The Washington Post · Ellen Nakashima i Alex Horton

L’advertència va aparèixer en línia la setmana passada en àrab sota les imatges d’avions de guerra nord-americans: “No agafeu les armes contra els Estats Units o els seus socis”, deia, i afegia: “Els Estats Units protegiran els seus socis contra les amenaces del règim iranià i els seus aliats.”

Per subratllar el missatge, reblava que el comandament central estava “plenament preparat” i llest per emprar avions F-16 i A-10 “actualment a la regió”.

A mesura que creixen els temors d’un conflicte entre l’Iran i els seus aliats, i Israel i els seus aliats, l’advertència, aparentment dirigida a joves descontents del Llevant, potser no era tan sorprenent. Sí que sorprenia la plataforma en què va aparèixer: Tinder.

Aquest anunci a l’aplicació de cites dels Estats Units ha suscitat preguntes sobre les operacions d’informació en línia de l’exèrcit dels EUA, que tenen l’objectiu d’influir en l’opinió de públic estranger i contrarestar allò que el govern percep com a narratives enganyoses dels adversaris.

L’anunci, part d’una campanya més àmplia d’operacions psicològiques o de suport a la informació militar, com són conegudes, sembla que va ser finançat pel Centcom, segons un oficial nord-americà familiaritzat amb la qüestió i que, com tants més, parla amb la condició d’anonimat.

El Centcom, el Comandament Central Militar dels Estats Units, ha refusat de fer cap comentari sobre la qüestió, i el Pentàgon, també.

Però un oficial de defensa ha dit a The Washington Post: “En termes generals i com a qüestió de política, el Departament de Defensa fa operacions d’informació militar en suport de les nostres prioritats de seguretat nacional. Aquestes activitats s’han de dur a terme en compliment de la llei dels Estats Units i la política del Departament de Defensa.”

Tinder va eliminar l’anunci quan The Post hi va fer una consulta dijous. Philip Fry, un portaveu de l’empresa, va dir que vulnerava les polítiques de l’empresa sobre missatges violents i polítics.

Séamus Malekafzali, un periodista freelance establert al Líban, va trobar l’anunci quan va obrir Tinder dijous passat, explica. Quan va lliscar cap a la dreta, el va redirigir a una publicació del Centcom a X, amb un missatge semblant escrit en àrab que descrivia la presència d’avions d’atac a la regió.

Va publicar captures de pantalla de l’anunci a X i la publicació es va fer viral.

“Qui ho ha aprovat i fins a quin punt la cadena de comandament n’estava al cas?”, va escriure a X Timothy Kaldas, subdirector de l’Institut Tahrir per a la Política del Llevant.

Un oficial d’operacions psicològiques de l’exèrcit dels EUA va fer befa de l’esforç. “A primera vista, dubto que sigui gaire efectiu”, va dir l’oficial, que ha treballat en campanyes d’operacions d’informació i no estava autoritzat a parlar públicament.

Sobre l’anunci a Tinder, un altre oficial nord-americà va comentar amb humor: “Això s’anomena ‘anar a trobar la gent al lloc on és’.”

El missatge en si podria ser efectiu, segons Gittipong, Eddie, Paruchabutr, un oficial d’operacions psicològiques de l’exèrcit retirat, si “forma part d’una campanya a llarg termini que doni suport a una política contínua, i no és una compra d’anunci aïllada”. Però, afegeix, Tinder probablement és una mala elecció.

Un enfocament més efectiu, diu, seria identificar els llocs o plataformes en línia freqüentats pel públic objectiu, que, en aquest cas, va dir, podrien ser “homes en edat militar”. Podrien ser espais com ara un grup tancat de Facebook i un compte de Telegram, diu.

Centcom sovint es val de contractistes per crear i difondre missatges a un públic determinat, que fan servir diverses eines per ajudar a identificar plataformes, explica.

El 2022, el cap de política del Pentàgon va ordenar una auditoria exhaustiva de les operacions psicològiques militars clandestines quan les empreses de xarxes socials van haver eliminat comptes basats en perfils falsos que sospitaven que havien estat creats per l’exèrcit dels EUA. The Post va verificar que els comptes eren realment obra de l’exèrcit, incloent-hi Centcom. Un compte fals deia que els afganesos rebien els cadàvers de familiars que havien fugit a l’Iran amb els òrgans extrets, segons un informe publicat per la Universitat de Stanford. Alguns dels comptes eliminats incloïen un mitjà de comunicació fictici en persa que compartia contingut de Voice of America Farsi, finançat pels EUA, i de Radio Free Europe. Els comptes van ser eliminats el 2020.

La revisió va concloure la necessitat de polítiques més estrictes respecte de l’ús d’operacions d’informació clandestina, que ara requereixen l’aprovació d’alts càrrecs del Pentàgon, la CIA i el Departament d’Estat, segons que va informar The Post l’any passat. Després d’aquest canvi de política, la pràctica de desplegar comptes falsos per influir en públics estrangers es va reduir dràsticament, segons uns quants funcionaris consultats.

La qüestió més curiosa, en tot cas, és que l’anunci de Tinder aparentment no és cap campanya clandestina: el logotip de Centcom és clarament visible.

Kareem Fahim a Istambul i Mohamad El Chamaa a Beirut han contribuït en aquest informe.

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb