Albares prova de convèncer els estats de la UE que no hi haurà efecte dòmino si el català és oficial

Luxemburg · Arnau Lleonart (enviat especial)

El ministre d’Afers Estrangers espanyol, José Manuel Albares, tornarà a defensar l’oficialitat del català, l’èuscar i el gallec a la Unió Europea en la reunió del Consell Europeu. Segons que ha explicat, avui hi exposarà una proposta adaptada als dubtes que van manifestar al setembre i que ha tractat amb els representants de la resta d’estats aquestes darreres setmanes. En aquest sentit, ha dit que se centraria en dues grans qüestions. D’una banda, que desenvoluparia allò que ja va anunciar verbalment a la reunió anterior: que el govern espanyol cobrirà tota la despesa que comporti l’oficialitat dels tres nous idiomes. “Farem passos perquè es formalitzi la proposta espanyola que el cost es pagui íntegrament per Espanya”, ha dit. És a dir, que faran la proposta jurídica necessària perquè s’inclogui una excepció i que, a diferència de tots els altres idiomes oficials, que es financen amb el pressupost comunitari, les traduccions del català, l’èuscar i el gallec les pagui un estat en concret.

En segon lloc, ha anunciat que demanarà que la reforma del reglament 1/1958 –el règim lingüístic de la UE– afecti únicament l’estat espanyol i no pas altres llengües minoritzades del bloc europeu. “Aquesta reforma se circumscriu únicament a Espanya, per unes circumstàncies i unes condicions molt específiques que converteixen les llengües cooficials espanyoles en un cas únic dins de la Unió Europea”, ha dit Albares. Aquesta singularitat, ha continuat, és que són llengües reconegudes a la constitució espanyola, es poden fer servir tant al congrés com al senat espanyols i tenen acords administratius amb pràcticament totes les institucions europees d’ençà de fa dues dècades. A més, ha dit que són llengües àmpliament usades, i ha destacat el cas del català: “Supera els deu milions de parlants”, i ha recordat que hi ha llengües oficials de la UE amb un nombre molt menor de parlants.

A més, ha defensat que els tractats de la Unió Europea avalen la proposta: “Reflecteixen el respecte per part de la Unió Europea de la identitat nacional de cada país fixada en les seves estructures constitucionals, com és el cas de la cooficialitat de les llengües espanyoles.” I també ha dit que avalaven el règim lingüístic europeu, atès que les llengües oficials europees són parlades en tot el territori o en una part dels estats membres.

Letònia tampoc no veu bé l’oficialitat del català: “Ara no és el moment”

Després d’Albares, han entrat els representants del govern que participen en la reunió, i alguns han parlat sobre la proposta de fer oficials el català, l’èuscar i el gallec. En aquest sentit, Krišjānis Kariņš, ministre d’Afers Estrangers de Letònia, ha sortit del guió expressat pels països reticents fins ara, que feien referència sobretot a dubtes sobre la implementació de noves llengües oficials, i ha dit que no era un tema prioritari. “Ara no és el moment.” També ha dit que ara per ara hi ha moltes altres qüestions sobre la taula, com ara valorar quina ha de ser la posició estratègica d’Europa en un futur. “Són qüestions com aquestes a les quals hem de destinar temps”.

Finlàndia critica la manca de preparació del govern espanyol

El ministre d’Afers Estrangers finlandès, Anders Adlercreutz, ha criticat la celeritat i la manca de preparació amb la qual el govern espanyol ha portat l’oficialitat del català, l’èuscar i el gallec al Consell. “A la reunió anterior, la majoria de països ja tenien els mateixos dubtes que té Finlàndia”, ha dit, i ha criticat que es va incloure en l’ordre del dia “sense preparació ni discussions” sobre cap a on pot portar l’oficialitat d’un punt de vista legislatiu i financer. “Espero que avui rebrem aquestes respostes”, ha insistit, abans de dir que només havia parlat del cas amb Albares en una reunió a Múrcia, ara fa unes setmanes.

D’altra banda, ha dit que entenia la importància de l’oficialitat per a poder fer servir la llengua pròpia en les comunicacions. “Espero que trobem solucions sobre aquesta qüestió”, ha dit. Al setembre, Adlercreutz va sorprendre parlant en català i dient que, si bé tenia una gran estima per la cultura catalana, era aviat per a votar l’oficialitat.

L’estat francès vol continuar el debat

La secretària d’estat d’Afers Estrangers francesa, Laurence Boone, ha dit que volia continuar debatent sobre la reforma del règim lingüístic de la Unió Europea amb la “ment oberta”. Així mateix, ha explicat que havia tingut contactes amb el govern espanyol sobre aquest tema i que ara volia veure quins avanços havia fet el grup de treball aquestes darreres setmanes.

Irlanda espera més informació

Molt breument, el ministre d’Afers europeus d’Irlanda, Peter Burke, ha dit que esperava rebre més informació del govern espanyol sobre la proposta de modificació del règim lingüístic. “Tinc previst de participar en aquest debat”, ha dit.