04.12.2024 - 17:04
|
Actualització: 04.12.2024 - 17:54
El ministre d’Exteriors espanyol, José Manuel Albares, ha dit a la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, que farà tant com pugui perquè els eurodiputats espanyols, siguin del partit que siguin, donin suport a l’ús del català, l’èuscar i el gallec a l’eurocambra. “Estic disposat a parlar amb qui calgui, i tinc la mà oberta”, ha dit després de la trobada, en què també ha confirmat la seva voluntat de parlar amb el Partit Popular i els seus companys europeus.
Albares ha explicat que havia traslladat a Metsola que era una realitat que es vivia amb plena normalitat al congrés i senat espanyols. A més, ha dit que esperava que en el moment en què la proposta per a autoritzar l’ús del català, l’èuscar i el gallec arribés a votació a la mesa de la cambra europea, totes les famílies polítiques s’hi mostrarien a favor.
Albares també ha recordat que l’estat espanyol tenia acords administratius amb unes altres institucions europees, com el Consell de la UE o el Comitè de les Regions, perquè es pugui parlar alguna de les tres llengües. “Hem de posar fi a aquesta excepcionalitat al Parlament Europeu”, ha defensat.
L’oficialitat a la UE també haurà d’esperar
L’ús del català al plenari europeu no és el mateix que l’oficialitat de la llengua a la UE, que és un dels compromisos de l’acord entre Junts i el PSOE de l’agost del 2023 per a fer presidenta del congrés espanyol a Francina Armengol.
Preguntat per la qüestió, Albares ha subratllat que eren dos processos diferents però paral·lels, i que el govern espanyol tenia la voluntat de mantenir el debat obert sobre l’oficialitat de les tres llengües al Consell de la UE tant de temps com calgués.
Ara bé, segons que explica l’ACN citant fonts diplomàtiques, la representació espanyola encara no s’ha dirigit a la delegació polonesa, que és el país que ocuparà la presidència rotatòria del Consell durant la primera meitat del 2025, per tractar aquesta qüestió en particular.
Amb tot, Albares ha defensat que la qüestió no era un afer d’una presidència o una altra i, alhora, ha refusat fer de l’ús de les tres llengües una disputa política.
