Els nervis de Rivera davant l’abisme del 10-N

El president de Ciutadans, Albert Rivera, encara la repetició de les eleccions espanyoles el 10-N amb nervis. Totes les enquestes publicades pronostiquen una caiguda estrepitosa del seu partit, que pot perdre una vintena de diputats i caure fins a la quarta i, fins i tot, la cinquena posició al congrés espanyol. En mig any, doncs, Rivera passaria d’aspirar a fer el sorpasso al PP i convertir-se en la primera força de la dreta a tenir un daltabaix que podria fer perillar, fins i tot, la seva carrera política.

Les aigües fa mesos que baixen turbulentes a Ciutadans. El degoteig de baixes del sector més moderat del partit, encapçalat per Toni Roldán, per la deriva ultra i els pactes amb Vox, ha posat en qüestió el lideratge de Rivera. La reacció de la direcció de Ciutadans ha estat de fer pinya amb el president i purgar els crítics, sense abandonar l’ultranacionalisme espanyol ni la intenció d’arribar a la Moncloa de la mà del PP i l’extrema dreta. Javier Nart va deixar la direcció –tot i mantenir l’acta d’eurodiputat– i el diputat Francisco de la Torre va deixar l’escó al congrés espanyol. Xavier Pericay i Francesc de Carreras, fundadors del partit, també s’han allunyat de Ciutadans.

La figura de Rivera sembla que ja no enlluerna tant. Acumula tretze anys a l’esfera política, des que va presentar-se per primera vegada a les eleccions del parlament l’any 2006, amb un discurs contra el catalanisme i de regeneració democràtica. Seran les seves quartes eleccions espanyoles en quatre anys, i un mal resultat el pot situar en el moment més delicat de la seva trajectòria.

Els cops de volant de Rivera

Abans del 28-A, Rivera va decidir de posar un cordó sanitari al PSOE. La relació amb Sánchez va empitjorar notablement després de la moció de censura contra Mariano Rajoy. Rivera volia brindar el suport a Sánchez perquè fos president i convoqués eleccions de seguida, perquè amb la recent sentència del cas Gürtel contra el PP es veia amb possibilitats de guanyar-les, però la negativa de Sánchez va ser vista com una traïció pel president de Ciutadans, que va acabar votant en contra de la moció de censura tot i el discurs de regeneració i contra la corrupció que sempre havia fet. Un discurs que ja havia quedat en evidència després de pactar la investidura de Rajoy i de sostenir el govern del PP durant un any i mig.

D’aleshores ençà, Rivera va anar atacant i denigrant Sánchez. Tot just dos anys abans, després de les eleccions del 20-D el 2015, Ciutadans i el PSOE havien arribat a un acord de govern per a desbancar el PP. Després de la repetició electoral del 26-J el 2016, Rivera va fer el primer cop de volant avenint-se a pactar amb Rajoy i va pressionar el PSOE perquè s’abstingués, cosa que els socialistes van fer després d’haver expulsat Sánchez com a secretari general l’octubre d’aquell any.

La maniobra d’última hora, fa dues setmanes, per a evitar la repetició electoral oferint la investidura a Pedro Sánchez es va interpretar com un primer acte del gir que ha consumat Rivera aquest cap de setmana. Un nou cop de timó en la seva estratègia política, ateses les escasses expectatives electorals, que cerca centrar-se en el taulell i una resposta al moviment tàctic del PP. Els de Pablo Casado estan disposats a negociar amb el PSOE per desblocar la investidura, i Rivera no vol quedar arraconat a l’extrema dreta amb Vox. Ara Ciutadans també està disposat a pactar amb el PSOE a canvi de reformes, però sense entrar al govern.

Hi ha un altre cop de volant que va passar més desapercebut, el canvi de l’ideari del partit. Si bé el 2006 Ciutadans declarava que no tenia cap ideologia, en la primera assemblea general va definir-se com a ‘centreesquerra’. Això no va impedir que a les eleccions europees del 2009 es presentés amb la ultradreta, i després d’haver-se acostat al PP va consumar el canvi d’ideari del partit el 2017, abandonant una suposada socialdemocràcia per definir-se com a ‘liberal progressista’.

Una moció de censura desesperada

La moció de censura contra el president de la Generalitat, Quim Torra, ha estat l’últim episodi de la desesperació de Rivera. Si, fa unes setmanes, la diputada Lorena Roldán descartava de presentar una moció de censura proposada pel PP perquè estava condemnada al fracàs, Ciutadans va fer el pas després de la convocatòria del 10-N per provar de convertir el Parlament de Catalunya en un gran plató televisiu, en un espot de campanya electoral. L’excusa perfecta va ser l’empresonament de set nous presos polítics, els independentistes detinguts el 23-S acusats de terrorisme.

La teatralització i les constants provocacions de Carlos Carrizosa i Lorena Roldán van rebre com a resposta un perfil baix dels grups independentistes i van derivar en un enfrontament amb el PSC, que no volia participar en la maniobra propagandística de Rivera. Però ja havien aconseguit l’efecte que cercaven i els altaveus mediàtics de Ciutadans van criticar els socialistes i Miquel Iceta per no alinear-se amb Ciutadans.

Rivera va seguir una part de la sessió des de la llotja de convidats, juntament amb Inés Arrimadas i Fernando de Páramo. Amb rostre seriós i assentint als insults de Roldán contra Torra i la criminalització de l’independentisme, va aprofitar la visita al parlament per continuar amb la seva particular pre-campanya electoral utilitzant Catalunya, l’independentisme i el 155, confiat que si va atiant l’odi i la confrontació pot anar guanyant vots a l’estat espanyol.

La crisi de Barcelona i el fracàs a les municipals

L’estratègia de Rivera a les eleccions municipals va resultar un altre fracàs i a Barcelona va desembocar en el trencament del grup municipal. Rivera va decidir d’incorporar-se a la candidatura de l’ex-primer ministre francès Manuel Valls, a qui va cedir tots els espais electorals i el protagonisme durant la campanya. Valls va començar a allunyar-se de Rivera després del pacte amb Vox a Andalusia, però l’aliança es va mantenir pels interessos d’ambdues parts, que van evitar la trencadissa abans de les eleccions municipals.

Després del 26-M, el PSC va moure fitxa per investir Ada Colau i evitar que Barcelona tingués un batlle independentista. Ernest Maragall va guanyar les eleccions, però els socialistes volien evitar de totes totes que governés i van oferir a Colau un pacte estable per a tota la legislatura. Mancaven tres vots, i Colau els va pescar de la candidatura de Valls.

Manuel Valls, Celestino Corbacho i Eva Parera van brindar a Colau el suport necessari, mentre que Rivera gesticulava contra els comuns i l’independentisme. El fet, però, és que Colau va rebre el suport dels tres regidors de la candidatura de Ciutadans. Després de la investidura, Valls i Parera van sortir del grup de Ciutadans i Corbacho va romandre-hi tot i haver votat Colau, amb el beneplàcit de Rivera.

El 26-M va significar un nou fracàs de Ciutadans en unes eleccions municipals. Van obtenir 2.788 regidors a tot l’estat espanyol. Només al Principat, JxCat va superar Ciutadans amb 2.798 regidors, i ERC va enfilar-se fins als 3.107. A més, novament, el partit de Rivera, nascut a Catalunya, va quedar-se sense cap batllia al Principat.