26.06.2023 - 21:40
|
Actualització: 27.06.2023 - 08:18
Després de l’experiència de la legislatura que s’acaba, Albert Botran es torna a presentar a les eleccions espanyoles com a candidat de la CUP. Aquesta vegada, com a cap de cartell. Mireia Vehí n’és la candidata per Girona, amb el desafiament d’aconseguir-hi representació. Un objectiu que el novembre del 2019 no es va complir, per 2.000 vots. En aquesta entrevista, feta a la redacció de VilaWeb, Botran parla del referèndum que proposen com a condició per a investir Pedro Sánchez i del malestar del votant independentista que es pot abstenir el 23-J. Alhora, fa balanç d’aquests darrers quatre anys.
—Heu posat de condició per a la investidura de Pedro Sánchez pactar la data i la pregunta d’un referèndum. Però el PSOE s’hi ha negat aquests últims quatre anys, no ha acceptat mai aquesta possibilitat. És realista proposar-ho ara?
—En tot cas és la nostra obligació situar aquest tema al centre de l’agenda política. Més encara tenint en compte que Espanya tindrà la presidència de la Unió Europea en aquest període. Continua essent una reivindicació majoritària de la nostra societat i la planteja la CUP, però hauria de ser una proposta del conjunt de l’independentisme. Són ingredients que farien que això fos en el centre del debat polític i és necessari que sigui així.
—A la pràctica, això no equival a dir que no investireu Pedro Sánchez en cap cas?
—Equival a passar-li la responsabilitat al PSOE. És a dir, ha de triar entre més drets o més extrema dreta. En aquest dilema, no pot ser que ells es presentin com l’anti-Vox, però que en canvi hi comparteixin pràcticament la mateixa idea de la unitat d’Espanya, per la qual no es pot ni preguntar. És impossible. És com una cosa sagrada. Si aquesta és la idea del PSOE sobre la democràcia i sobre el dret de decidir, és bo que ho demostri tantes vegades com sigui necessari.
—Si depengués dels vots de la CUP que Sánchez pogués ser president o que hi hagués un govern del PP, tampoc no li facilitaríeu la investidura, com a mal menor?
—Jo crec que aquesta possibilitat no és gaire probable en aquest cas. El que podria passar és una repetició d’eleccions, com ha passat en més convocatòries recents, perquè no hi hagués cap majoria. No és que hi hagi dues majories alhora, sinó que o n’hi ha una del PP que és suficient, o n’hi ha una del PSOE que necessita els vots de l’independentisme. I en aquest cas nosaltres sí que som clars. Si no es pot ni parlar del referèndum, no ens asseiem a cap taula. Si Feijóo té la seva majoria, serà president voti què voti la CUP, que sempre, en aquest cas, votarà en contra d’un govern de Feijóo o de Feijóo amb Vox. És en l’opció d’una possible majoria sense el PP i sense Vox que nosaltres podem fer valer alguna qüestió, i en aquest cas és el referèndum d’autodeterminació.
—Per tant, es pot dir que no investireu Pedro Sánchez en cap cas?
—És molt probable que no, és clar. Perquè ells s’han tancat en banda, però volem evidenciar aquest tancament. Volem evidenciar que comparteixen la mateixa idea de la unitat d’Espanya, volem evidenciar que l’estat que presidirà la Unió Europea en aquest segon semestre del 2023 es nega a atendre una reivindicació que no és d’un partit, sinó que és majoritària en la societat catalana.
—Encara que sigui molt difícil: en una hipòtesi de negociació, quina pregunta voldríeu per al referèndum i quina data?
—La pregunta ha de ser sobre la independència. És a dir, la qüestió clau a Catalunya és si volem la independència o no la volem. I la data s’ha de convenir, sense dilatar-la excessivament. Que hi pugui haver una campanya clara d’informació i de debat, que és el que ens ha negat sempre l’estat espanyol. Aquí el problema és que no hi ha hagut un “no” democràtic, sinó que hi ha hagut un “no” ajuntat amb la prohibició de votar. Aspirem que el “no” defensi els seus arguments igual que els del “sí” els hem defensat aquestes últimes dècades.
—ERC ha demanat de posar un preu compartit a la investidura de Pedro Sánchez. Hi heu parlat?
—No encara, però ho volem fer. Creiem que funciona no pas fer un emplaçament a través de mitjans, sinó seure en una taula i parlar d’una qüestió que és bastant necessària. L’independentisme té una força i l’ha de fer valer. Nosaltres pensem que en té prou per a fer valer un referèndum. D’això, en volem parlar tant amb Junts com amb Esquerra.
—Estaríeu disposats a avaluar alternatives si ells no estan disposats a posar aquesta condició sine qua non? Esquerra al congrés espanyol ha fet una política molt diferent respecte dels pactes amb el PSOE.
