Josep Lluís Alay serà jutjat per un viatge com a observador internacional a Nova Caledònia

Josep Lluís Alay, cap de l’oficina d’ex-president de Carles Puigdemont, serà jutjat per les despeses d’un viatge a Nova Caledònia, convidat com a observador internacional del referèndum d’independència en representació de Puigdemont. L’Audiència de Barcelona ha refusat el recurs en contra de la decisió d’obrir un judici per les acusacions de prevaricació i malversació de fons públics. El tribunal considera que l’objectiu del viatge no encaixa amb les funcions que es pressuposen al responsable de l’oficina d’ex-president i que els 4.580 euros que va costar no s’haurien d’haver pagat amb fons públics. També s’investiguen els tiquets d’un peatge de 15,20 euros, per un viatge d’anada i tornada a la presó dels Lledoners, a Sant Joan de Vilatorrada, en una visita als presoners polítics. Totes dues despeses les va pagar l’oficina d’ex-president.

La causa es va obrir arran d’una querella de la fiscalia, que també hi va incloure la secretària general del Departament de Presidència, Meritxell Masó, per haver donat el vist-i-plau a aquestes despeses. Tanmateix, la querella contra Masó es va acabar arxivant perquè es va considerar que el control de les despeses és més formal que no pas de contingut.

Alay fou convidat a Nova Caledònia pel Front d’Alliberament Nacional Canac Socialista (FLNKS) al referèndum d’autodeterminació que s’hi va fer el 4 de novembre del 2018. En un comunicat, l’oficina de Puigdemont va assegurar que Alay sempre havia complert la legislació vigent i que la seva tasca, com la de tots els treballadors de l’oficina, havia estat de donar cobertura a les necessitats personals i polítiques amb el decor i dignitat que corresponen a les funcions exercides pel president.

El febrer del 2020 l’Audiència espanyola va arxivar una altra causa contra Alay per un suposat delicte d’encobriment, perquè viatjava amb el president Puigdemont quan va ser detingut a l’estat alemany de Slesvig-Holstein.

L’oficina del president assegura que aquesta segona investigació es deu a raons polítiques, i no pas legals ni econòmiques.