06.07.2016 - 19:10
Exigeix a l’Ajuntament tota la informació de l’operació Termyca requerida
BARCELONA, 6 (EUROPA PRESS)
El líder del PP a l’Ajuntament de Barcelona, Alberto Fernández, ha assegurat aquest dimecres que el deute vençut de la Generalitat amb la ciutat ha crescut un 50% amb el mandat d’Ada Colau, després que el Govern hagi reconegut 90 milions d’euros de deute comptable amb Barcelona a la comissió mixta, i ha dit que el deute real puja a 259 milions.
Ha afirmat en roda de premsa que el deute vençut de la Generalitat amb Barcelona el juny de l’any passat era de 60,5 milions, xifra que ha pujat a 86,9 l’abril i a 90 aquest dimecres, per la qual cosa l’Ajuntament és “el banc de la Generalitat, mentre que la morositat d’aquesta amb Barcelona és absoluta”.
“La submissió de Colau amb la Generalitat i la renúncia a defensar els interessos de Barcelona és tal que avala els retards, les retallades i els incompliments de la Generalitat”, segons Fernández, que ha reclamat constituir la comissió d’estudi del deute, que no s’ha creat tot i que s’ha aprovat fer-ho el setembre a instàncies del PP a la comissió d’Economia.
PARC DE CAN RIGALT
El dirigent popular ha reclamat que s’executi el parc de Can Rigalt –situat entre Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat i Esplugues–, per recuperar la masia que porta el seu nom i evitar la degradació de la zona, cosa que es podria fer per fases d’execució, ha dit.
Des del lloc on hauria d’ubicar-se, ha afegit que aquest parc “és una assignatura pendent des de fa més de 20 anys”; que l’Ajuntament va comprar el 1997 part dels terrenys, i que el 2004 es va aprovar un conveni urbanístic a l’Ajuntament de l’Hospitalet amb el FC Barcelona i Fecsa, després del qual es va arribar a un acord ara invalidat, cosa que afegeix incertesa al futur de Can Rigalt, segons ell.
OPERACIÓ TERMYCA
Sobre els requeriments d’expedients que ha rebut l’Ajuntament dins de l’operació de corrupció Termyca, Fernández ha reclamat a Colau que “faciliti tota la informació” i transparència davant de les contractacions d’Efial.
Assegura que “en la seva immensa majoria es tracta de contractes menors a dit i sense cap concurs”, i ha demanat que s’incorporin també els contractes que es podrien haver signat en consorcis públics en què participen la Generalitat i l’Ajuntament.