28.02.2018 - 22:00
Després de nou anys exercint com a cònsol de Finlàndia a Barcelona, Albert Ginjaume ha estat destituït del càrrec per ordre directa del Ministeri d’Afers Exteriors espanyol. El motiu, convidar la presidenta de la Diputació de Barcelona, Mercè Conesa, a un dinar amb el cos consolar. Un dinar, diu, que acostumen a fer una vegada al mes amb alguna autoritat política o social de Catalunya.
Ahir a la tarda, l’ambaixada de Finlàndia va emetre un comunicat en què explicava la versió del govern espanyol: ‘El Sr.Ginjaume ha exercit activitats inadequades per a un cònsol honorari. Aquestes activitats estan relacionades amb la situació política que viu Catalunya en l’actualitat’.
Parlem amb Ginjaume al consolat de Finlàndia. Ahir va assistir a un acte de comiat i des d’avui ja no és cònsol. Està molest i creu que no hi ha cap raó que justifiqui la seva destitució. És crític amb la manera unilateral d’actuar del govern espanyol i la seva conducta. És el quart cònsol que cau aquests últims mesos per les pressions del ministeri que dirigeix Alfonso Dastis i creu que això és un avís a la resta del cos consolar perquè no mostrin gens de simpatia pel procés d’independència de Catalunya. No en va, Barcelona és la quarta ciutat en nombre de cònsols per darrere de Nova York, Hong Kong i Hamburg, i Espanya no vol cap escletxa.
—Com esteu després de la decisió de destituir-vos?
—Ara ja millor. M’ha trucat moltíssima gent del cos consolar, ciutadans finlandesos que viuen aquí, amics… Tothom m’ha donat suport i això reconforta.
—Us heu fet la idea que ha passat això?
—Al principi em va costar. No m’ho podia ni creure. I una sensació d’impotència… Volia parlar amb qui hagués pres la decisió, perquè potser tenia la informació equivocada. Em van dir que no em rebrien i que no hi havia ningú amb qui parlar. Que el ministeri [d’Afers Exteriors espanyol] havia pres aquesta decisió. Aleshores vaig pensar a trucar el delegat del govern espanyol a Barcelona. Vaig trucar-hi, però no hi era. Vaig parlar amb el subdelegat, que em va dir que no sabia res del tema. També em va dir que no tenien cap nota ni cap queixa envers la meva actitud com a cònsol, però que no em podia ajudar. Al cap d’un parell de dies vaig veure el senyor Enric Millo en un acte i vam quedar que ens veuríem un dia per parlar-ne. Però amb el Mobile World Congress, encara no ens hem pogut trobar. Espero que la setmana vinent sí que ens puguem veure i em pugui donar una explicació, perquè és una decisió unilateral que m’ha sobtat. També he demanat a l’ambaixada de Finlàndia per què havia acceptat la sol·licitud de la meva destitució sense que hi hagi cap motiu. M’han dit que, segons la Convenció de Viena del 1963, l’estat receptor, en aquest cas Espanya, pot prendre la decisió de vetar un diplomàtic sense haver de donar cap explicació. Tenint en compte això, Finlàndia no pot forçar Espanya a donar cap explicació, tot i que ho han demanat.
—Sosteniu que us han acomiadat per haver convidat Mercè Conesa a un dinar del cos consolar.
—Sí, va ser una invitació del cos consolar, no meva ni personal. És la presidenta de la Diputació de Barcelona, la quarta autoritat de Catalunya. Això s’ho van prendre molt malament. Ho veuen com convidar un batlle d’un ajuntament independentista. Jo vaig aclarir a l’ambaixada que la senyora Conesa és la batllessa d’un municipi independentista, però alhora presidenta de la diputació, i que la vam convidar en aquesta condició.
—Heu pogut parlar amb Mercè Conesa?
—Sí, m’ha trucat. Ha entomat molt malament això que ha passat i m’ha dit que m’ajudarà en les coses que em calgui. Jo li ho he agraït, però la veritat és que la senyora Conesa no pot fer res. Era imprevisible que es molestessin d’aquesta manera, tot i que abans que féssim el dinar ja em van trucar de l’ambaixada per advertir-me que el Ministeri d’Afers Exteriors no els semblava bé. Vaig pensar que, si no els semblava bé ,tindrien dos problemes, que ja ho oblidarien. No vaig pensar mai que em destituirien com a cònsol, ho trobo desproporcionat i no ho entenc.
—Sou el quart cònsol destituït en pocs mesos. Volen espantar-vos?
—En aquests moments que vivim, pot passar el que ha passat. Som cònsols honoraris, representem el país del qual som cònsols, però també som ciutadans de l’estat espanyol. Paguem els nostres impostos aquí, tenim les nostres idees i les nostres conviccions. Quan sortim de la porta del consolat, som ciutadans amb idees pròpies. Al ministeri no li agrada que defensem les nostres idees. Jo personalment no crec que hagi manifestat mai res que hagi molestat ningú. Però potser algun comentari d’algú ha fet que el ministeri tingui una percepció meva com si fos un simpatitzant de l’independentisme. Només jo sé què sóc. No és públic. No és a internet ni enlloc. No he fet llibres ni articles. Ni m’he manifestat en un sentit o un altre. Les coses que pensi el ministeri són perquè algú l’ha intoxicat. És un avís a navegants: ‘Vigileu, que si observem una actitud esbiaixada, us hi va el càrrec.’
