18.06.2024 - 16:51
La defensa del cap de l’oficina de del president Carles Puigdemont, Josep Lluís Alay, ha demanat a l’Audiència espanyola que li apliqui la llei d’amnistia i arxivi el procediment contra ell en la causa per terrorisme contra el Tsunami Democràtic. A més d’Alay, hi ha una desena de persones més investigades a l’Audiència espanyola en el jutjat del magistrat Manuel García-Castellón, que va donar deu dies hàbils a les parts per a presentar al·legacions sobre la conveniència d’aplicar l’amnistia a aquesta causa. El Tribunal Suprem investiga la part d’aquesta causa que afecta Puigdemont i el diputat d’ERC Ruben Wagensberg.
L’advocat d’Alay, Gonzalo Boye, recorda en l’escrit que ha presentat al tribunal que la llei d’amnistia només preveu algunes excepcions, una de les quals és el terrorisme, segons la definició de la Unió Europea, i per fets que hagin causat, de forma intencionada, greus violacions dels drets humans. Segons l’escrit, cap dels fets investigats pel Tsunami no es pot emmarcar en aquesta definició. De fet, considera que voler qualificar aquelles mobilitzacions de la tardor del 2019 com a terrorisme suposa la “criminalització de l’exercici de drets fonamentals”. I recorda que el Consell d’Europa va recomanar el 2021 de no processar els polítics kurds per terrorisme cada vegada que es manifestaven.
També recorda Boye que el Conveni Europeu dels Drets Humans, la vulneració dels quals podria suposar l’exclusió de l’amnistia, prohibeix de lleva la vida de ningú de forma intencionada, cosa que no va passar en el cas del Tsunami. En aquest punt, recorda que el turista francès mort per un infart a l’aeroport de Barcelona durant la mobilització de la plataforma independentista, no es pot considerar com una víctima de terrorisme i tampoc causada per la manifestació.
El Conveni Europeu també prohibeix la tortura o els tractes i penes inhumans o degradants, cosa que també exclouria l’amnistia, segons la llei, però Boye també recorda al tribunal que en cap cas en les protestes del Tsunami no hi va haver cap agressió d’aquesta mena.
L’escrit diu que la llei d’amnistia és plenament legal i constitucional, està avalada per la jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea i del Tribunal Europeu dels Drets Humans, segueix recomanacions internacionals com la Comissió de Venècia del Consell d’Europa i te precedents històrics com la l’amnistia del 1977 o les amnisties d’Argentina, Xile o Sudàfrica. A més, compleix l’objectiu de normalització institucional i social a Catalunya i suposa beneficis per a la societat i la justícia, ja que “permetrà descongestionar els tribunals i reduir la càrrega processal”, cosa que permetrà als òrgans judicials i administratius “centrar-se en altres assumptes de major rellevància per a la societat en general, assumptes realment delictius. Recorda que l’aplicació de la llei comporta l’extinció de la responsabilitat penal, administrativa i comptable i és d’aplicació urgent i preferent.
