Albert Villaró explora en un llibre ‘l’encaix d’Andorra en una realitat geopolítica complexa’

ACN Barcelona.-‘La bíblia andorrana’ (Columna), el nou llibre d’Albert Villaró, que va guanyar el Premi Prudenci Bertrana 2015, comença amb la mort d’un banquer. En una entrevista a l’ACN, Villaró ha assenyalat que, amb totes les novel·les, la trama criminal és només la inductora d’un ventall de diferents temes. “La novel·la explora altres camins i aquest difícil encaix que ha tingut a vegades Andorra en una realitat geopolítica complexa”. L’escriptor ha ressaltat també que després d”Els ambaixadors’, que “era un llibre complex on s’havia d’estar molt atent als fils”, li venia de gust “tornar al terreny de l’Andreu Boix”, oficial de la policia andorrana, personatge que ja havia utilitzat en altres obres.

A l’oficial Boix li han matat un banquer. Hi ha molts nervis i rumors i cap d’ells és positiu. Andorra s’ha convertit en l’escenari d’una batalla entre serveis d’intel·ligència que compren, venen, inventen o roben informacions sensibles. La supervivència del petit país pirinenc penja d’un fil. Boix haurà de viatjar a Madrid i haurà d’actuar a contracor sense escrúpols ni contemplacions. A ‘La bíblia andorrana’, el país, com ha recalcat Villaró, es troba entre dos focs, per “una banda intentant mantenir la seva estructura i és un escenari de recerca d’informació, d’intercanvi de dossiers i alguns espionatges d’alta intensitat; de fet, al segle XVIII ja hi havia espies espanyols a Andorra”. També ha deixat clar que no és una novel·la sobre la banca perquè “és un món molt hermètic, és molt complicat d’entrar-hi i es corre el perill de fer-ne una caricatura fàcil i no cal”.”Moltes vegades ha semblat que Andorra ha estat una illa flotant als Pirineus, però els francesos han tingut intencions invasores i els espanyols també”, ha apuntat. Ha dit que la novel·la va derivant a preguntes com: “Per què tolerem que existeixi un país tan petit i empipador?” Villaró ha explicat que després d”Els ambaixadors’, li venia de gust “tornar al terreny de l’Andreu Boix, que havia sortit a les novel·les anteriors” i és un personatge que s’estima i forma part de la família. “M’agrada veure com evoluciona el personatge, ni el Boix ni el país que sortia al ‘Blau de Prússia’ són els mateixos”. Segons ha explicat, l’Andorra del seu llibre ‘Blau de Prússia’ “era la de l’opulència i el final del ‘boom’ dels 90; l’Andorra de ‘L’escala del dolor’ era la de l”aiaiai’ amb les amenaces del Sarkozy i l’Andorra de ‘La bíblia andorrana’ es pregunta que serà de nosaltres i es mou entre l’esperança i el neguit”. Pel que fa a l’evolució del policia Boix, al ‘Blau de Prússia’ era “un personatge molt vulnerable i es va tornant a connectar al món; a ‘L’escala del dolor’ està massa connectat i a ‘La bíblia andorrana’ és un pare tardà i que no arriba a tot arreu”. Respecte el títol de l’obra, ha assenyalat que la bíblia és un document que circula per alguns despatxos de Madrid i té a veure amb un protocol d’actuació sobre Andorra. “Apareix tard, però tota l’estona planeja l’existència d’aquesta bíblia”. Sobre el fet que guanyés el Premi Prudenci Bertrana 2015, l’escriptor ha indicat que empeny el llibre des del punt de vista que dóna “una visibilitat que vivint a Andorra és complicada de tenir. Un llibre són moltes hores de feina i és un projecte que agafa un parell d’anys de vida i s’ha de mirar de rendibilitzar de la millor forma possible”. Villaró espera que el lector “simplement s’ho passi bé. Al lector se li ha de demanar els mínims sacrificis possibles. Vull que si li agrada que tiri milles i el llegeixi”, ha recalcat. Albert Villaró és andorrà, nascut a la Seu l’any 1964. Ha publicat un llibre de relats, ‘La selva moral’ (1993), i set novel·les: ‘Les ànimes sordes’ (2000), ‘Obaga’ (2003), ‘L’any dels francs’, (Premi Nèstor Luján, 2003), ‘Blau de Prússia’ (Premi Carlemany 2006), ‘La primera pràctica’ (2010), ‘L’escala del dolor’ (2012) i ‘Els ambaixadors’ (Premi Josep Pla 2014). Així mateix, ha escrit el llibret d’una òpera titulada ‘El somni de Carlemany’, al qual ha posat música el compositor napolità Sergio Rendine.