qui sospiteu del neoliberalisme, i en canvi veteu molt clarament Junts, tot i que van aprovar el pressupost i la llei de regulació de lloguers.
—Si ens posem puristes, ens quedaríem sols. Jo considero ERC una força d’esquerres, però no fa polítiques d’esquerres perquè governa amb Junts. El Partit Socialista, no tant els seus dirigents, però molts votants, són d’esquerres. El partit depèn molt de qui té al costat. Sabem que si no haguéssim estat incisius, tindríem un govern de socialistes amb Ciutadans. Amb Junts per Catalunya no tan sols tenim una visió diferent de país i programàtica, sinó que veiem en les seves llistes persones a qui directament els sobren uns quants catalans. Declaracions de nacionalisme excloent, titllant de colons la gent que veníem de fora a treballar. Expressions que no haurien de tenir cabuda en unes llistes electorals. I menys en una força com Junts per Catalunya. És important assenyalar que no és tant un cas aïllat, com el senyor Sort, sinó que parlem de Joan Canadell, de Donaire.

—Si entreu al govern, us podeu trobar a tots dos costats de la taula de diàleg. Podríeu assumir, per exemple, la defensa de l’amnistia per la part catalana o us ocasionaria contradiccions?
—No seria una mala notícia, que fóssim a tots dos costats. Seria positiu. Nosaltres sempre hem defensat el referèndum, a diferència d’alguns que el portaven i després l’han tret i el consideren pantalla passada. Nosaltres l’hem defensat a Catalunya, a Sevilla, a Madrid. Quan ens ha donat vots i quan no. El fet que siguem a les dues bandes de la taula vol dir que hi haurà una voluntat real per a desencallar aquest conflicte. Amnistia? A nosaltres també ens sembla bé, l’amnistia. Però insisteixo en la correlació de forces. Tenim indults, i reforma penal, i amnistia. I de moment, sabem que es podrien fer avançar, i amb més rapidesa, i que només depèn de la voluntat del Partit Socialista, i allà on hem d’empènyer és amb els indults i la reforma del codi penal. Si l’objectiu és la llibertat dels polítics independentistes, i estic convençuda que sense la llibertat serà molt difícil que hi hagi diàleg i negociació real, ens hauríem de posar tots a treballar.

—Sobre un govern amb la CUP, heu respost que la CUP s’autoexclou. Més enllà del que digui la CUP, voldria saber l’opinió dels comuns sobre la CUP al govern.
—Amb els companys de la CUP ens podem entendre en termes socials i econòmics. Moltes vegades ens quedem a soles amb determinats posicionaments, però en el terreny nacional ells no són partidaris de la taula de diàleg. I nosaltres, sí. Hauríem d’acabar de veure quin és el posicionament en aquest sentit i si podríem trobar un punt d’acord. Per nosaltres no és moment de confrontar sinó de dialogar i negociar.