Però Albert Batlle no dimitirà

Perdó Sr Partal, pero discrepo diametralment del seu editorial. Penso que algunes persones d’esquerra son igual de dogmàtiques que algunes persones religioses. I a més ser d’esquerra i religiós no és incompatible. Cal recordar a l’Alfons Comin o al bisbe Casaldàliga?

Les imatges de l’acta de la Sagrada Família mostren com l’aforament era molt lluny de ser complert, no sembla que sobrepassés el 30%. Els assistents estaven separats i tots portaven mascareta. L’esài de la Sagrada Família és immens i aXcò es veu a les fotografies.

Senyor Partal, li pregunto, ha consultat algun expert per saber si en aquestes condicions l’acte era perillós?

Una cosa totalment diferent és que no s’autoritzi a obrir els teatres. Tinc dit en diversos comentaris que no sembla raonable que no es puguin obrir i que la Generaliutat hauria de tenir arguments epidemeològics de pes per prohibir-ho.

Finalment, Sr Partal, al meu enendre hi ha una falta de rigor en definir el laicisme. No ho dic per vosté sinó per molts comentaris. I tant que l’estat ha de ser religiosament neutral. Però per què l’estat no es pot relacionar amb els diferents corrents religiosos, agnòstics o ateus. No son tots ciutadans? Els càrrecs de la Generalitat o l’Ajuntament poden assistir a la tribuna del Nou Camp, d’un equi`p que se suposa que és més que un club o aun acte dels sindicats o de la patronal i no poden assistir a un acte religiós?

Déu nos guard de la incompetència en marxa, i mai més oportuna la dita.
Bona reflexió per avaluar de forma objectiva l’assistència d’Albert Batlle a la cerimònia.
En totes les alternatives que ens podem imaginar sempre arribo a la mateixa conclusió, no hi veig interès d’obtenir beneficis personals sinó incompetència que, en el cas d’aquest càrrec públic, és encara pitjor.
La incompetència d’un servidor públic és un fet gravíssim.
Per cert, la dimissió com a càstig és una mala política perquè presuposa que el càrrec era un premi. El que cal és una reprovacio pública que generaria confiança a la població. Ja m’agradaria que les incompetències es reconeguessin sempre públicament.

Es precisament per lo que es diferència un polític professional del President Puigdemont o el MHP Torra. Uns treballen pel poble i tenen ofici, no necessiten portes giratóries ni endolls de cap voltatge.
Ara be, personatges professionals de la mentida com els convergents o ERC, tipus Aragonés, Sabrià, Rufian i xusma autonomista variada, o qualsevol mort de gana dels Comuns, ja no parlem de bailarines ni d’elefants badalonins, si, aquests si. Aquests necessiten llepar i llepar per mantenir el sou o, com l’Albert Batlle, retorcit de misa diària ( i ves a saber quina altre tara deu arrossegar un reprimit com aquest), que necessita sortir a totes les fotografies pensant que està tocat pels àngels.

Dit això, i donat que ERC controla tots els aparells propagandistes per tenir molts vots el 14 de febrer, que sapiguen que els catalans ja no se’n veuen pel carrer mamant-se el dit. Per tant, Pere Aragonès, espero que desaparèixis i el senyor Fainé et recompensi, sempre que no recordi allò de Roma…

Aquí no dimiteix ningú per què no hi ha ningú que se senti responsable de res. De fet ja ho veiem en la gestió que fan, són tots uns irresponsables.

La irresponsable de Salut ara fa veure que s’escandalitza quan el seu partit, ER, ha donat suport a l’estat d’alarma de Sánchez que lliga la Generalitat de peus i mans. Però així dissimula la seva incompetència en la gestió.

El bisbetó Aragonès fa veure que s’emprenya mentre compleix amb tots els preceptes que li mana l’ordre de l’Opus Dei.

I finalment el Director general de les ordres religioses es devia voler fer perdonar per la santamaresglesia que hagin proposat l’ensenyament de l’islam a les escoles, perquè així ER eixampla les bases amb homramis i diputades amb mocador.

No senyor Partal, això de dimitir i ser responsable no és un valor de les esquerres catalanes, ni de les espanyoles.

