Albert Jané, director històric de Cavall Fort, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes

L’escriptor, lingüista i traductor Albert Jané ha estat distingit amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, que atorga Òmnium Cultural. L’acte de lliurament es farà el 17 de juny al Palau de la Música Catalana. Jané és conegut per la seva enorme tasca en l’elaboració del diccionari de sinònims que du el seu nom, per haver dirigit durant divuit anys la revista infantil i juvenil Cavall Fort, de la qual fou un dels primers redactors, i per traduccions cèlebres de contes tradicionals i de la sèrie belga Els barrufets. Ha traduït més de 200 obres literàries: 150 còmics i 60 llibres.

Jané va néixer l’any 1930 a Barcelona, on ha viscut sempre. A trenta-tres anys va començar a treballar a Cavall Fort, fundada dos anys enrere, com a redactor i corrector, però més tard va passar a ser-ne el director. Durant el seu mandat, la revista féu un salt cap a la modernització, sempre amb l’equilibri entre la recuperació d’un català àgil i genuí adaptat a la canalla. Jané sempre ha estat conscient que, per revifar la llengua, calia normalitzar-ne del tot l’ús entre la mainada, i per això les seves traduccions van anar més enllà de rondalles, com El soldat de plom (1983), La Caputxeta Vermella (1984) o el recull A la vora del foc (1982), i traduí també el primer film infantil doblat mai al català, La Ventafocs (Tři oříšky pro Popelku, en el seu títol original txec).

L’objectiu de Jané sempre va ser donar als més petits un bon model de llengua escrita, quan l’ensenyament del català encara era bandejat. Un català popular que no deixés de ser genuí i que recuperés la vivesa en expressions que es perdien. “Em vaig preocupar molt que el llenguatge de Cavall Fort fos un llenguatge correcte, evidentment, i al mateix temps, natural, desproveït d’artificis i de la cosa massa acadèmica. Em sembla que ho vaig aconseguir. Quan em pregunten per quin model de llengua aposto, és el model de Cavall Fort”, explicava fa uns anys en una entrevista a VilaWeb.

Més enllà de la feina amb la canalla, però, Jané ha deixat una petja important en la divulgació de la gramàtica catalana. No tan sols pel diccionari de sinònims: va ser un dels autors de la Gramàtica Signe. Normes pràctiques de gramàtica catalana, un encàrrec de l’escriptor Josep Tremoleda publicat en ple franquisme, el 1962, perquè els qui volguessin escapolir-se de la prohibició i aprendre’n ho poguessin fer. Després, publicà també la Gramàtica essencial de la llengua catalana (1967) i Pas pas (1988). És membre de la secció filològica de l’Institut d’Estudis Catalans.

“Tal com diu Joan Martí, Jané és el continuador més fidel i més qualificat de l’obra gramatical de Pompeu Fabra”, ha dit el president d’Òmnium Cultural, Xavier Antich. “Fem valdre la feina de divulgador que ha fet l’Albert durant dècades. Ha contribuït a treure la llengua normativa d’un estat fossilitzat per convertir-la en una llengua viva i pròxima als parlants de la seva època, que és la nostra”, ha afegit. Jané ha explicat que rebia el premi amb sorpresa i emoció. Ara viu en una residència, on torna a escriure a mà: “Vaig començar escrivint a mà, a màquina, en ordinador i ara torno a escriure a mà. Escric un dietari molt breu. Cada vespre escric alguna cosa: prosa, poesia…”.

A més de la llengua, Jané també era un apassionat de la muntanya i de l’excursionisme. “Ha aconseguit nodrir la nostra llengua de realitat, de la parla de la gent de muntanya i que són indestriables del paisatge rural i li ha servit per a recuperar expressions autòctones”, ha reconegut Antich. Per descomptat, també ha lloat la feina al capdavant de Cavall Fort, des d’on “ha construït un imaginari col·lectiu”. “És un treballador incansable per la llengua catalana. Sense ell, els barrufets o Lucky Luke no parlarien en català”, ha dit. El fons inèdit de Jané és a l’Institut d’Estudis Catalans i ell mateix no ha descartat que se’n publiquin més obres.