23.03.2021 - 05:55
Enric Marco i Soler. El planeta Mart brilla intensament en el cel oriental poc després de la posta de sol. Aquest punt rogenc és un món amb muntanyes, barrancs i pols congelats que fa mil·lennis tenia mars i rius cabalosos. Actualment, però, és un desert fred, amb una història geològica a la vista dels nostres robots que el trepitgen i que l’escodrinyen detalladament.
Potser aquella època primerenca i humida del planeta va ser prou llarga perquè es desenvolupara una biosfera marciana. Descobrir si hi va haver vida i si encara n’hi ha és una de les més excitants tasques a fer pel nou robot Perseverance de la NASA, ara de camí a Mart, que recollirà mostres de roques i pols per enviar-les a la Terra en la futura missió Mars Sample Return, un encàrrec no exempt de riscos, com explica Fernando Ballesteros en la «Nau Espacial Mètode» del número 106.
Un planeta rocós, amb atmosfera, tan similar aparentment a la Terra, hauria de tindre vida. I segurament intel·ligent, com s’havia pensat des del segle xix a partir de la descoberta d’uns suposats canals artificials observats de manera obsessiva per l’italià Giovanni Schiaparelli i pel nord-americà Percival Lowell. Unes infraestructures que durien aigua de les zones polars humides a les desèrtiques regions equatorials. La febre marciana ja no ha cessat des de llavors. L’escriptor i anticolonialista britànic H. G. Wells escriví, sarcàsticament, a La guerra dels mons: «Els homes de la Terra especulaven sobre el fet de l’existència d’altres homes a Mart, potser inferiors a ells i disposats a donar la benvinguda a una empresa missionera terrestre».
«I si la vida a Mart roman oculta en profundes cavitats o ben avall en el subsol, lluny de la perillosa radiació solar?»
Tanmateix no hi ha cap tipus de vida a Mart, almenys de manera òbvia, com mostren els nostres exploradors robòtics. És un món desèrtic, inhòspit, amb traces d’antics rius desembocant en grandiosos deltes en un oceà boreal ara sec. Però, i si la vida roman oculta en profundes cavitats o ben avall en el subsol, lluny de la perillosa radiació solar? Les misterioses emissions esporàdiques de metà, que a la Terra en un 90 % són d’origen biològic, ens permeten seguir especulant.
Més enllà del 2030, l’ésser humà hi posarà els peus i començarà a explorar-lo. The Martian, d’Andy Weir, relat a partir del qual Ridley Scott va fer la pel·lícula Marte, ens mostra les enormes dificultats de l’empresa. Però finalment, amb molts recursos i temps, la humanitat terraformarà Mart i, anys a venir, els descendents dels habitants s’hi consideraran marcians, com fan els autoanomenats americans dels Estats Units que reneguen del seu origen europeu. La magnífica sèrie The expanse, basada en les novel·les de James S. A. Corey, ja s’ha plantejat aquesta possibilitat en presentar-nos una República Marciana enfrontada a la Terra.
Llig l’article complet a la web de Mètode.
Enric Marco i Soler és membre del departament d’Astronomia i Astrofísica de la Universitat de València.
