05.03.2024 - 21:40
Un “desllorigador”. La consellera d’Economia, Natàlia Mas, no tancava ahir cap porta per a trobar-lo i mirar d’acostar-se als comuns abans de dimecres que ve amb l’objectiu d’evitar que els tombin el pressupost en la primera votació al parlament. “Continuarem negociant intensament”, deia. Unes hores abans, la cap d’En Comú Podem, Jéssica Albiach, anunciava que el seu grup havia presentat una esmena de retorn dels comptes. Feia setmanes que Albiach defensava la retirada del projecte del Hard Rock com a condició imprescindible per a negociar el pressupost, però el govern semblava que confiava que els comuns acabarien cedint. L’historial d’acords pressupostaris ho podia fer pensar, fins i tot la dependència del PSOE i de Sumar d’ERC per a aprovar els comptes espanyols, però En Comú Podem ha separat les carpetes, i nega que la dirigent de Sumar, Yolanda Díaz, hi estigui alineada. Díaz mateix va fer actes a Tarragona contra el Hard Rock. L’entrada al registre del parlament de l’esmena a la totalitat era l’avís més contundent que podia fer Albiach a Pere Aragonès, a qui demana que aturi el projecte de desenvolupament urbanístic del Hard Rock. Queden dies per a negociar, però s’hauran de moure coses si el govern vol esquivar un contundent revés del parlament. Albiach els ha donat temps: una setmana.
“No pot ser que un projecte concret, que és d’impuls privat, que fa dotze anys que és en el debat polític, en un camí molt pedregós que segurament també tindrà en el futur, bloqui una arribada de recursos molt necessaris per a la ciutadania”, declarava Mas. Una prova de la confiança que tenia el govern d’arribar a un acord amb els comuns va ser la decisió d’enviar el pressupost i la llei d’acompanyament al parlament sense tenir-los del tot lligats, un cop tancat el pacte amb el PSC. L’executiu ja no pot fer marxa enrere i els comuns han provat d’agafar la paella pel mànec davant l’evidència que Aragonès difícilment té cap més alternativa per a aconseguir els dos vots que li falten. La CUP també ha presentat una esmena de retorn i Junts ha posat com a condició per a negociar l’eliminació, pràcticament, de l’impost de successions. Un preu ideològic molt difícil d’assumir per a ERC, a banda de l’impacte pressupostari que tindria la pèrdua de recaptació.
En el posicionament dels comuns, el PSC també hi veu electoralisme quan falta un any per a les pròximes eleccions al parlament. Els socialistes cerquen un equilibri difícil entre l’oposició al govern i els acords per a sustentar-ne la governabilitat que, fins ara, els han beneficiat, segons els sondatges. Però els comuns també necessiten justificar l’apuntalament d’un govern que no va complir la majoria els compromisos que van tancar l’any passat. Abans, a més, també hi haurà les eleccions europees, i és evident que Sumar necessita fer un bon resultat a Catalunya amb Jaume Asens. En el còmput estatal, les comparacions amb la candidata de Podem, Irene Montero, seran inevitables per a avaluar l’estat de salut de l’espai.
Molt abans d’això, demà també serà un dia clau. El govern espanyol confia a desencallar l’articulat de la llei d’amnistia amb Junts en la Comissió de Justícia del congrés i avançar cap a la negociació d’un pressupost massa endarrerit en el termini i en la forma escaient. Però hi ha un altre compte enrere en marxa, més enllà del de dimecres vinent i de l’equació espanyola. És el temps que falta fins a la data límit que té el batlle de Barcelona, Jaume Collboni, per a tancar un acord pressupostari amb Barcelona en Comú, després de l’acostament amb ERC. Els comuns van facilitar el primer tràmit dels comptes a Collboni amb l’avís que només hi donarien el suport definitiu si arribaven a un acord de govern tripartit amb el PSC i Esquerra. Ada Colau pressiona més que mai per entrar a l’executiu. Malgrat que el discurs oficial sigui que no es barregen carpetes, ho tornen a estar. Tan barrejades com els darrers anys. El tinent de batlle d’Economia de l’Ajuntament de Barcelona, Jordi Valls, deia que les converses amb BComú continuaven i que hi havia elements en què podien coincidir, tot i que la setmana passada Collboni desvinculava la negociació dels comptes barcelonins d’un possible acord de govern.
Això no obsta que Aragonès i Albiach necessitin trobar un “desllorigador” per al pacte pressupostari, perquè més enllà de què es mogui per sota la taula, hi ha en joc el relat polític de l’acord o el desacord. Si hi hagués entesa, podria raure a aturar indirectament el projecte del Hard Rock no aprovant el projecte de desenvolupament urbanístic, com demanen els comuns, o amb la publicació d’un informe ambiental del Departament d’Acció Climàtica que no permeti de continuar endavant, perquè condicioni excessivament el complex turístic i el casino, o el faci directament inviable. Més difícil sembla que es pugui aplicar una moratòria per la sequera, tenint en compte que a Vila-seca i Salou hi ha una situació de pre-alerta, sense les restriccions imposades en les zones que són en la primera fase d’emergència. A més, els comuns han negat que l’executiu l’hagi posat mai sobre la taula. Tampoc no hi hauria temps per a negociar l’aprovació de la proposició de llei amb què els comuns pretenen de revertir la rebaixa del 2014 en l’impost aplicable sobre els casinos de joc, que ahir va admetre a tràmit la mesa del parlament.
Sgui com sigui, el PSC va admetre que acataria un informe ambiental negatiu. El Hard Rock necessita les llicències ambientals, urbanístiques i d’activitat per a desenvolupar-se. La plataforma Aturem el Hard Rock també va denunciar que la llicència de casino havia caducat i la CUP ja va demanar l’any passat que el govern la revoqués perquè l’empresa no complia la clàusula del contracte de disposició del sòl. La pregunta és si el govern podria entorpir el projecte amb impediments tècnics que no molestessin els socialistes catalans, que també han condicionat els comptes a la tramitació del macroprojecte turístic i recreatiu. Seria una decisió que, a més, entroncaria amb una part de les bases d’ERC, i els comuns podrien reivindicar l’autoria d’haver aturat el Hard Rock davant els militants i l’electorat. De fet, el govern ha admès que el projecte no l’entusiasma i que probablement no prosperaria si depengués d’ells, però que no hi ha una majoria parlamentària contrària al projecte. Albiach els diu ara que sí, que és a les seves mans. L’esmena de refús es pot retirar fins a l’últim moment.