—Crec que la nostra reivindicació connecta amb el sentit majoritari de l’independentisme. Volem poder decidir. I, més enllà de l’independentisme, hi insisteixo, és una reivindicació majoritària dins la societat. És veritat que això no és el que va fer valer ERC en el seu moment, quan va investir Pedro Sánchez el 2019, però també és veritat que amb reivindicacions molt menors no els ha anat gaire bé. No és que no hagin obtingut un referèndum però hagin obtingut el català a Netflix, perquè tampoc. O que no hagin obtingut el referèndum però sí Rodalia. La qüestió no és si és possible o no. La qüestió és que realment a l’altra banda hi ha una paret molt dura.
—Penseu que és igual de dura la paret del PSOE que la paret del PP?
—Són diferents, evidentment. El PSOE pot tenir una mica més de contradiccions, sobretot en el moment en què necessiti el suport de Sumar, que és una força que, malgrat ser més centralista que Podem, sí que conserva una mínima sensibilitat cap al dret de decidir. I llavors, des d’aquesta pluralitat, és on pot haver-hi més espais per a aconseguir fer respectar la sobirania del poble català.
—Pere Aragonès va demanar de fer un front democràtic. A banda el preu de la investidura, podríeu pactar més punts del programa electoral amb ERC i Junts?
—Nosaltres hem posat sobre la taula aquesta qüestió del referèndum i és d’això que volem parlar. Perquè té força, és ambiciosa, és majoritària, és molt entenedora cap endins i cap enfora. Internacionalment, també és clar què poses sobre la taula. En qualsevol proposta de suma de les forces independentistes, nosaltres posarem sobre la taula aquesta idea.
—En aquesta situació hipotètica, us sembla que la situació dels partits independentistes del parlament seria prou bona per a encarar un referèndum?
—Nosaltres parlem d’aquesta situació en el context d’una investidura, però és evident que l’autodeterminació no te la guanyes només en una negociació d’investidura. És a dir, l’autodeterminació vol una força social i política que comença i acaba principalment al país. I, per tant, aquí cal posar-se les piles, també. Del punt de vista de l’acció institucional, del punt de vista de l’acció internacional i del punt de vista, indubtablement, de l’acció de mobilització. La feina principal la tenim aquí. Aquests anys hem estat molt crítics amb la gestió d’ERC. Pensem que han abandonat l’horitzó independentista i que, en canvi, s’han dedicat a una gestió que no solament no fa la independència, sinó que fa perdre suport a la independència. Ho hem anat veient amb les enquestes i amb els resultats de les eleccions municipals: és un independentisme que no engresca. Si es dedica a gestionar i a fer Hard Rocks i jocs olímpics d’hivern, a allargar la pista de l’aeroport i del quart cinturó, és un independentisme sense model alternatiu a les grans qüestions de la societat. Haurien de canviar moltes coses i haurien de començar a canviar també aquí.
—Afronteu, per tant, les eleccions espanyoles com una oportunitat perquè comencin a canviar les coses aquí?
—Acumulem anys de desencís, de frustració, però no ens hem de rendir mai. Hi ha un cansament que es reflecteix també a les urnes. Tots hem rebut per aquesta abstenció, però no llancem la tovallola, no deixem de lluitar, no deixem de fer propostes. Aquesta campanya és un bon moment per a tornar a posar propostes sobre la taula, per a pensar en un nou cicle i en què hauria de fer l’independentisme per a recuperar la força i tornar a crear unes condicions com les de l’octubre del 17, per què no?
—I què diríeu al votant que vol abstenir-se perquè pensa que és el millor càstig als partits independentistes?
—Nosaltres entenem molt el sentiment de l’abstencionista independentista. Fins i tot el compartim. Hi ha frustració, hi ha cansament, hi ha desencís. Però també pensem que, si bé votar canvia poques coses, no votar en pot canviar moltes per empitjorar-les. És pitjor cedir tot l’espai institucional als partits contraris, i no ja contraris a la independència, sinó contraris a la catalanitat, com veiem al País Valencià i a les Illes. Ens cal un nou cicle, recuperar l’horitzó independentista treballant en aquesta clau. No és escrit enlloc que si desapareix o minva la força de l’independentisme a les institucions, aquesta reconstrucció sigui millor. S’ha de fer també tenint aquesta presència a les institucions. Hi ha moltes maneres de fer arribar la crítica a l’independentisme. A nosaltres ens arriba per totes bandes.
—Sembla que fins ara el primer toc sever d’atenció que heu tingut els partits independentistes ha estat l’abstenció a les municipals. ERC, 300.000 vots menys. La CUP, 40.000. Junts, uns 5.000.
