“Avui és un dia per a dir a la resta del país que som vius”: Alacant es reivindica amb fermesa en la manifestació del Vint-i-Cinc d’Abril

Avui Alacant s’ha manifestat amb dignitat. Amb tota la dignitat que els falta als governants del País Valencià. En una nova manifestació multitudinària, que pretenia recordar les mobilitzacions històriques del 1985 i el 1995, el sud ha reivindicat amb fermesa la seua catalanitat. Des de les escales de l’IES Jordi Joan fins a l’Esplanada, la cultura popular valenciana, amb danses i muixerangues, tabals i dolçaines, han omplert d’alegria la ciutat en la celebració de la Diada del Vint-i-Cinc d’Abril. Entre els càntics, s’han sentit reivindicacions com ara “Les comarques del sud, sempre en valencià”, “Sense el sud no hi ha futur” i “Som el sud, som la resistència”.

“Sense vertebrar el país no hi ha projecte en comú i de país. Ens neguem que Alacant siga el refugi de la gent que ens mal governa, que pensa que venint ací no tindran protestes, que no tindran un qüestionament de la seua ineptitud. Eixirem avui i tantes vegades com faça falta per a qüestionar-los i expulsar-los del govern”, ha reivindicat Anna Oliver, presidenta d’Acció Cultural del País Valencià (ACPV). Així, ha destacat el teixit associatiu valencià, que ha treballat conjuntament per organitzar la diada. “Han intentat moltes vegades expulsar Alacant de la valencianitat; no ho han aconseguit, i no ho aconseguiran.”

Marinela Garcia, vice-presidenta d’ACPV i responsable de l’entitat a Alacant, ha celebrat amb il·lusió i alegria la diada. “Se’ns ha fet creure que a Alacant ja no es parlava valencià, que havia de passar a ser una zona de domini lingüístic castellà, i no és així. No només en la ciutat d’Alacant, en la qual la consulta lingüística ha demostrat que hi ha un percentatge de persones que continuem sent valencians, sinó en totes les comarques que ens envolten, que també han demostrat que el sud arriba fins a Guardamar. Sense els alacantins no hi ha país. El territori d’Alacant i de totes les comarques és valencià també”, ha dit.

Per part seua, Josep Escribano, president del Tempir, un dels principals baluards del sud, ha valorat la importància de descentralitzar la diada i fer-la arribar fins a Alacant. “Cal recordar a la resta del país que el sud és valencià, lingüísticament i cultural. És la baula possiblement més feble del conjunt del país, però aquí la valencianitat supura i sura. No hi ha país sense el sud, però el sud no és viable sense la resta del país. Al sud cal treballar, cal tenir una estratègia, cal que el sud tinga la seua veu pròpia dins la pluralitat del país. Avui és l’hora de reivindicar les comarques del sud, del que aporten al conjunt del país, sense renunciar a res, ni a la comarca del Baix Segura. Avui és un dia per a dir a la resta del país que som aquí, que estem vius, que hem de treballar tots plegats, però des de les especificitats i singularitats de cada territori”, ha reivindicat. 

En la pancarta de capçalera, juntament amb Oliver, Garcia i Escribano, hi havia Xavier Antich, president d’Òmnium Cultural, que ha considerat essencial ser avui a Alacant. “És una terra de frontera on sabem que més perilla la llengua, la cultura, i la voluntat del govern de dreta i extrema dreta d’expulsar-la del que seria l’imaginari i la realitat del País Valencià. Que es reivindique des d’aquí el territori, per a nosaltres, des del Principat, batallant des de la Catalunya Nord fins a Alacant, és una manera de reivindicar el territori que volem, la nació completa i la batalla compartida en tantes coses”, ha expressat. 

Una de les reivindicacions més persistents ha estat la llengua, sobretot després de la consulta a les escoles. En aquest sentit, la presidenta d’Escola Valenciana, Alexandra Usó, ha volgut transmetre a les famílies del sud que continuen lluitant per l’educació en català dels seus fills, que són ací per a fer-los costat, perquè sàpiguen que la consulta els ha empoderat encara més. “Som una terra que fa més de tres-cents anys que rebem el colonialisme espanyol. Som un país que tenim una llengua pròpia que els espanyols no saben respectar. Considerem que no som colònia de cap lloc, i hi som avui celebrant la Diada del País Valencià per reivindicar que som un poble, que tenim una cultura pròpia i que som Escola Valenciana”, ha dit. 

La lluita de Guillem Agulló, sempre present

Des del començament de la marxa s’han sentit els habituals crits de “Guillem Agulló, ni oblit ni perdó”, justament l’endemà de la commemoració del seu assassinat a mans d’uns feixistes, ara fa trenta-dos anys. La família Agulló al complet, símbols i referents de la lluita antifeixista, ha estat present en la manifestació. Guillem Agulló, el pare del jove, ha recordat que “Alacant sempre és important, i si la perdem de vista, potser la perdem definitivament”, i que cal defensar-la perquè té un fort perill de ser castellanitzada. 

Els valors que defensava el seu fill han planat sobre tota la gent que avui ha decidit d’eixir al carrer a expressar i reivindicar la seua identitat. “Nosaltres, quan parlem de Guillem, parlem fonamentalment de llibertat. Però la llibertat de veritat, no la que diuen aquests. La llibertat dels pobles, la llibertat d’expressió, la llibertat sexual, tot el que significa llibertat de drets humans, i sobretot, antifeixistes. Ací també van matar Miquel Grau, i hi som perquè no tornen a ocórrer més desgràcies. Però cal anar amb compte, perquè són perillosos. Ells reivindiquen l’odi, nosaltres reivindiquem la vida, l’alegria”, ha dit. 

Després d’omplir de gom a gom els carrers, la manifestació ha entrat a l’Esplanada amb “L’estaca” de Lluís Llach com a banda sonora, interpretada pel col·lectiu de tabals i dolçaines Estrela Roja. Per a acabar, en la lectura del manifest no només s’ha reivindicat la catalanitat del sud, sinó també la dignitat de totes les víctimes de la gota freda. Així, al crit de “Mazón dimissió”, han demostrat al president de la Generalitat que Alacant no és un lloc on amagar-se. Que al sud són una terra digna i amb veu pròpia.