Entre nosaltres, sort que visc a Terrassa. Només que no entenc per què als mitjans només es parla de Barcelona. És com si Granollers, Reus, Sabadell, Lleida, Berga, Bellpuig, Gandesa, Tortosa, Palamós, La Seu d’Urgell… no existissin. Almenys mediàticament. No aniria fent falta un canvi de plantejament? Ho dic perquè, per exemple, és la mateixa obsessió dels partits amb Barcelona que us ha transformat la vostra ciutat (i el vostre ajuntament) en un caos. Però als altres 946 municipis s’hi viu millor. En molts d’ells s’hi viu fins i tot bé. Només que als mitjans no se’n diu ni A. Hi ha un divorci entre Barcelona i la resta del país. És una capital, però d’ella mateixa, i la gent que vivim a la resta del Principat tenim la sensació que no vivim en una realitat política completa. De fet, el no-res comença a Vallvidrera.

Esta cara dura de los políticos españoles que no hay manera que dimita delante a la evidencia de comportamientos ilícitos es una de las muchas conseguencias de la contaminación del franquismo en los individuos que detienen el poder en este vertedero de basura y degradación moral que es España…

Este arrogante desfachatez sólo puede ser derrotado por una auténtica rebelión de Pueblo que por suma desgracia en España nunca de ha manifestado desde siglos.

Una Rebelión auténtica y no la farsa indicada por el Tribunal Supremo español en su juicio contra los presos políticos catalanes es probablemente el único medio para acabar con la concepción mafiosa del poder en España

QUI ÉS QUI

Com que no acaben de lligar els càrrecs que tenen o si son del govern de la Generalitat o de l’ajuntament de Barcelona ni a quin partit deuen obediència aquests tres capsigranys, he començat a buscar a google si en podia treure l’entrellat. L’embolic és tan gros ni google en pot donar raó segura.

Segons google, (Jo me’n rento les mans), la situació és aquesta:

Albert Batlle és efectivament “tinent de batlle” de Barcelona i pertany a un partit que es diu: junts per avançar.

Khalid Ghali és efectivament “Comissionat de Diàleg Intercultural i Pluralisme Religiós” pero no del la Generalitat si no de l’ajuntament de Barcelona. Partit polític desconegut.

Finalment Xavier Bernadí és efectivament “director general de Dret i d’Entitats Jurídiques” i pertany al Departament de Justícia de la Generalitat. Això és nou. Partit desconegut.

I doncs que en podem fer d’aquests tres pocavergonyes que junt amb la Cúpula de la Cúria religiosa/franquista es dediquen a proclamar beat a un noi de dinou anys que va ser afusellat pels anarquistes durant el cop d’estat militar del general Franco.

Amb el màxim respecte que sento pel noi afusellat i la seva familia, també afirmo que sento un immens fàstic per tots els que van participar en aquest aquelarre de dissabte a la Sagrada Família. Mentre milers i milers de morts dels dos bàndols, segueixen sepultats en lloc desconegut de qualsevol manera i els seus familiars no reben cap consol.

És van dedicar a fer el pallasso omplint-se les butxaques, mentre els que fan la honorable feina de autèntic pallasso, passen gana perquè els que fan aquelarres a la Sagrada Família han decidit que no poden treballar.

Com podem aspirar a anar bé si ni tant sols sabem qui ens mana i en conseqüència no li podem demanar comptes?

La dimissió d’un nostre representant polític quan la seva administració no aconsegueix afrontar un problema amb coherència, traçabilitat i avaluació hauria de ser un lloc comú. Hauria de ser quelcom habitual, senyalat no com escàndol, ni com a crisi política; sinó com a mostra de bona gestió ( alguna cosa al respecte hi havia en les declaracions del doctor Mitjà al respecte de la gestió de la covid 19, que al meu entendre no va ser entesa com cal ). És una simple mesura que pretén posar una veu científica a l’art de la política. Sobretot quan tot allò que hauria de tenir d’artístic ( la política ) només és un espectacle buit, un exercici de deixar passar el temps. Pels qui vam sentir en directe el discurs del nou president Biden i la seva vicepresidenta Harris ( molt millor ) l’al·lusió al concepte científic no és baldera. I no ho era en contraposició a les maneres de Trump, a les maneres de la no política i l’espectacle públic banal per acontentar al ciutadà emprenyat.
Certament que la funció d’una canonització té una vessant clarament espectacular, dramàtica i d’alliçonament públic. Al final, hi han deixes culturals que són de difícil dissimular; i la concepció d’un catolicisme militant, i socialment present, n’és una d’elles.
Així doncs, tenim que el bipartit municipal, que tots suposem es d’esquerres, no pot fer altra cosa que seguir el paripé eclesiàstic d’aquest cardenal de Barcelona que ens agrada tant poc. Per tant, una autoritat moral e institucional ( eclesiàstica en aquest cas ) no es vol donar per al·ludida mentre tants altres sí ho han de fer, i es passa per alt totes les recomanacions mèdiques al respecte. I tenim una comitiva d’autoritats seguint-li el rastre bajo palio. Certament no som un país normal. I molt menys un país modern.
PD: A aquells votants socialistes de la generació tap que es pensin ser progressistes o eficients, aquesta anècdota els ha de ser del tot aclaridora. Ja es veu que el PSC només és un partit de quadres!

