20.02.2019 - 11:42
|
Actualització: 20.02.2019 - 17:21
‘Fins aquí hem arribat, deixo el grup parlamentari de Catalunya en Comú-Podem, perquè la direcció del partit ha emprès un rumb que s’allunya dels ideals fundacionals dels comuns’. Elisenda Alamany s’ha acomiadat així del grup parlamentari del qual va ser portaveu al costat de Xavier Domènech, que va deixar la política el mes de setembre. En una conferència de premsa acompanyada de Joan Josep Nuet, amb qui va impulsar la plataforma Sobiranistes, Alamany ha criticat el rumb actual de Catalunya en Comú-Podem i ha anunciat que ella no deixa la política, sinó que continuarà ‘compromesa amb el projecte dels comuns, que va més d’unes sigles, i amb la construcció d’un nou país’. ‘Necessitem noves eines per un nou sobiranisme progressista’, ha afegit. Segons que ha dit, de moment mantindrà l’escó, però ‘no descarta’ deixar-lo.
Joan Josep Nuet, que es manté al grup, ha dit que a EUiA hi ha un ‘debat polític’ –’el judici al procés i el calendari electoral ho aviva’- sobre el futur de la coalició parlamentària amb els comuns.
Els comuns, per la seva part, censuren que la fins ara diputada no deixi l’escó malgrat abandonar el seu grup parlamentari, doncs afirmen que l’acta de diputat és de ‘representació col·lectiva’ i no ‘individual’.
Alamany ha publicat un comunicat al seu canal de Telegram. Podeu llegir-lo ací:
«Avui tanco una etapa per obrir-ne una altra.
Som en un moment clau en la història del nostre país. Jutgen líders polítics i socials per voler posar urnes i crec que cal moure el país. I perquè el país avanci, ens hem de moure nosaltres.
El passat octubre vaig presentar, amb molts companys i companyes, el corrent Sobiranistes que tenia l’objectiu d’acabar amb el replegament de Catalunya en Comú i amb les dinàmiques de la vella política que empetitien l’espai dels Comuns.
Durant aquests últims mesos aquestes pràctiques s’han multiplicat i el balanç ens situa molt pitjor del que esperàvem:
S’ha canviat l’ideari per la porta del darrere, sense cap tipus de debat participatiu, esborrant els ideals fundacionals dels Comuns: ja no es parla de república catalana, ni del procés constituent amb el dret a l’autodeterminació en el seu centre.
Després de la marxa d’en Xavier Domènech hi ha hagut una voluntat d’eliminar la pluralitat i s’ha fet neteja de persones que representaven el projecte inicial.
En nombrosos municipis, veiem com els Comuns es presenten partits. Veiem com candidatures amb lògica superadora i amb capacitat per fer-se amb alcaldies o mantenir-les, pateixen la competència de candidatures oficialistes de Catalunya en Comú. Sempre amb els mateixos actors com a protagonistes. És el cas de Girona, Vilanova i la Geltrú, Manresa, Sant Boi o Terrassa. Fins i tot, podria passar a Badalona contra Dolors Sabater.
La direcció de Catalunya en Comú ha tingut una posició tèbia sobre la repressió, arribant a obviar en moltes ocasions el concepte ‘presos polítics’ l parlant en tercera persona quan tenien el company Nuet processat. L’exemple més flagrant d’aquesta posició tèbia l’hem pogut veure les darreres setmanes. Mentre jutgen el govern del nostre país, mentre liders polítics i socials són acusats al Tribunal Suprem per posar urnes, el principal missatge i obsessió de Catalunya en Comú ha sigut defensar l’aprovació del pressupost del PSOE. Aquesta ha estat una actitud obsessiva que constrastava amb un PSOE passiu amb l’aprovació del pressupost de l’Estat. S’ha fet de crossa d’un partit socialista que ha estat incapaç de fer cap gest per una solució democràtica entre Catalunya i Espanya, per rebaixar la pressió de la repressió o pel diàleg.
Estem en un moment clau en la història del nostre país. Estan jutjant líders socials i polítics per voler posar urnes. Un moment en què toca estar a l’altura. Estar a l’altura contra la repressió i per a construir un futur. El diàleg o les garanties democràtiques no es poden condicionar a l’aprovació d’un pressupost.
No em rendeixo ni em resigno. Deixo el grup parlamentari de Catalunya en Comú per poder renovar col•lectivament el projecte dels Comuns. Perquè no vull renunciar a la regeneració democràtica que cal a Catalunya, així com a la modernització de l’agenda de polítiques públiques. Des del compromís amb els valors dels comuns, i perquè aquest projecte és més necessari que mai pel futur del nostre país.
Faig aquest pas individual, per poder fer passos col·lectius que ens permetin emprendre nous camins i dibuixar la necessària renovació dels Comuns.
Perquè tenim un país per construir, que s’ha de construir des d’una visió sobiranista d’esquerres.
Si volem que el sobiranisme progressista lideri un nou país cal que passin coses. I cal que les persones empenyem perquè passin. Cal moure el país. Avui em moc jo. Demà serem nosaltres.»