—Amb la precisió que, on salva el resultat Junts per Catalunya és a Barcelona, amb un discurs en què la independència ha desaparegut. Però sí, tots tres baixem.
—I tot just ara es comença a fer una mica d’autocrítica. Hi pot haver qui pensi que canviar de partit independentista no serveix per a expressar aquest malestar.
—No estic gaire d’acord amb aquest punt de vista. M’agafo, per exemple, els resultats de Girona. Allà nosaltres hem sabut mobilitzar bé l’independentisme i oferir un projecte que ha fet que hi hagués menys abstenció independentista, perquè ha semblat que amb allò que es presentava seríem ambiciosos i coherents. Hem quedat els primers dins del bloc independentista i hem pogut formar un govern independentista. Pensem que amb una CUP forta ja es canvien coses en el mapa de l’independentisme. No és igual votar la CUP que votar Esquerra o Junts, que sí que han tingut molta més responsabilitat en la direcció de l’independentisme del 2017 ençà.
—Per què creieu que heu perdut 40.000 vots a les municipals?
—No som aliens a aquest gruix de desafecció independentista, malgrat que en alguns llocs sí que hem pogut aguantar bé i fins i tot créixer. El cas de Girona és clar. El del conjunt de comarques nord-orientals, també. En general, allà on governàvem hem aguantat bé, amb uns resultats similars, o fins i tot hem crescut. Si el projecte és ben arrelat, aguanta més. Però, és clar, no som aliens a tota aquesta onada de desafecció, de crítica, de cansament del postprocés.
—El model de Guanyem Girona es pot exportar a més ciutats o fins i tot al Parlament de Catalunya?
—És un bon model perquè comparteix la fidelitat als principis històrics de l’esquerra independentista: la qüestió social i la qüestió nacional unides, l’aspiració a la independència, l’àmbit de Països Catalans, la defensa de la llengua, amb una obertura cap a nous sectors que s’hi poden incorporar perquè veuen confluències en un gran percentatge cap a aquests principis històrics. Potser no tots, però el gruix sí que el comparteixen. S’ha experimentat en més llocs i no ha anat tan bé a la llarga, però en moments concrets sí.
—A Badalona.
—Es va tenir l’alcaldia de Badalona i això també és històric, i va ser gràcies al fet que també es va poder fer una suma dins una pluralitat, amb un lideratge clar de l’independentisme, però sabent articular una mica més de sectors socials.
—Això no implicaria que la CUP fes propostes una mica més possibilistes i pactistes? Lluc Sallellas tenia el suport d’antics socialistes, de gent d’ERC… Va aplegar un vot més transversal i menys anticapitalista.
—Tampoc no és fruit del missatge i prou, sinó també d’una credibilitat que tens pel fet que fa molts anys que treballes a la ciutat, que la gent et coneix i que per tant et fan confiança. Encara que no comparteixin potser el 100% del programa, els sembles una opció honesta, de canvi, a què val la pena donar suport. Jo crec que això també és un ingredient molt clar. El missatge és important, és clar, i han sabut encertar-lo, però l’arrelament que té la CUP, la unitat popular, l’esquerra independentista de Girona, també és important perquè sectors que no són ben bé dels teus t’acabin fent confiança.
—Hi ha una part de les vostres bases que encara no està d’acord que us presenteu a les eleccions espanyoles: hi va votar a favor un 61%, deu punts més que fa quatre anys. Com ho veieu això?
—N’estem orgullosos. Nosaltres no som un partit que hagi nascut per a gestionar les institucions vigents, sinó precisament per crear-ne de noves, que surtin fora de l’estat espanyol i que superin també el marc del capitalisme, que limita molt el poder democràtic de les institucions. Aquest és el punt de partida. A cada contesa electoral ens plantegem ser-hi: ajuda en aquesta lluita cap a un trencament i cap a un procés constituent o no? No ens presentem per inèrcia, ens presentem perquè és l’única cosa que sabem fer, estar dins les institucions i gestionar-les. Et presentes d’acord amb l’anàlisi que fas. Sí que és veritat que el 2019 era una novetat, i la decisió va ser molt ajustada. Ara ens ho hem tornat a preguntar i no ha estat una majoria aclaparadora, però sí una majoria una mica més sòlida, cosa que ens fa pensar que es valora positivament la feina feta durant aquests gairebé quatre anys per la Mireia, i per mi, i per l’equip de Madrid, entre els quals la Jordina, que ara és aquí.
—Quina valoració en feu, d’aquesta legislatura?