Totalment d’acord amb el Sr. Enric Emo.
La Sagrada Familia té una capacitat declarada de 9000 places, per tant 600 està ben lluny del 30%. Per no parlar del volum del temple i la seva ventilació.
Per tant, entenc que ni tan sols calia demanr permís.
Un altra cosa és si caldria prohibir els actes religiosos (de totes les confessions ja que sembla que els únics que fem nosa som els cristians) donada la situació de pandèmia.
Però aquesta competència no la té la Generalitat ja que la llibertat de culte és dret constitucional i només el Govern Central té la potestat com ja va fer en la primera onada.
Ja val de pijo-progressisme que vesteix de suport a la restauració i el teatre la seva intolerància religiosa. I que jo sàpique els membres del Parlament, Govern o Ajuntament poden assistir a qualsevol servei religiós ja que s’insisteix tant en que és de l’esfera del privat.

LA IRRESPONSABILITAT INSTITUCIONAL, COM A MOLT, S’EMPARA AMB EL “NO ES TORNARÀ A REPETIR, O NO S’HAURIA D’HAVER FET”

La dimissió hauria de ser conseqüència d’una cultura política implantada a les institucions i a la ciutadania que no existeix en un règim monàrquic tan antidemocràtic com el que tenim. Fer allò que prediques hauria de ser la norma general. Sortosament la ciutadania té el seu criteri que no depèn de l’exemple de les autoritats…

Però l’editorial suporta tota l’argumentació de què hi va haver una transgressió dels criteris epidemiològics que veient les imatges i en absència de la veu dels experts no ho tinc clar.

Ara, si els mateixos representants de la generalitat i de l’ajuntament s’inculpen, llavors han de ser conseqüents i si més endavant es confirma que l’acte ha pogut ser motiu de focus de contagi, hi podria haver altres responsabilitats més greus.

PS. Penso que la polèmica surt més en comparació que qualsevol acte cultural, una obra de teatre, etc. amb les mateixes condicions de % d’aforament no sigui permès. Cosa que tampoc entenc. Seria interessant ara, programar a la Sagrada Família un concert amb el mateix aforament…

La missa de la Sagrada Família a la que us referiu és una missa feta d’acord amb les disposicions vigents en relació a la pandèmia de la COVID19, en el transcurs de la qual s’ha proclamat una beatificació. Res més que això.
Si no hagués estat per aquesta circumstància no hauria estat notícia i no passaria res. Ara treieu les coses del seu lloc i voleu fer-ne un gran escàndol. I una batalla política. Vosaltres mateixos.
A mi, de petit, em deien que les oques xerren perquè tenen bec.

Gràcies Vicent per la teva valentia de tocar l’església i els que la recolzant del sistema;
Es veu que no recordem com tractave el clero espaÑol en el franquista Franco, doncs entrava sota pali com si fos un Deu per sobra de la resta de persones; Com s’estuntentava el règim franquista? doncs militar i eclesiàstic.
Com espaÑa i una part important de la seva societa segueix sent franquista, doncs ja em direu aquest bisbe Omella que a més es el màxim representant de l’església espaÑola.
La resta com aquest Batlle, que bé de l’UCD i després va entrar en el PSO€ de Catalunya, que per lo que es veu és de misa diària com el franquista Fernàndez Diaz; Ja que dir de la Verges i aquest d’ER, submissió o obediència per mantenir la cadira; dirà alguna cosa el respecte en mossèn Junqueres? doncs això la consellera Consellera Ponsati ho té molt clar

