Alba Sidera: ‘A Itàlia els feixistes no se n’amaguen, és xocant de veure’

Alba Sidera se’n va anar a viure a Itàlia fa una dècada i des del 2012 és corresponsal del diari El Punt Avui a Roma. Les seves cròniques periodístiques són cada vegada més llegides, i és de les primeres periodistes que ens va alertar de l’emblanquiment del feixisme i la ultradreta a Itàlia i de l’estrany consens d’una part de la classe política sobre el positiu passat de Mussolini. Ara ha escrit Feixisme persistent (Saldonar Edicions), el seu primer llibre, en què posa context, visita el Museu de Mussolini amb el fotògraf Jordi Borràs i explica com és possible que en el país on es va penjar el dictador tanta gent es defineixi com a feixista sense rubor. Sidera el presentarà el 19 de març a Barcelona, al Pati Llimona, però avui dilluns ja es pot trobar a les llibreries. VilaWeb l’ha entrevistada telefònicament per parlar-ne.

—El llibre comença explicant qui són la Paoloa i l’Alessandro.
—A Itàlia els feixistes no se n’amaguen. Per mi ha estat molt xocant de veure-ho. De la mateixa manera que el president de la república es defineix com a antifeixista, hi ha polítics que es defineixen com a feixistes. A l’estat espanyol ‘feixista’ i ‘nazi’ es fa servir com a insult. A Itàlia no passa, gairebé. Tot això en un país que va vèncer el feixisme, va penjar Mussolini i que va fer una constitució clarament antifeixista i feta expressament perquè no pogués sortir un líder fort i totalitari. Jo estava acostumada a veure les persones d’ideologia feixista i pensar-les com les que coneixia de l’institut: caps rapats sense conversa interessant. I sense esperar-m’ho em trobo amb persones amb els mateixos gusts literaris o musicals que jo. Són la Paola i l’Alessandro. Molt agradables. Mestra d’escola i artista. Els vaig conèixer només arribar a Itàlia. I em diuen que són feixistes. Aquí neix l’embrió del llibre. Vaig veure que s’havien d’explicar les diferents concepcions del feixisme.

—Itàlia i el dictador Mussolini. Expliqueu com Berlusconi, Salvini i força més justifiquen sense rubor la primera etapa de Mussolini.
—La dreta italiana, i Berlusconi en particular, va començar a dir que Mussolini havia fet coses bones. Tendeixen a dividir-lo abans i després de les lleis racials. Les lleis racials són el conjunt de normes que va fer i que van permetre que gitanos, jueus i més minories no poguessin anar a escola ni comprar, i van ser la coartada que es va fer servir per a deportar-los a l’Alemanya nazi. Berlusconi, Salvini, i tants més, parlen de la primera part de Mussolini com els franquistes parlen del Franco dels pantans. Diuen que amb Mussolini hi havia pau i els trens eren puntuals, va fer moltes infrastructures i habitatges socials.

—Salvini ensenya sovint una excavadora. Què vol dir l’excavadora de Salvini?
—L’excavadora de Salvini simbolitza llançar terra damunt dels campaments de gitanos. A Itàlia hi ha molt de racisme envers la població gitana. Encapçala el rànquing. El Salvini de la Lliga Nord atacava els terronis, els italians del sud. Ara ataca els gitanos. D’aquesta manera va convertir la Lliga Nord en la Lliga de Salvini. Els gitanos eren un enemic que podien compartir tots els italians, tant els del nord com els del sud. Salvini és molt bo en màrqueting, l’excavadora va funcionar i se n’han fet tota mena de ginys, adhesius, imants de nevera i dessuadores.

—Salvini sovint es mostra vestit amb xandall.
—Doncs és fill de la burgesia de Milà. Ell crea la imatge que li interessa.

—Qui és Luca Morisi?
—La bèstia. El nano que porta la comunicació de Salvini. La persona que li ha creat la imatge pública, en gran part a la xarxa. Tenen un equip que a Facebook constantment penja escenes de la seva vida privada (què menja, com juga amb els fills) i entremig missatges racistes, notícies falses, en un bombardament de propaganda continu.

—‘Déu existeix i no ets tu. Relaxa’t’.
—Això va dir un capellà a Matteo Renzi. Per mi, un dels responsables del creixement de Salvini és el centre-esquerre de Matteo Renzi. Aquest personatge va anar desprenent d’ideologia el Partit Demòcrata, fusió de la democràcia cristiana i el partit comunista. Va fer que virés al voltant de la seva figura i no de les idees. Els seus referents eren Toni Blair primer, després Macron i finalment Albert Rivera. Les propostes que feien no eren per a combatre ni la desigualtat ni el feixisme. Mentre la classe obrera veia Salvini en xandall, mostrant una imatge pròxima, i fent mítings en fàbriques, Renzi apareixia amb la flor i nata de la classe dirigent italiana.

—Què és Casa Pound i quins vincles té amb Salvini?
—Casa Pound és un moviment i partit polític que es defineix a si mateix com els feixistes del tercer mil·lenni. Agafen referents culturals de l’esquerra, com Che Guevara o Gramsci, cantautors anarquistes (persones que són mortes i no poden protestar) i ocupen cases i donen menjar als pobres blancs del barri. Casa Pound és un grup d’ultradreta que dóna suport a Salvini. Veu que ell té mala imatge fora del nord, perquè s’havia passat mitja vida criticant el sud, i com a amfitrió per a desembarcar a Roma va escollir Casa Pound. Lligams públics i no amagats.