—Tornem a la reunió que tindrà amb el senyor Millo. Què li direu?
—Que, per desgràcia, el peix està venut i no podem solucionar res. Que a mi m’hauria agradat que, si hi havia alguna informació dolenta sobre el meu comportament com a cònsol, m’ho hagués comentat. Si em diu que ell no té res en contra meu ni contra la meva actuació com a cònsol, li diré si em pot fer un escrit per a poder-lo enviar a l’ambaixada de Finlàndia. No sé què en sortirà d’aquesta reunió, però s’ha posat en qüestió el meu honor i jo estic molest.
—Confia que Enric Millo accedeixi a aquesta petició?
—El senyor Millo és una persona molt afable, s’hi pot parlar. No sé si tindrà la disposició de fer-ho o no, però sempre he tingut molt bona relació amb la delegació del govern d’Espanya a Catalunya.
—Amb l’ambaixadora finlandesa, hi heu parlat?
—Sí. És una ambaixadora nomenada recentment, des del setembre. Això ha facilitat la meva destitució. Algú amb més experiència no s’ho hauria deixat fer. He parlat amb ella. Està disgustada. El problema de Catalunya li va gros, no l’entén gaire. Diu que està lligada de mans i peus perquè la Convenció de Viena indica que ha d’acceptar la decisió d’Espanya.
—Dèieu abans que no heu pogut parlar amb cap representant del Ministeri d’Afers Exteriors espanyol perquè us donés una explicació.
—No m’han deixat. Ho he intentat, però m’han dit que el ministeri només parla amb els ambaixadors i que ells han de parlar amb els cònsols. No tenim via directa.
—Dimarts us vau reunir amb el president del parlament. Què us va dir?
—Vaig explicar-li això de la meva destitució, que havia estat sobtada i sense donar-me cap explicació. Que el que m’ha dit l’ambaixadora és que aquell dinar amb la senyora Conesa no va agradar. No sé si agrada o no, però no n’han de fer res. No haig de demanar permís per a dinar amb la presidenta de la diputació. El senyor Torrent se’n fa creus i troba que això que ha passat no és lògic. Que està dins un context d’una manera d’actuar del govern espanyol que no té gaires explicacions. Que si em pot ajudar en alguna cosa… Però tots sabem que no em pot ajudar en res.
—Com han rebut aquesta notícia a Finlàndia? S’han presentat preguntes al parlament per a esclarir-ho.
—Se n’ha parlat força. Ha sortit a molt diaris, també a la televisió. És un problema d’orgull nacional finlandès, que un cònsol a Barcelona sigui destituït sense motius. El problema més gran és que no hi ha motivació, o que no l’han donada.
—Aquests últims dies hem viscut diversos episodis de censura i coerció de les llibertats a l’estat espanyol. Emmarqueu el vostre cas en aquesta onada repressiva?
—És l’ADN d’aquest govern espanyol. La manera intrínseca i visceral d’actuar. Els resultats que obtenen són els contraris dels que desitgen. Un dinar amb la presidenta de la diputació queda entre el cos consolar i la diputació. I ara ha sortit a tota la premsa i a tots els mitjans, a internet… Crec que ens ho podríem haver estalviat.
—Heu rebut pressions del govern espanyol durant aquests anys del procés a Catalunya?
—He rebut recomanacions. Que vigiléssim que les nostres actuacions no es poguessin malinterpretar. És normal que sigui així.
—Com vau viure l’1-O i tot el que ha passat posteriorment?
—L’1 d’octubre va ser una festa nacional. Qui volia votar va votar, i qui no volia, no. Tots sabíem que els resultats no serien vinculants. El govern espanyol es va equivocar enviant les forces de l’ordre públic per evitar que la gent votés. Això crec que tothom ho ha vist i ho sap. És un conflicte polític i no puc valorar-ho, però si em demaneu què va ser l’1 d’octubre, us diria que una festa.
—Vau votar?
—Jo vaig votar com a ciutadà català i espanyol que sóc.
—Què fareu ara?
—Dedicar-me més a la meva feina, que en tinc molta. I oblidar-me del tema aquest del consolat. Sóc transitari de transports internacionals i compaginava la meva feina amb les tasques al consolat.
—I com arriba un empresari així a ser cònsol de Finlàndia?
—Formo part d’una família que té negocis de paper i cartó. Comprem molt a Finlàndia, i el vincle comercial va portar al fet que oferissin el consolat al meu pare. Jo tenia l’oficina a Barcelona i van decidir de posar el consolat a la meva oficina. El meu pare era el cònsol i jo el vice-cònsol. Quan ell es va jubilar, fa nou anys, jo vaig agafar la responsabilitat de ser el cònsol.
—I què fa un cònsol?
—Representem Finlàndia a Catalunya i atenem els ciutadans finlandesos, tant els qui viuen aquí com els qui vénen de turisme i tenen algun problema. Donem informació sobre Finlàndia a la gent que vol anar-hi a treballar o viatjar-hi. I quan hi ha eleccions a Finlàndia, els ciutadans vénen a votar al consolat. I fem altres tràmits, com ara la renovació de passaports.