Normalment estic d’acord en la majoria d’opinions de vostè sr. Partal, però aquest cop veig completament impropi aquest atac a la institució.
L’església és qui és molta diferència, està ajudant a molta gent en aquests moments de necessitat desde Caritas o les parròquies o directament amb l’esforç humà de tantissimes persones que la integren (i ho fan sense preguntar si a qui ajuden és creient o no).
Ja fa temps que sembla que hem convertit la crítica a l’església en l’esport nacional, aprofitant que mai es queixa i que no ens fa “por” com si que faria atacar altres religions. (que per cert només miren per si mateixes i no ajuden a ningú)
Li pot caure bé o no algú que l’integra (personalment sóc molt lluny políticament del cardenal de Barcelona) però no hem de caure en atacar tota una organització per voler fer mal a una persona, oi que no ho faríem de la Generalitat com a institució?
Sempre s’ha dit que les normes hi són per complir-les i més si estem parlant de prevenció de la pandèmia, i l’acte de la sagrada família les complia totes, realment no entenc la polèmica.
S’ha deixat arrossegar per la opinió d’uns quants, que per voler defensar les seves posicions no han dubtat en voler fer mal a altres, vaja un cas semblant al que vam veure ahir en la façana de la generalitat, pero en aquest cas a Twitter…
Realment la cultura (em refereixo als qui van treure la polèmica amb mala baba) haurien sigut més intel·ligents si a les properes reunions del procicat haguessin fet l’exemple de la sagrada família per tal de defensar la obertura dels teatres (que jo també vull) enlloc de fer mal com a nens petits: si jo no puc tu tampoc.

El tema és, si amb el reglament en mà l’acte entrava dins del permès o bé, a més de complir els requisits, li calia demanar permís per allò de la mobilitat de 600 persones.
A l’article no ho he vist clar.

Em sembla que el risc de molta gent en mobilitat és algo que s’han tret de la màniga ara per justificar-se, tant l’Ajuntament de BCN com l’Aragonès i la Vergés de la Generalitats Generalitat.

Perquè si no, quin impediment hi ha per a fer un macroconcert o una obra de teatre a Can Barça (30.000 assistents representen el 30% mes o menys) o a Cornellà.?

Quin impediment hi ha per a permetre l’assistència d’un 30% als estadis de futbol, espais totalment oberts. O si voleu un 20% o un 15%?

D’altra banda, i canviant de tema, estic amb el que es qüestiona el
Sr. Jordi Zamora, 09.11.2020 | 07:16
”
La presència d’en Cebrián a TV3, venent-nos les bondats d’un federalisme “ben entès”, per solucionar el conflicte Catalunya-Espanya, no és rellevant? No mereix ni una línia al VilaWeb?
”
VW està pressionada per no comentar aquesta bejenada electoralista d’ERConvergent?

No estem patint com a poble persecució Judicial injusta, policial abusiva i mentidera, i política mentidera del naZionalisme espanyol, com per qüestionar que ens vulguin continuar venent el diàleg amb el “pinxo” agressor, que ja ens ha demostrat de forma sobrada que mentre més cedim més ens trepitja, perquè és, com tots els pinxos covard, fort amb el feble.?

Només cal recordar el posicionament de Rosa Park i comparar-lo amb el de Roger Torrent al 30-G del 2018, o al Juny del mateix 2018 o, més recent permetent la retirada de l’escó al MHP Torra, la seva inhabilitació o la no publicació al diari del Parlament dels acords parlamentaris.

I ni una línia a la sortida d’en Cebrian d’ERConvergent parlant ara de federalisme amb l’opressor, tot sabent, sabem, que és pura xerrameca.

Per a mi el problema és comprovar en un temps on ens estem plantejant temes que ens facin ser mes sensibles més humans més altruistes i més no se que.
Encara existeixen institucions on el patriarcat és el sumun el seu deu un senyor barbut de cabells blancs, el seu fill i no filla, sigue el símbol de l’empresa amb l’eslògan d’un cadàver clavat a la creu, o és que son masoquistes o ens obliguen a ser particeps de la seva crueltat, baixeu el cadàver d’una vegada, sou uns necrofils.
No dieu que resucita doncs oferiu la verdadera realitat del Crist un símbol de regeneració de la pròpia vida que no te fi i no es ni mort ni vida, És.
No em preocupa si n’eran 600, 800, en preocupa que aquesta anomenada Iglesia, poder a l’ombra principalment tingui en aquest País tants adeptes molts d’ells i són per aixopluc del poder que te, aquesta institució més empresarial de bens i ànimes. Fèiem bules, indulgències i et donen el salvaconducte per anar al seu cel o a l’infern. I com a tals el poble i part majoritariament del poder aplaudeix i els dona suport.
Que és un beat que és un sant per aquesta gent si més no un mercantilisme per renovar el seu grau d’influència clientelar.
Segons el cànon quanta gent hauria de ser, als altars, pero si això fora així quin mèrit tindria la estructura eclesiàstica, quina feina els hi quedaria per a fer.
No els desitjo mal, però si vull cultura pel poble.
I això tant sols ho vol part del poble perquè l’altra encara pensa amb dual. Bons dolents, cel infern, homes dones, dretes esquerres, blancs negres, sants i la resta. I això no pot ser exclusiu de una elit enlluernada d’or i egocentrisme.
Baixeu el cadàver de la creu, per amor a deu

Tenim uns governants que no ens els mereixem. Són uns soques i encara no s’han tret la por de sobre quan parlen amb les autoritats eclesiàstiques. Creuen que tenen butlla. Està clar que el “pecat” l’han comés aquestes autoritats civils que han autoritzat l’acte, però també vull destacar que les autoritats eclesiàstiques mai havien d’haver proposat un disbarat com aquest. O és que creuen que ells, com tenen connexió directa amb Déu, poden fer el que els dona la gana? Saben que l’acte se’ls va autoritzar, però també saben que hi ha milers d’activitats que condemnen a molts ciutadans a una situació desesperada perquè no poden obrir el seu negoci. És que no hi ha sensibilitat per aquests ciutadans?

La política avui és una professió i en cap cas un servei a la ciutadania per tant la paraula dimissió, o pèrdua de la feina, no existeix en aquesta professió, ni s’aplica.
No pot sorprendre a ningú que quan un País i unes institucions estan dirigides per polítics incompetents i prepotents, com és el cas d’ERC i els seus aliats els Comuns a Barcelona, les coses es facin sense cap ni peus.
Davant d’un problema greu i desconegut com la pandèmia, el MHP Torra, desbordat pels esdeveniments va proposar crear un Comissionat d’Experts per abordar el problema, dirigit per l’epidemiòleg Oriol Mitjà, però Pere Aragones ho va refusar. Les seves raons van ser que la Conselleria de Sanitat era qui dirigia i tenia les competències, que aquell era el territori d’ERC, i que amb els seus directors i càrrecs de confiança, ja no necessitaven cap mena d’assessorament.
Al mes de juny l’apertura es va fer de forma precipitada i requeria de mesures de prevenció i seguiment per evitar nous rebrots. Però cinc mesos desprès ben poca cosa s’ha fet. Tothom recorda la polseguera de l’adjudicació Ferrovial-Junqueras, les promeses i declaracions d’ERC i mesos desprès tot segueix igual i oblidat en un calaix.
Ara ERC, després de moltes promeses diuen que només tenen 50 rastrejadors, però que aviat en tindran 500. El maleït Mitjà ja a l’estiu recomanava fer les proves d’antígens, més ràpides i econòmiques, i avui molts mesos després segueixen sense fer-se, mentre a França i a Alemanya ja es troben des de fa temps comercialitzades a les farmàcies, a les empreses i a les residències de la gent gran.
Quan governen els incompetents i persones de ment tancada, les coses sempre s’acaben fent tard i malament.
La ciutadania catalana faria be en anar prenent nota per quan arribi l’hora de renovar certes confiances i per evitar repetir els errors actuals.

O els nostres governants no tenen vergonya o no tenen sensibilitat, o les dues coses alhora, que és el més probable. No es pot deixar gent a la ruïna tancant el seu negoci, estroncant de soca i arrel la seva única font d’ingressos, tancar teatres i prohibir concerts i deixar tanta gent tirada al carrer, a la cua de la parròquia del barri esperant un plat de sopa. Al costat d’això sis-centes persones a la Sagrada Família -amb l’excusa que eren el 30% de la capacitat del recinte- acompanyats de les autoritats de l’Ajuntament i un representant de la Generalitat. Què és això?. Perquè no vam sortir els dos milions de persones l’11 de setembre si som el 30% de la població?. Ahir un grup petit de gent -treballadors d’un bar de l’Hospitalet- van llençar pintura contra la façana de la Generalitat. Que ningú s’estranyi si la pròxima pintura va a les penques d’aquests vividors que fan les lleis i se les passen pel forro, això sí, amb cotxe oficial.

Sempre surant a favor del corrent, mai nadaria a la contra. Surt de l’aigua ben aixut, que ell sap nedar i no mullar-se. Arquetip dels polítics penell, sempre encarat en la direcció del vent, sempre a favor del poder establert, vingui de Madrid o de,Roma. Tant li fan els desitjos del poble, que ell, fent la viu-viu, va passant els dies i empenyent els anys.
La política és plena de gent així (en trobareu a alguna candidatura a les pròximes eleccions) i encara volen arribar més amunt. Compte amb aquests, que ens deixaran venuts, si no és que ja ens han venut.

Sóc conscient, Sr. Partal, de la feixuga feina inherent a l’obligació autoimposada d’escriure cada día, hi hagi o no de què escriure i, a més, haver de fer-ho sempre amb encert, raons per les quals mai no gosaría imposar-vos aquesta càrrega.

Vé això a tomb de la meva coincidència amb els subscriptors que discrepen tant de l’oportunitat (agafada pels péls) de carregar contra l’acte en sí mateix, els seus promotors i assistents, com de la consistència de la vostra argumentació. En efecte:

1.- Els 600 assistents representen el 6,65% de les 9.000 persones de l’aforament del temple. Posar el crit al cel amb aquestes xifres és, senzillament, ridícul.

2.- Els representants institucionals tenen, com a ciutadans, tant dret a assistir a l’acte, com qui més. Si ho fan per convicció o per conveniència, allà ells amb la seva consciència. Pretendre fer d’un dret reconegut motiu de dimissió, simplement, no s’aguanta.

3.- El missatge que les autoritats religioses ens envien amb aquesta beatificació, és que no només ens venceren fa 80 anys amb l’ajut de Déu, sinó que amb el mateix ajut ens mantenen i pensen mantenir-nos dominats i impotents. La beatificació és el pretext; l’important és el missatge. Un missatge ple de prepotència i cinisme que nosaltres mateixos amplifiquem i magnifiquem amb la nostra infantil reacció, quan la més digna de les respostes hauría estat el silenci. Un cop més, els hem permés colar-nos un gol per l’escaire i, en aquesta ocasió, per un jugador tan brut i maldestre com el bisbe Omella.

I no pensi Sr. Partal ni per un moment, que sóc home de missa i comunió diaries. Fa molt de temps que no trepitjo un temple fora de bodes i funerals. De misses, m’obligaren durant 5 anys a sentir-ne una cada dia a les 8, i els diumenges i festius, una a les 8 i una altra de solemne a les 10; i aquesta és només una de les moltes coses que podria dir-vos. Cinc anys, entre 1955 i 1960, el record dels quals, a seixanta anys de distància, em donarien per escriure un llibre. Cinc anys que podrien convertir en anarco-comunistes els qui els hagueren viscut. I no dic jo que fòra dolent, si s’en feren de veritat.

Però vaig conéixer un sacerdot que va fer que seguís creient en Déu i en un home que visquè a Palestina fa 2.000 anys, malgrat els qui em tingueren a les seves mans entre els 14 i els 19 anys. Es deia Lluís Maria Xirinacs, que amb Déu sigui. Ell també hauria fustigat tant els polítics com els bisbes, sense necessitat d’escudar-se en el Covid.

De debò creu Vilaweb que destacar el nombre total de casos i morts al món com una xifra absoluta totalment fora de context és bon periodisme? Per quan un editorial o reportage sobre El Gran Reset?

Entretant, més enllà de la Gàlia… en aquells països en què es “fan bé les coses”, ha passat que a una escola de Liverpool, on s’ha desplegat l’exèrcit per a dur a terme el cribatge massiu més gran fet fins ara a Anglaterra (una “prova pilot”), es va enviar una carta als pares en què es parlava d’assignar un “codi de barres” a cada nen, aïllar-los de forma segura i on s’esmentava de forma aparentment innocent que les circumstàncies eren tan extremes que no hi hauria consentiment parental previ a les proves (cosa que a hores d’ara han rectificat degut a la pressió).

A Austràlia, una dentista ha estat detinguda i sentenciada a dos mesos de presó per ser bona persona i bona professional a l’atendre gent necessitada de tractament.

