Aki-Matilda Høegh-Dam: “Farem un referèndum d’independència a Grenlàndia peti qui peti”

[Read it in English]

Aki-Matilda Høegh-Dam (1996, Hillerød, Dinamarca) és la diputada més jove del parlament danès i també la més jove elegida de Grenlàndia. La parlamentària del Siumut, partit de centre-esquerra, és coneguda pel seu activisme a favor dels drets dels infants i dels indígenes. Té ascendència mixta: grenlandesa i danesa, però es considera grenlandesa. Høeg-Dam s’ha fet viral darrerament perquè va protagonitzar una escena inèdita al parlament danès. Es va negar a parlar en danès i es va expressar en la seva llengua nativa inuit, el grenlandès, tot desobeint la presidenta de la cambra. “La gent es va quedar tan sorpresa de veure’m parlar grenlandès davant els danesos, que molts em van dir que havien plorat en veure el meu discurs”, explica en aquesta entrevista amb VilaWeb.

—“Ja no tenim por de parlar grenlandès”, heu dit recentment. Podeu explicar-ho?
—La relació entre Grenlàndia i Dinamarca té un significat històric que no es pot passar per alt. Grenlàndia ha estat colònia danesa fins el 1953. El colonialisme danès ha estat tan fort que a molts grenlandesos no se’ls permetia de parlar grenlandès. Ens han fet tenir por de parlar la nostra llengua per fer discursos, cantar i crear música. Però ara els grenlandesos hem perdut la por. Era essencial fer-ho i reconèixer la identitat cultural de Grenlàndia, per preservar la llengua i el nostre patrimoni. La gent es va quedar tan sorpresa de veure’m parlar grenlandès davant els danesos, que molts em van dir que havien plorat en veure el meu discurs. No s’esperaven que ningú s’atrevís a fer una cosa així.

—Ha canviat res perquè hàgiu perdut la por?
—Aquests darrers quatre anys ha sortit a la llum un gran nombre de fets històrics que Dinamarca havia mantingut en secret. Tots demostren que el govern danès va intentar de cometre un genocidi contra el poble de Grenlàndia. I l’opressió dels grenlandesos s’ha convertit en un debat polític. Això ha fet que molts grenlandesos s’hagin animat a parlar encara més grenlandès. És molt important per al nostre sentit de pertinença. Les llengües són molt més que un mitjà de comunicació, són l’essència mateixa de la nostra identitat cultural. Donen forma a la nostra visió del món. També hi ha hagut una recuperació del nostre patrimoni cultural, com en el cas dels tatuatges facials i els tatuatges a les mans, que s’han tornat cada vegada més habituals.

—En el vostre discurs, vau fer esment d’una de les atrocitats més notòries del colonialisme danès, l’esterilització forçada de dones grenlandeses els anys seixanta i setanta.
—Sí. De fet, un ex-ministre danès va declarar exactament al mateix lloc on vaig fer el parlament que ell estava content d’haver aconseguit de reduir la població grenlandesa a fi d’estalviar molts diners. Se’l veia molt orgullós i això em va trencar el cor. Moltes eren nenes petites, de dotze anys, que ara en tenen seixanta. No han tingut fills encara que ho hagin desitjat. Aquests anticonceptius eren il·legals a Dinamarca, però sí que els van fer servir en dones grenlandeses. No crec que sigui casualitat.

—El grenlandès encara és considerat “vulnerable” pel Llibre vermell de la Unesco sobre les llengües amenaçades. Quina és la situació actual de la llengua?
—A Grenlàndia hi ha uns 55.000 grenlandesos i es diu que al voltant del 90% de la població parla grenlandès. A Dinamarca hi ha uns 14.000 grenlandesos, però no sabem quants parlen grenlandès. Però és evident que el danès encara té un pes fort a Grenlàndia. Crec que cal esforçar-nos molt per protegir la nostra llengua, que és una part essencial de la preservació del nostre patrimoni cultural. Hem d’estendre l’ús del grenlandès i això comença pels llocs públics, com el parlament. Aquest és l’únic camí a seguir si no volem perdre la nostra llengua.

—Com heu aconseguit de preservar el grenlandès malgrat la diglòssia amb el danès?
—Les escoles són molt importants. Hem implementat molts programes educatius per a promoure el grenlandès. El respecte per la llengua només es va fer realitat quan els grenlandesos van constituir el nostre propi parlament. Aquesta és l’única manera de garantir que les generacions futures també puguin abraçar el seu patrimoni lingüístic. És crucial que continuem desenvolupant la nostra política lingüística, a les escoles i també als llocs de feina i al parlament. Això hauria de ser un dret per a tots els ciutadans del món.

—Doncs al congrés espanyol els diputats no es poden expressar en català, basc ni gallec perquè l’espanyol és la llengua oficial. Què en penseu?
—Això és terrible, absolutament terrible. S’han de respectar els drets de tots els ciutadans. No tindrem mai una societat inclusiva si una llengua val més que una altra. Totes les llengües han de ser valorades i celebrades per igual. Una política lingüística inclusiva és vital per a tenir una societat més oberta i diversa. Si països com Espanya volen proporcionar igualtat d’accés als serveis públics, l’educació i l’ocupació també han de garantir igualtat lingüística.

—Continuant amb el paral·lelisme, a Grenlàndia també hi ha un moviment independentista, del qual formeu part.
—Som independentistes perquè creiem que per tenir veritables societats igualitàries, hem de crear marcs d’actuació igualitaris. Això a tot el món es fa mitjançant la formació d’estats. Convertir-se en estat significa ser respectat pels països de tot el món i col·laborar de tu a tu respectant les diferències lingüístiques. Dinamarca ens continua considerant inferiors. Ho vaig demostrar amb el meu discurs l’altre dia. Amb la independència, volem assegurar-nos que la nostra relació amb el món es basa en la igualtat.

—Podríem dir que Dinamarca continua tenint una mentalitat colonial respecte de Grenlàndia?
—I tant que sí. Gran part de l’estructura de Dinamarca actualment no és una confederació, no és pas un govern federal. Sí, avui encara és un govern colonial.

—Aquí, al sud d’Europa, a vegades idealitzem massa els països nòrdics.
—Dinamarca és excel·lent a fingir que és un país democràtic. Nosaltres ho hem après a les males.

—Si la gran majoria de la població i dels partits estan a favor de la independència, com penseu dur-la a terme?
—Acabem d’anunciar la nostra nova constitució i crec que no passaran gaires anys perquè hi hagi un estat grenlandès. La nostra llei d’autogovern diu que la creació d’un nou estat s’ha de debatre primer al parlament de Grenlàndia. També volem tenir la discussió amb Dinamarca, com el Regne Unit amb Europa durant el Brexit. Després de les negociacions, els grenlandesos tindrem un referèndum a Grenlàndia on votarem per formar un nou estat.

—Però si Dinamarca no us vol concedir el referèndum?
—Farem el referèndum d’independència peti qui peti. I si Dinamarca prova d’aturar-nos, les Nacions Unides hi poden intervenir. L’ONU va anunciar el 2009 que la població grenlandesa és un poble propi i estem protegits pel dret internacional per a fer un referèndum. Hi tenim dret i ho farem.