Alay i la fiscalia demanen a l’Audiència que pari els peus a l’instructor per investigar sense que hi hagi indicis

El cap de l’oficina del president de la Generalitat Carles Puigdemont, Josep Lluís Alay, ha demanat a l’Audiència de Barcelona que obligui el jutjat d’instrucció número 1 de Barcelona a aturar la investigació sobre el seu patrimoni. La fiscalia també es va oposar al fet que Alay fos investigat perquè considerava que no hi havia indicis, i la defensa diu que la investigació sobre la seva activitat a la Diputació de Barcelona és “prospectiva, il·legal i parcial” i amb motivacions polítiques. En el cas Estela, el jutjat va ordenar d’investigar Alay perquè un altre alt càrrec de la Diputació podria haver malversat fons públics, però el jutge hi va afegir els suposats vincles d’Alay amb Rússia. A més, li va oferir de declarar voluntàriament.

En el recurs d’apel·lació, de trenta-dues pàgines, la defensa veu “clarament excèntrica i extravagant” la interlocutòria que ordena investigar Alay per si va cometre irregularitats similars a les d’un altre càrrec de la Diputació. Així, considera que la investigació és il·legal perquè és “prospectiva, odiosa, basada en prejudicis, de clara intencionalitat política” i que no es pot oferir Alay a comparèixer al jutjat si no està formalment investigat. “Estem davant d’una dislocació de les normes, un forçament voluntarista dels fets, una omissió conscient de la realitat i un ús indegut dels recursos i poders públics posats a disposició de la investigació de fets delictius, no de persones per molt opositors que siguin”, conclou.

“L’única explicació que podria tenir la resolució apel·lada és la d’intentar buidar de sentit el recurs que en el seu dia va interposar el ministeri fiscal en contra de l’actuació” del jutjat, diu l’escrit de defensa. De fet, l’advocat sospita que el magistrat instructor “està buscant vies per, fins i tot i arribat el cas, incomplir el que pugui o no arribar a acordar l’Audiència en aquesta apel·lació”. En la seva interlocutòria, el jutge deia que si prosperava el recurs de la fiscalia, podria dictar una nova interlocutòria “amb el mateix objecte, si bé afegint-li més fonamentació”. Per això, Alay considera que el jutge no voldrà complir la resolució de l’Audiència i que ja té més arguments per tornar a ordenar la investigació contra ell.

En l’escrit d’apel·lació, la defensa elogia el paper de la fiscalia oposant-se a aquesta investigació “prospectiva” i diu que “pels propòsits que persegueix el jutge ja li basten les acusacions populars representatives del més granadet d’una extrema dreta que, com li passa al jutge, la Constitució ni la senten ni l’entenen”. L’advocat d’Alay diu que aquest no va ser el successor de Castells perquè Alay no és funcionari, i va ser nomenat assessor i comissionat, i, per tant, no tenia capacitat executiva. “Al llarg del període en el que Alay va estar exercint com a comissionat, la capacitat executiva requeia en un funcionari de carrera que és qui, en realitat, ocupava el càrrec de director de Relacions Internacionals de la Diputació en substitució de Castells”, diu l’escrit, i afegeix: “Que la veritat no li espatlli un procediment”.

Acte seguit, l’escrit de la defensa enumera una llarga llista de suposades errades del magistrat instructor pel que fa a nomenaments de càrrecs i funcions dins de la Diputació. També critica el fet que el magistrat al·legui que alguns indicis tenen “una importància política indubtable”, ja que això no justifica una investigació penal. Igualment, nega diversos cops la veracitat de les informacions que vinculen un suposat suport militar rus a la independència de Catalunya.

La defensa d’Alay també acusa el jutge de no ser imparcial, de tenir un comportament “obsessiu”, “poc o gens ajustat a la legalitat i molt menys a la realitat”. “Està convertint aquest procediment en una autèntica causa general con contra dels seus ‘enemics’ o els de les concretes i específiques acusacions particulars, que és en les que s’està sustentant per continuar amb aquesta penosa, lamentable i esperpèntica instrucció que està costant ingents recursos públics sense que se sàpiga quin delicte concret s’està perseguint, tot i que sí que se sap quina ideologia específica es criminalitza”, conclou. La defensa d’Alay demana a l’Audiència una vista oral per debatre el recurs.

Informe de la Guàrdia Civil

A principis d’abril, la Guàrdia Civil va demanar al magistrat Joaquin Aguirre que ordenés a la Diputació l’entrega de documentació relacionada amb la investigació patrimonial contra Jordi Castells. En l’escrit s’apuntava que Castells es podria haver enriquit de forma il·lícita i de manera injustificable pel seu sou, diners que podrien procedir d’entitats subvencionades per la pròpia Diputació. La Guàrdia Civil apuntava que el compte corrent de Castells havia augmentat en tres-cents mil euros mentre va ser cap de l’Oficina de Cooperació Internacional i que havia comprat diversos immobles al comptat. A més, també s’haurien produït ingressos en efectiu al seu compte bancari per imports “incompatibles amb el seu sou”.

Per tot això, el magistrat Aguirre veia indicis contra Castells pels delictes de suborn, blanqueig de capitals i contra la hisenda pública. I d’aquesta manera el jutge justificava que si Castells va tenir aquest increment patrimonial sospitós, Alay també hauria de ser investigat per si va actuar de la mateixa manera, ja que era al càrrec quan es van finalitzar diversos expedients de subvencions investigats en la causa oberta el 2016 contra suposades ajudes irregulars de la Diputació a entitats vinculades al sobiranisme, anomenada operació ‘Estela’.

Fa unes setmanes el jutjat va demanar a la Diputació de Barcelona que li doni la documentació sobre els viatges d’Alay mentre era comissionat de relacions internacionals de la corporació supramunicipal, entre el 2015 i el 2018. En una interlocutòria, el jutge deia que alguns viatges podrien no correspondre a l’àmbit competencial de la Diputació. A més, sospita que Alay es podria haver enriquit il·lícitament mentre era al càrrec, com també sospita que va fer el seu suposat predecessor, Jordi Castells, subdirector general de Cooperació Local de la Generalitat.

“Procedeix encomanar a la Guàrdia Civil que realitzi una investigació patrimonial al senyor Alay, per tal de determinar si es va enriquir il·lícitament, tal com sembla que va fer de forma molt notòria el seu predecessor, amb l’aprovació i finalització dels expedients que l’Oficina de Cooperació al Desenvolupament va acabar sota el seu mandat”, ordenava el jutge.