22.08.2019 - 21:50
Unes tres mil famílies són afectades per l’amenaça d’Endesa als ajuntaments de Lleida, Terrassa, Sabadell i Girona. Són els quatre consistoris que, ara per ara, han fet públic que havien rebut una carta de la companyia elèctrica en què els exigia de pagar la meitat del deute de les famílies abans del primer d’octubre. Si no, diu Endesa, els tallarà el subministrament, malgrat que la llei contra la pobresa energètica ho prohibeix en cas d’usuaris atesos pels serveis socials.
La xifra, en total, és de més de 2,5 milions d’euros. Endesa n’ha reclamats 725.000 a la Paeria pels deutes de 1.200 famílies; 500.000 a Terrassa per 800 famílies; 357.725 a Girona per 304 contractes; i 983.000 a Sabadell per 826. En un context de limitació dels pressuposts municipals i de crisi, tots quatre ajuntaments han posat el crit al cel.
Indignació als ajuntaments
L’amenaça d’Endesa ha causat molta indignació a tots quatre ajuntaments, que han posat la qüestió en mans dels seus serveis jurídics. Terrassa ha anat un pas més enllà. El batlle, Jordi Ballart, ha manifestat la intenció de bastir un front comú dels ajuntaments afectats per plantar cara a Endesa i ha enviat una carta als altres batlles per a fer una reunió al setembre. ‘Hem d’unir forces contra aquesta injustícia’, diu. La regidora de Territori i Sostenibilitat, Lluïsa Melgares, acusa Endesa de fer una ‘amenaça intolerable’ i exigeix una disculpa pel to prepotent.
Avui he enviat una carta als altres alcaldes i alcaldesses per convocar-los a una reunió al setembre en què consensuar la nostra resposta a l'amenaça d'#Endesa de tallar el subministrament elèctric a les famílies vulnerables. Hem d'unir forces contra aquesta injustícia! #Terrassa
— Jordi Ballart Pastor (@jordi_ballart) August 16, 2019
A Sabadell, tant la batllessa, Marta Farrés, com la segona tinenta de batllia, Marta Morell, també han criticat les pressions i amenaces de la companyia elèctrica. Diuen que no permetran que es talli el subministrament a les famílies afectades i exigeixen a la Generalitat que actuï per evitar-ho.
Vull tranquilitzar a les persones afectades: no permetrem que es talli la llum a les famílies vulnerables. (2/4)
— Marta Farrés/❤️ (@socmartafarres) August 14, 2019
Treballarem perquè es constitueixin els fons socials previstos a la llei però exigim el suport de la Generalitat i el compromís de les companyies energètiques per fer-los possibles. (4/4)
— Marta Farrés/❤️ (@socmartafarres) August 14, 2019
Ni les pressions sobre les institucions, ni les amenaces d'@Endesa de tallar el subministrament elèctric de persones en pobresa energètica són admisibles.
Des del Govern municipal ens assegurarem que cap sabadallenca o sabadellenc es quedi sense llum. https://t.co/aJQT8qUV31
— Marta Morell 💜 (@martamorellsbd) August 16, 2019
Fonts de l’Ajuntament de Girona han explicat a VilaWeb que el consistori analitzarà les dades presentades per a comprovar si corresponen a casos de la ciutat i també si les famílies afectades han rebut l’atenció dels serveis socials. A Lleida, el tinent de batllia Sergi Talamonte assegura que la Paeria es defensarà i que ha traslladat la qüestió als serveis jurídics. També critica que la Generalitat ‘passi la pilota’ als ajuntaments i que no hi hagi claredat legislativa sobre qui ha de pagar les factures pendents.
Qui paga les factures?
L’any 2017, la Generalitat, les quatre diputacions i els ajuntaments van demanar a les companyies d’aigua, llum i gas que signessin un conveni comprometent-se a assumir la meitat de la factura de les famílies vulnerables. Fins ara, només l’han signat les subministradores d’aigua i Som Energia; en canvi, Gas Natural, Naturgy, Iberdrola i Endesa no n’han fet cas. Ara Endesa sembla que sí que està disposada a fer-ho.
Tanmateix, enlloc no és escrit qui paga l’altra meitat de la factura. Ni el govern, ni les diputacions ni els ajuntaments no s’han pronunciat sobre quina administració s’ha de fer càrrec de la meitat de la factura que correspon al client. La falta d’un reglament que desenvolupi la llei de pobresa energètica afegeix incertesa al problema i pot desencadenar un conflicte entre administracions.
Entitats com l’Aliança Contra la Pobresa Energètica, la PAH i l’Observatori DESC –entre més que van impulsar la llei– han reclamat insistentment al govern que desenvolupi i apliqui la norma. També volen que expliqui quants talls s’han evitat i quines multes s’han posat a les subministradores que han incomplert la llei contra la pobresa energètica.
Endesa calcula un deute de 21 milions de 25.000 famílies
La companyia va proposar a començament d’agost que els ajuntaments paguessin la meitat del deute de les famílies vulnerables, però alguns consistoris reclamen que el govern hi contribueixi. Segons els seus càlculs, hi ha 25.000 famílies al Principat que deuen un total de 21 milions d’euros. Endesa també va enviar una carta a 250 ajuntaments que tenen almenys cinc clients amb factures pendents de pagament i que acumulen un deute de 10.000 euros.
Segons dades revelades per Catalunya Ràdio, a Barcelona les factures pendents de famílies pobres pugen a un total de tres milions d’euros. La llista de les deu ciutats amb persones més endeutades amb Endesa, la completen Lleida, Sabadell, Terrassa, l’Hospitalet de Llobregat, Badalona, Manresa, Mataró, Girona i Tarragona.
