14.07.2020 - 21:50
Al racó de pensar els polítics que no saben, no poden o no volen complir el mandat del poble. Els que s’aferren a l’escó com una paparra. Al racó de pensar els independentistes que es barallen al congrés espanyol: els draps bruts es renten a casa. Al racó de pensar qui predica una cosa i en fa una altra. Al racó de pensar qui fa pactes antinaturals als ajuntaments i a les diputacions. Al racó de pensar els polítics porucs, els que ens divideixen, els que maten les il·lusions de la gent i ens abarateixen el somni.
Al racó de pensar els que s’omplen la boca de democràcia i utilitzen la judicatura per posar i treure presidents i diputats. Al racó de pensar el sistema judicial espanyol que, juntament amb la ‘policía patriótica’, manipula informes i elabora proves falses per empresonar i perseguir les persones per les seves idees. Al racó de pensar les clavegueres de l’estat. Al racó de pensar el govern espanyol, que ignora les demandes de l’ONU, Amnistia Internacional, OMCT i Front Line Defenders per no deixar en llibertat els presos polítics.
Al racó de pensar els que criminalitzen la protesta només si és a casa seva i aplaudeixen les que es fan en uns altres països i continents. Al racó de pensar els que animen a ‘apretar’ i després envien els Mossos contra la gent.
Al racó de pensar els que no respecten els presos polítics, exiliats i represaliats. Al racó de pensar els messies, populistes i il·luminats. Al racó de pensar qui vol ‘eixamplar la base’ salvant Espanya i piulant en espanyol. Al racó de pensar qui titlla de traïdor el partit adversari i intenta desgastar-lo només perquè les enquestes no li són favorables. Al racó de pensar qui es divideix en quatre en nom de la unitat.
Al racó de pensar qui subestima la nostra llengua, menystenint tants anys de lluita. Al racó de pensar qui pensa que, pel fet de ser català i parlar català, té més drets que el seu veí que no ho fa. Al racó de pensar qui creu que les llengües separen i no uneixen.
Al racó de pensar els vividors i oportunistes que han escalat llocs en organitzacions, sindicats, fundacions i associacions com a modus vivendi. Al racó de pensar els empresaris i benestants que creen lobbys de poder. Al racó de pensar els apolítics, els que no volen veure la diferència entre ser d’esquerres o de dretes. Al racó de pensar qui es disfressa d’esquerres; també els que neguen que són de dretes. Al racó de pensar els que es posen de perfil, no es mullen i només piulen i intoxiquen les xarxes. Al racó de pensar el José Zaragoza.
Al més fosc racó de pensar de l’infern del Dant els feixistes, racistes, masclistes i supremacistes.
Al racó de pensar els que creuen que, pel fet de ser valenciana, no puc alçar la veu però omplen els seus discursos de cites de Fuster i van a les manifestacions duent samarretes amb frases d’Estellés impreses.