Si al març/abril ningú sabia què passava ara ja no hi ha excuses. La plantilla que s’està utilitzant no és en cap cas fruit de la improvització i la majoria dels països, tot i tenir certa màniga ampla amb el ventall de mesures, l’estan aplicant amb rigor. La plantilla és clara: propaganda, cultura de la por i la culpabilització, blindatge legislatiu (Il·legal) d’un estat policial, ús de la ciència de forma selèctiva (el qual la desacredita com a ciència) i dades oficials trampejades o poc clares.

Que el poder lliuri la guerra al Poble ha estat prou freqüent a la història. Potser el que ho fa especial ara és que és que és a escala mundial. Cadascú que triï de quin bàndol està.

https://off-guardian.org/2020/11/07/covid19-british-army-to-begin-testing-children-without-parental-consent/

https://www.abc.net.au/news/2020-11-09/dentist-jailed-for-seeing-clients-during-covid-self-quarantine/12864490

https://www.youtube.com/watch?v=PuZ0WmC8uP0

L’unic que puc dir es que nomes tenim el que ens mereixem. Fa molts anys, en una entrevista a la tele, Santiago Carrillo argumentava que la situacio politica que teniem era el resultat d’un pacte amb la dictadura.Naturalment, podriem haver avancat mes amb una insurreccio armada, pero estava voste disposat a clavar trets a les barricades?, preguntava. Doncs be, ens vam conformar amb algunes escorrialles cosmetiques i aixi ens va. Crec que va ser Jefferson que va dir que qui tria entre la seguritat i la llibertat perd la llibertat i la seguretat.

Potser poques vegades el contingut d’una editorial dignifica tant al director d’un diari. És un tret que identifica la nostra societat el fet de que qui defensa els seus interessos i se’n surt, és un líder digne de ser imitat. En canvi , en una societat en més maduresa seria el més esperable que, qui no és capaç de solucionar problemes que és important de solucionar sense que hi hagués el garrot judicial amenaçant-lo com desgraciadament passa sovint, que dimitís i donés confiança a un altra que tingués opció a intentar solucionar-ho ( un dels problemes és precisament en aquest sentit és precisament l’ús dels del jutges en intercanvis de favors o en el que és escandalós a Espanya, que és la febre que donen les pràctiques democràtiques. Quelcom que no és tan estrany després d’un model d’atribució de càrrecs com el del franquisme i que els partits que es diuen constitucionalistes en segueixen mantenint la pràctica tant com poden). No hem de deixar de recordar que encara no fa un segle del cop d’estat militar i la guerra civil fratricida que condiciona la cultura d’una manera ens dóna més motius per ser independentistes com un assedegat té motiu per buscar líquid. A part del virus tenim un altre virus que resisteix a totes les vacunes socials fins a l’extrem que la versió més fòbica a la democràcia vol il·legalitzar als partits amb certes tendències democràtiques i a aquests il·legalitzadors els hi estenen l’estora als jutjats. Passar del poder com a propietat impúdica i incontestable a fer d el legislació, governança i aplicació de la llei un servei, és una feina de titans. Si no fos així, Catalunya ja tindria la seva autodeterminació amb capacitat d’aportar molta iniciativa endins i enfora.
La qüestió és : Si mai cap càrrec polític ha dimitit per grossa que l’hagi fet, quin polític voldrà ser el primer si sap que no és qui l’ha fet més rossa? Trencar la cua de la mossegada del gat només ho pot fer……………..

Quans dels valents continuen inscrits des del que els van batejar? també podrien “dimitir” i apostatar… Les religions són instruments de dominació, i al mateix temps de cohesió social. Potser en plena caducitat, però el què no val és llançar la pedra i…. fins i tot surt, com és normal en algins opinadors, el “mossèn Junqueras” sense saber, o girar la cara, que hi ha un “bisbetó” que no és d’ERC que es declara catòlic i cristià.

i no per això ningú en fa mofa ni entra en aquesta esfera privada. Així el què queda clar és que depen de qui parlem la cosa és totalment blanc o negre… cinisme o desconeixement?.

Fa 50 anys vaig apostatar ( no em poso com a exemple de res) i aquest allunyament em va portar a respectar, des d’anys llum, les creences dels altres.

Diu Ramon Caralt “Amb la crispació que provoca la pandèmia, tots plegats ens anem convertint en inquisidors. Ja només ens falta assenyalar un col·lectiu com a culpable, com segles enrere: jueus, bruixes,… i cap a la foguera!” (adversais polítics..)