Alba Sidera: “Ayuso ha sabut connectar amb les pulsions de l’extrema dreta”

Alba Sidera és corresponsal del Punt Avui a Itàlia d’ençà de fa nou anys. És autora del llibre Feixisme persistent (Saldonar Edicions), i ja fa temps que alerta sobre aquesta saó que ha accelerat el creixement de l’extrema dreta arreu d’Europa. Les mitges veritats, la legitimació als mitjans, el màrqueting calculadíssim dels cervells grisos dels ultres. Hi parlem arran del resultat de les eleccions a la comunitat de Madrid, en què el PP d’Isabel Díaz Ayuso i Vox han arrasat.

—Matteo Salvini, dirigent de la Lliga, va ser un dels primers a felicitar Díaz Ayuso per la victòria.
—Salvini és un oportunista. S’enfila al carro de qui guanya. Té els seus aliats naturals: Marine Le Pen, que va ser la seva gran padrina, Viktor Orbán, Bolsonaro. Però a la Lliga hi ha un corrent intern, encapçalat per Giancarlo Giorgietti, que ara és ministre del govern Draghi, molt lligat als empresaris, sobretot del nord d’Itàlia. I empeny Salvini perquè tingui bona relació amb el Partit Popular Europeu, tot i que ell s’hi resisteix una mica. Ayuso és el punt comú perfecte. És aquesta dreta populista que pot caure molt bé a Itàlia, però forma part de la família popular europea.

—Hi ha una afinitat sobre la gestió de la pandèmia, a més.
—Ayuso ha fet bandera que cal prioritzar l’economia per davant de la salut. És el missatge que va repetint Salvini, i el que ha aplicat el seu partit en alguns governs de regions del nord, que van ser les més afectades per la pandèmia. La Llombardia, el Vèneto. Van fer passar davant l’eix econòmic i hi va haver una mortaldat molt grossa. Que Ayuso hagi guanyat revalida aquesta opció. Salvini se’n fa seu l’èxit. I la premsa italiana acostada a Salvini hi ha ajudat. Ha explicat què passava a Madrid molt positivament.

—Hi ha qui ha maldat sovint per vincular Salvini amb l’independentisme català. Però ell felicita Ayuso i Abascal.
—Salvini era ‘autonomista’ del nord d’Itàlia, i va aprofitar que Berlusconi flaquejava i que l’extrema dreta europea s’organitzava per reconvertir la Lliga. Va passar de ser “nacionalista” del nord a ultranacionalista italià. Totes les seves declaracions a favor de l’independentisme són anteriors a aquest canvi de rumb. També mostrava suport als escocesos i als bascs. Volia legitimar un projecte que no tenia gens ni mica de sentit, perquè la Padània és una realitat inventada. Acostar la Lliga a moviments d’emancipació nacional reals li donava prestigi. Salvini volia aprofitar-se’n per netejar la seva imatge.

—Aquest punt comú que dieu que representa Ayuso, al PP li va molt bé per a reunificar sota les seves sigles tot l’espai que va del centre-dreta a l’extrema dreta. L’estratègia d’Aznar.
—No tinc clar si Ayuso funciona només a Madrid o funcionaria també a la resta de l’estat. Però és així. Són el projecte i les maneres d’Aznar. Aquesta manera purament hedonista d’entendre la llibertat. “A mi ningú no m’ha de dir quantes copes de vi m’he de beure.” No és cap novetat.

—De tota manera, no sembla que el PP pugui menjar-se Vox tan fàcilment com ho ha fet amb Ciutadans.
—Vox fa que Ciutadans ja no sigui necessari. El discurs principal de Ciutadans, que era crear crispació contra l’independentisme, ja va ser el mateix de Vox quan encara no eren res. I els mitjans els van inflar, també com a acusació popular al judici del procés. I l’onada d’extrema dreta que hi ha al món bufa a favor de Vox i del discurs de l’odi. Però si no ha crescut tant com podia créixer és perquè Ayuso ha sabut connectar amb les pulsions de l’extrema dreta, que es presenta com a transgressora. Ayuso ha agafat vots de Vox, que al seu torn ha agafat vots de Ciutadans, que ja no té raó d’existir.

—Bea Fanjul, presidenta de les joventuts del PP, va dir que calia votar Ayuso perquè “valia més millor boig conegut que savi per conèixer”.
—A la gent li fan gràcia aquesta mena de discursos. Però oblidem a qui van dirigits. Fanjul es dirigia clarament als joves que parlen i pensen com ella. No és una oradora brillant, però allò que volia dir és clar. Sé que esteu seduïts per Vox, que és molt atractiu. Però val més que voteu Ayuso, que és un valor segur. Els deia que el PP és el pare de Vox i que per tant es deixessin d’experiments i els votessin directament.

—Ayuso també ha dit que està molt contenta perquè diu que li donen suport molts joves. Què ho fa que hi hagi tants joves que se sentin atrets per l’extrema dreta?
—Tot això ja ve de la nova dreta francesa que va sortir del Maig del 68. Una colla d’intel·lectuals de dretes es van adonar que les idees d’esquerra eren molt més atractives per als joves, i que l’extrema dreta quedava antiquada i rònega. Van posar molts diners i molts estudiosos a resoldre-ho. Van fusionar pensadors d’extrema dreta clàssica, fins i tot pròxims al nazisme, amb pensadors d’esquerra com Gramsci. I van definir una estratègia: cal conquerir l’hegemonia cultural. Tot està molt ben calculat. Van reproduint aquest marc mental d’allò que anomenen políticament incorrecte que ha anat quallant amb els anys. I amb les xarxes socials ha estat encara més fàcil i ràpid. Són els valors clàssics de l’extrema dreta presentats com una cosa contracultural. I fins i tot en certs països han reformat postulats i abracen l’ecologisme o un feminisme manipulat.

—Hi ha res més que vulgueu afegir?
—Em posa molt nerviosa la superioritat moral de l’esquerra a l’hora de jutjar l’extrema dreta, com si els electors s’equivoquessin. Que si voten la dreta és perquè els han enganyat. Això és tractar els electors de burros i és fora de lloc. Tu pots ser de dreta perquè vols, sense estar enganyat de cap manera. Ayuso ha sabut fer una campanya optimista, amb un discurs molt positiu, en un moment de pandèmia, de sofriment i de mort. I això ha tingut molt a veure amb la seva victòria. Que els partits d’esquerra no tinguin més suport potser té a veure amb aquesta superioritat moral. Com si per votar calgués tenir estudis superiors. És una anàlisi molt classista. Em revolta.