S’acaba la reunió sobre l’oficialitat del català a la Unió Europea

Els representants dels vint-i-set estats membres de la Unió Europea ja han abordat la proposta del govern espanyol perquè el català, el basc i el gallec passin a ser considerades llengües oficials de la Unió Europea. Ara, la trobada prosseguirà amb l’ordre del dia previst. S’espera que en pocs minuts el ministre d’Afers Estrangers del govern espanyol, José Manuel Albares, faci una declaració pública explicant com ha anat i quina decisió s’ha pres.

Abans de la reunió, Albares ha exposat públicament els arguments que preveia fer servir per a defensar-ne l’oficialitat. “No parlem de llengües minoritàries. Són llengües que parlen milions de persones. Els diré que el català el parlen més de deu milions, la qual cosa el situa per damunt de moltes llengües que són oficials i idiomes de representants que avui seran a la reunió”, ha exposat. Albares ha dit que també els explicarà que no es tracta d’una proposta inèdita o nova, fent esment a la carta que va enviar al Parlament Europeu fa un any.

Albares també ha exposat que un dels arguments que farà servir és que el Tractat de Lisboa, que ja reconeix l’existència de més llengües oficials en els estats membres, fent referència a l’article 55.2, que preveu que es tradueixi aquest document a llengües reconegudes pels estats membres i s’enviï a les institucions europees còpia certificada de la traducció, cosa que ja es va fer amb la versió catalana.

Després d’Albares, han començat a arribar els representants de cada estat membre que participaran en la reunió. El secretari d’estat d’Eslovàquia, Peter Mišík, ha exposat que té dubtes sobre la proposta, però que vol escoltar els arguments. “És prematur encara dir què farem, potser hi votem a favor, potser necessitem més temps, però dependrà de la discussió”, ha dit, i ha remarcat que hi ha “aspectes tècnics i legals que s’han de tractar”.

La secretària d’estat de Croàcia, Andreja Metelko-Zgombić, ha dit que es mostra favorable del respecte lingüístic, però també ha demanat més detalls i informes tècnics: “Croàcia fa costat de forma decidida qualsevol nou proposta que protegeixi la riquesa europea cultural, lingüística i identitària. És important defensar-les”, ha dit, però ha afegit que volen saber l’estatus lingüístic que el català, el basc i el gallec tenen a l’estat espanyol i quines conseqüències tècniques i constitucionals tindria fer-les oficials a la Unió Europea.

A banda, Metelko-Zgombić ha fet un comentari que s’interpreta un toc d’atenció perquè Espanya es va oblidar el croat a la llista d’idiomes que va proposar per la modificació del reglament lingüístic: “Creiem que les llengües oficials s’han de tractar amb igualtat, la llengua oficial d’un estat ha de ser respectada per un altre estat.” Ahir fonts comunitàries van fer saber que ja treballaven per resoldre l’error.

La ministra d’Afers Europeus de Suècia, Jessika Roswall, s’ha mostrat reticent i ha repetit el que ja va dir sobre les conseqüències que tindria en altres llengües no reconegudes –”minoritàries”, n’ha dit– que ara es consideri oficial el català, el basc i el gallec; i Martin Dvořák, ministre d’Afers Europeus de Txèquia, ha dit que una decisió com aquesta, fer oficials tres llengües diferents de la llengua considerada nacional de cada estat, no té precedents, i que cal estudiar-ne les conseqüències.

El ministre d’Afers Europeus de Finlàndia, Anders Adlercreutz, ha sorprès tothom parlant en català i ha dit que cal defensar la diversitat lingüística de la Unió Europea. Ara bé, tot seguit ha posat aigua al vi dient que avui no es podrà aprovar la proposta: “Sóc un gran amic de la cultura catalana. Junts hem de defensar la diversitat lingüística de la Unió Europea, però també hem de conèixer les conseqüències de les nostres decisions. Així, és massa aviat per a prendre una decisió avui.”

Eslovènia, en canvi, ha trencat la tendència dels altres estats de mostrar-se prudents i ha anunciat que votarien a favor de l’oficialització. “Eslovènia és un dels estats membres més petits, l’eslovè el parlen vora dos milions de persones. Entenem el desig de tothom que parla un idioma que és reconegut oficialment per un estat membre, de voler que sigui també llengua oficial a la Unió Europea”, ha dit Marko Štucin, ministre d’Afers Europeus i Estrangers.

Anna Lürhmann, ministra d’Afers Europeus, Federals i Estrangers d’Alemanya, ha estat breu: “Sobre aquest tema tenim una sèrie de preguntes i dubtes que avui plantejarem, d’ordre jurídic i econòmic.”