06.10.2015 - 11:25
|
Actualització: 07.10.2015 - 17:02
Miquel Grau es va morir deu dies després d’haver rebut l’impacte d’un maó llançat des d’un balcó el 6 d’octubre de 1977, quan enganxava uns cartells de la diada del Nou d’Octubre a favor de l’estatut d’autonomia. Grau militava al Moviment Comunista del País Valencià (MCPV). Al seu enterrament, unes vuit mil persones acompanyaren el fèretre, que va ser segrestat per la policia. El dia 11 d’octubre la policia va detenir i acusar M. Panadero, de dinou anys, fill dels propietaris d’una gasolinera i seguidor de la ultradretana Fuerza Nueva, que es va confessar culpable.
Panadero va ser condemnat per homicidi a dotze anys i un dia de presó, però va sortir en llibertat el 1982. El butlletí oficial de l’estat va publicar el maig de 1979 el reial decret pel qual el ministre espanyol de Justícia del govern d’Adolfo Suárez, Íñigo Cavero, concedia l’indult parcial a Panadero ‘commutant la pena privativa de llibertat per la de sis anys i un dia a la presó major’.
Trenta-vuit anys després, l’Ajuntament d’Alacant li ha concedit per unanimitat la medalla d’or de la ciutat a títol pòstum i ha decidit d’instal·lar una placa commemorativa en el lloc on fou assassinat i posar el seu nom a un carrer de la ciutat. El regidor Natxo Bellido ha dit que el Nou d’Octubre d’enguany es complirà ‘un deute que la ciutat tenia amb la família de Miquel Grau’. ‘Hi havia una ferida oberta amb la memòria de la transició de tantes persones que van treballar per portar la democràcia i l’autogovern’, diu Bellido.
La mort de Miquel Grau va sacsejar la política valenciana, que el convertí en un símbol del valencianisme i l’esquerra. En memòria seva, el grup Al Tall va compondre la cançó ‘A Miquel Grau’.