—Fratelli d’Italia.
—Partit d’ultradreta liderat per Georgia Meloni. Fratelli d’Italia, Berlusconi i Salvini es presenten plegats a les eleccions. Aquí, increïblement, en diuen coalició de centre-dreta. Fratelli d’Italia és extrema dreta postfeixista. Berlusconi és populisme de dretes, i Salvini és extrema dreta. Passa que els mitjans no han dit les coses pel seu nom. M’ha xocat. Al principi, quan jo escrivia els articles i deia que Salvini era extrema dreta, col·lega italians em deien ‘sí que vas forta’. Tot just ara es comença a dir. L’aproximació de Salvini envers els immigrants és d’extrema dreta, claríssimament. Com a ministre de l’Interior va deixar d’actualitzar la base de dades d’agressions feixistes.

—Luca Traini.
—Ex-Candidat de la Lliga de Salvini. Va disparar a totes les persones negres que va trobar a Mascerata. En va deixar de ferides.

—Salvini no es diu feixista a ell mateix.
—Salvini no es defineix com a feixista. Salvini juga amb el feixisme. Ell utilitza tota la retòrica feixista perquè sap que li dóna vots. Venim d’uns anys que s’ha banalitzat tant la paraula que dir-la a tort i dret no ajuda gens. Però la veritat és que Salvini, quan volia fer caure els governs i passar de ser ministre de l’Interior a ser primer ministre, va demanar plens poders. La mateixa expressió de Mussolini quan va ser primer ministre. Salvini simbolitza una manera de fer autoritària del feixisme i els feixistes hi estan encantats. Volen una personalitat forta. El feixisme és autoritarisme.

—Matteotti.
—Figura que m’agrada molt i que reivindico. Periodista i dels primers que va alertar, amb Mussolini, que el feixisme no era una ideologia com les altres. El primer que va teoritzar el cordó sanitari. Va investigar corrupteles i les irregularitats de les eleccions que havien guanyat els feixistes. El van acabar matant un dia abans no les expliqués en el ple del parlament italià.

—‘Porta a porta’.
—Programa estrella de la televisió pública italiana. Conduït pel periodista històric Vespa. Un home que dóna confiança als telespectadors. Una vegada el papa Joan Pau II li va trucar en directe per felicitar-lo. Aquest home ha estat molt important en l’emblanquiment del feixisme perquè en hora punta ha donat molt d’espai a Forza Nuova, partit feixista, i ha entrevistat ex-terroristes d’aquest món.

—Enric Juliana sempre ens recorda la connexió entre Salvini i l’independentisme.
—El Salvini de la primera fase, certament, per donar credibilitat al seu secessionisme, autonomisme o federalisme té imatges amb banderes basques, estelades i banderes d’Escòcia. Però aquesta relació que es fa entre Salvini i els independentistes no és justa, perquè precisament no ha fet sinó distanciar-se’n. La connexió amb l’independentisme és la vella Lliga Nord, Umberto Bossi. Quan Salvini arriba a secretari general de la Lliga té un 4% de vot. I ell reconverteix la Lliga Nord en la Lliga de Salvini. Del 4% del vot a ser el partit més votat. Salvini ha fet un canvi d’estratègia, ajudat per Le Pen i el Front National francès. Passa de ser autonomista del nord a nacionalista italià. Salvini prefereix que li rigui les gràcies Santiago Abascal que un independentista català.

—Per què heu fet un llibre sobre el feixisme i l’extrema dreta a Itàlia?
—Perquè veia que ningú no li donava la importància que calia. Fa deu anys que recopilo informació. Ara sí que se’n parla, de l’extrema dreta, però al començament de fer de corresponsal a El Punt-Avui, el 2012, pocs en parlaven, de la Lliga i de l’estrany consens. Escric el llibre perquè aquesta normalitat amb la qual la gent es defineix de feixista em va sobtar. Som molt a prop d’Itàlia, però la coneixem menys que no ens pensem. És com la llengua. Tothom es pensa que és fàcil, l’italià, però parlar-lo bé no és gens fàcil. Hi ha un interès per les coses d’Itàlia que acaba essent superficial. Amb el llibre volia ajudar a entendre una mica més.

—Heu tingut problemes, parlant dels temes que parleu?
—Sí. Sense exagerar, però una mica, sí. I essent dona, és més fàcil atacar. M’han fet saber que em tenen controlada. I que saben que escric d’això.

—Per acabar, actualitat. La setmana passada el senat va retirar la immunitat a Salvini.
—He vist titulars dient que se li ha acabat la carrera política. Ja fa molts de temps que sento dir que té la carrera acabada. Aquest cas pot durar anys. Ara, certament, li han retirat la immunitat i el poden jutjar per la gestió de l’arribada d’uns immigrants quan era ministre de l’Interior. Ara un jutge ha de decidir si el jutja o arxiva el cas. I si el jutgen pot durar anys. Per ell és una plataforma ideal de propaganda i victimisme. Al final el jutgen per una cosa que tot el govern va fer. No únicament ell. Aquest cas li donarà publicitat que busca.