Albano-Dante Fachin: ‘O Esquerra i Junts per Catalunya es tornen a entendre o s’ha acabat tot’

VilaWeb ha demanat a diverses personalitats independentistes què cal fer, després de constatar la divisió que hi ha dins el govern de Catalunya, tal com es va veure al parlament. Aquesta sèrie especial vol ser una contribució al debat que, sens dubte, cal fer entre tots en un moment tan delicat com el present. Al final de la sèrie, publicarem una selecció dels comentaris que ens hagin enviat els nostres subscriptors.

Parlem amb Albano-Dante Fachin, candidat de Front Republicà a les eleccions espanyoles del 28 d’abril de 2019 i ex-diputat de Catalunya Sí que es Pot.

—Penseu que la legislatura actual encara té recorregut o ha arribat al final?
—Espero que continuï, perquè la idea que pugui aprovar un pressupost és bona. Més enllà de si estic d’acord o no amb aquest pressupost, una actualització del que hi ha ara serà bona. A més, això ajudaria a combatre el discurs de la paràlisi i que el govern no fa res. Estaria molt bé, com a missatge polític, que aquest parlament, amb totes les seves contradiccions, pogués aprovar un pressupost i impulsar-ne les accions. A parer meu, n’haurien de ser capaços. Hi ha molta gent demanant eleccions després del trencament que vam veure dilluns al parlament. I és veritat que tenim un govern que no és operatiu i que té unes estratègies confrontades. Però demanar la convocatòria d’eleccions em sembla una mica agosarat, perquè unes eleccions no crec que puguin resoldre el problema que tenim. El problema de fons no es resol canviant una mica la distribució parlamentària. Si ens trobéssim en una situació política normal i hi hagués una dificultat real d’arribar a acords, una variació parlamentària podria ser útil, però aquí la dificultat principal és tot això que passa a l’estat espanyol. I això en unes eleccions no canviarà, guanyi qui guanyi. L’única cosa que podria originar canvis és que guanyessin els altres, aquells que no posen per condició per a governar que es compleixi l’autodeterminació i l’amnistia. Fer eleccions pot significar un perill, perquè hi pot haver un canvi de majories. Llavors no resoldríem el problema, l’enterrarien. La solució no és anar a votar a unes eleccions autonòmiques.

—L’independentisme s’ha dividit en dos blocs? Quin significat té això si penseu que sí?
—Sí, hi ha una divisió. A mi m’agrada la teoria que va explicar Ramón Grosfoguel a VilaWeb, que divideix l’independentisme en junqueristes i cuixartistes. Òbviament, a l’hora de la veritat materialitzar això és molt difícil. Però sí que és veritat que hi ha una divisió entre aquells que serien els junqueristes, i que esperen que el fet de contemporitzar amb l’estat ajudi a avançar en el diàleg, i els altres que defensen la confrontació. Jo crec personalment que això del diàleg no passarà. No crec que sigui una bona opció. Però el cuixartistes quin pla tenen? Em sembla que els junqueristes tenen un pla equivocat i els cuixartistes no tenen pla. I, és clar, aquesta divisió és impossible d’encaixar. Per això dic que no sé si és tan bona idea fer eleccions… Ja sabem que o Esquerra i Junts per Catalunya es tornen a entendre o s’ha acabat tot. Si no es posen d’acord, es tancarà una etapa. Si Esquerra pacta amb els comuns, no faran res. I Junts per Catalunya necessitarà la força d’Esquerra per a governar.

—Què cal fer per tornar a agafar la direcció del procés i deixar d’anar a remolc de la repressió de l’estat espanyol?
—Cal temps. El temps jugarà a favor per tancar aquesta divisió. Ara encara hi ha molta gent esperançada amb la taula de diàleg i tot això que proposa Esquerra, però al final es demostrarà que no pot resoldre res. Llavors s’aniran acostant posicions. Més enllà de quatre mesures cosmètiques, el govern de Sánchez no podrà fer cap canvi de veritat. Al moment que el de la cua mogui la cua li tiraran el Tribunal Constitucional a sobre, com fan aquí. Llavors serà el moment perquè torni a aparèixer una entesa. I és que la divergència que hi ha ara es basa en una cosa que no passarà. I llavors les forces independentistes cauran una altra vegada al costat de la ruptura. S’acabarà la discrepància i haurem de construir un relat. Però per a això cal temps. Ara hem de deixar que aquesta part de l’independentisme que opta pel diàleg ho intenti. Ja tornaran.

—Expliqueu una mesura urgent que proposaríeu al govern, als partits, a les associacions o a la gent, per reactivar el procés d’independència.
—És important que el parlament i el govern elaborin un relat polític. És a dir, poden fer allò que entra dins les atribucions del parlament autonòmic, però a la vegada haurien de ser una eina per a crear un marc polític de projecte de país. Ostres, no podem declarar la independència! Ja ho farem. Però mentrestant pots enfortir la xarxa que va fer possible el Primer d’Octubre. La gent és capaç d’entendre que no es pot declarar la independència d’aquí a dos mesos, però això no vol dir que no puguem avançar. I el fet més important: no vol dir que s’hagi de deixar la gent de banda. Aquest és un dels problemes. Si deixem la gent de banda, es cansaran i se n’aniran a casa. I si ningú no fa res els perdrem. Cal fer més forta la societat civil. Si hem de fer un referèndum o tallar la Jonquera només ho aconseguirem amb una societat viva. Però, és clar, allò que vam viure el dilluns al parlament és tot el contrari.