—Per a nosaltres ha estat un temps perdut per a l’independentisme. Des del nostre punt de vista, aquest govern podia servir per a guanyar temps, perquè quan entrin PP i Vox l’agressió serà directa, però s’ha guanyat temps per a no se sap ben bé què. L’independentisme no ha guanyat suport en aquests anys i això ha estat un error. La taula de diàleg ha estat una via morta per molts motius. Per exemple, perquè no ha anat acompanyada de mobilització i allò que n’ha sortit no ha beneficiat l’independentisme. Ha estat una legislatura perduda des d’aquest punt de vista. La taula de diàleg ha obtingut els indults, però ja sabem que afecten només una part dels represaliats. Hi ha centenars de persones més, anònimes, com ara la Carla i l’Arnau, que avui [dilluns] han anat a declarar. I són uns indults parcials, són uns indults condicionals. Sabem que la reforma de la sedició tenia contrapartides molt perilloses, com la regulació dels desordres públics agreujats. Per al moviment i per la causa independentista no se n’ha tret res, d’aquesta legislatura, que ens pugui anar a favor.
—Fa quatre anys us vau presentar a les eleccions amb la idea d’impedir la governabilitat fins a aconseguir l’autodeterminació i no ho vau aconseguir. Ara hi persevereu: no és probable que torni a passar igual?
—Fa quatre anys és veritat que el país també era diferent. Quan vam triar aquest eslògan de “ingovernables”, no fèiem referència a l’actitud dels diputats de la CUP, que ja sabíem que serien poquets, sinó que era Catalunya la que havia de ser ingovernable fins que no hi hagués un govern que reconegués l’origen d’aquest conflicte, que és l’autodeterminació i la fi de la repressió. Ho era bastant el 2019, amb l’aeroport i totes les protestes d’Urquinaona i les marxes per la independència, etc. ERC va agafar aquesta força i la va reconduir cap a un succedani d’aquesta idea que sense autodeterminació no pot haver-hi governabilitat. El succedani és la taula de diàleg. Ens la vam mirar amb suspicàcia des del primer dia i pensem que el temps ens ha donat la raó. La taula de diàleg només se l’ha creguda un partit, no ha estat una taula de país. No ha tingut observadors internacionals. Al final va ser una taula de dos, i el PSOE hi ha anat posant vetos: ara no es reuneix, es reuneix quan jo vulgui. I d’aquí no n’ha sortit res.
—Vós vau ser un dels espiats amb Pegasus i vau formar part de la comissió de secrets oficials.
—Molt decebedorament, però bé, ja els coneixem una mica. Han intentat de treure’s del damunt la responsabilitat tant com han pogut. Primer, negant-ho, després circumscrivint-ho a divuit persones, blasmant Citizen Lab… Però creiem que han fet un paperot des d’aquest punt de vista. Hem parlat molt amb eurodiputats i tenen la sensació que l’estat espanyol –amb alguns matisos– està a l’altura de Polònia i d’Hongria pel que fa a retre comptes en aquest cas d’espionatge. Per als eurodiputats ha estat molt difícil accedir a la versió del govern espanyol. No han donat cap explicació mínimament creïble i encara qüestionen que el nombre d’espiats sigui el que diu Citizen Lab, que parla de més de seixanta-cinc persones, i no pas les divuit que ells van admetre, entre els quals hi ha l’actual president de la Generalitat.
—L’informe que va aprovar el Parlament Europeu us sembla suficient?
—Hauria de ser una mica més clar i ambiciós, però també sabem que els partits espanyols han fet molta pressió en els seus homòlegs europeus i han aconseguit aigualir tant com han pogut aquest informe. Però no pensem que de la crisi de Pegasus l’estat espanyol n’hagi sortit airós.
—Albano-Dante Fachin va denunciar que Poble Lliure havia registrat la candidatura del Front Republicà per al 23-J sense tenir en compte Som Alternativa ni Pirates. Ho va fer com a salvavides per poder-se presentar a les espanyoles si la CUP decidia no anar-hi?
—No, i de fet crec que és explicat…
—En un comunicat.
—Em sembla que té tres punts i són curts i els pot entendre tothom. És evident que amb l’Albano no es va acabar bé el 2019 l’experiència del Front Republicà. És una llàstima, la veritat, perquè defensem coses molt semblants en molts aspectes, però la política és crua a vegades i allò no es va tancar bé. Al comunicat s’ha explicat per quines raons es va registrar el Front Republicà. Penso que s’hauria de mirar més endavant que no pas endarrere, però aquest “endarrere” pesa encara avui en les relacions entre nosaltres. Quan es van convocar les eleccions del 23 de juliol, va començar a circular la idea, per part de gent que no era de Poble Lliure, que s’havia de fer el Front Republicà. I Poble Lliure tenia la sensació que li farien un Front Republicà quan la mà d’obra militant per a fer aquell Front Republicà la hi havia posat Poble Lliure. Per a evitar això, simplement, es va voler registrar la marca.
