‘És una qüestió de democràcia’: el punt de vista dels batlles valencians sobre la pressió als ajuntaments del Principat

‘És una qüestió de democràcia.’ Són batlles. Del País Valencià. Els hem demanat per la situació que han d’encarar els seus homòlegs del Principat. Més enllà de les discrepàncies polítiques, des del matís personal, coincideixen en un punt: el respecte per la voluntat popular.

‘Al final, ha de prevaldre la democràcia’: Josep Albert és el batlle d’Albaida (Vall d’Albaida) per Compromís, i resumeix així la situació del Principat. ‘És que ja no es discuteix si a favor de la independència o en contra: la qüestió ara és poder votar o no poder votar. I els alcaldes, que han estat triats per les urnes, simplement posen a l’abast de la població els elements que poden fer possible que s’expresse. Responen a la voluntat de bona part del poble de Catalunya, que vol votar.’

La imatge de prop de vuit-cents batlles citats li ha evocat l’experiència personal: ‘Què pense quan els veig? Jo ho he patit en la meua carn, quan he estat citat a declarar per fets que no em corresponien a mi sinó a la corporació anterior [del PP]. Ho vius amb impotència i sense cap por d’afrontar la situació. Imagine que de la mateixa manera hi aniran i se sentiran ells.’ Amb impotència i sense cap temor. Al capdavall, recorda: ‘Si les dones no hagueren lluitat per la seua llibertat, avui encara no podrien votar. Per a canviar la història s’han de fer passes endavant.’

Hi coincideix Diego Gómez, batlle d’Alzira (Ribera Alta), de Compromís: ‘Ací es tracta de democràcia i de drets fonamentals.’ Justament, la fotografia dels representants municipals, alçant les seves vares, dissabte, a Barcelona, fou, per a Diego Gómez, ‘una imatge molt potent de democràcia’. Els darrers esdeveniments, continua, ‘posen de manifest que, mentre la Generalitat i els partits a favor del sí han fet tant com han pogut per aplicar la seua estratègia, des del costat del no no van més enllà d’un simple anar repetint “legalitat, legalitat, legalitat”.’

Ell, ‘a títol personal’, ho veu clar: ‘Com a ciutadà de Catalunya aniria a votar i facilitaria que es poguera fer.’ Però afegeix: ‘Com a alcalde, des del País Valencià veig una situació complicada: no s’hauria d’haver arribat a aquesta situació, s’hauria d’haver garantit el dret de decidir amb una negociació política que no ha existit per negativa del govern central.’ I continua: ‘L’única opció és superar el conflicte mitjançant negociació i diàleg.’

Els batlles, al capdavall, reflexiona Diego Gómez, no han fet sinó posar el càrrec a disposició del seu poble. ‘Jo faria això mateix –diu–: estaria amb la voluntat del poble que m’ha votat.’ I ho aprofita per fer una doble denúncia: la ‘greu reducció de drets’ que es perpetra al Principat, amb tancament de webs, control d’impremtes i publicacions, i l’intent de PP i Ciudadanos ‘de crear conflicte al País Valencià, amb la presentació de mocions sense cap altra finalitat que aquesta’.

‘Cal guardar moltíssima tranquil·litat –rebla–. I preparar-se per al nou escenari que s’obrirà el dia 2. No sols a Catalunya sinó a tot l’estat.’

Enric Pla, batlle de Vinaròs (Baix Maestrat), de Podem, es declara totalment a favor del dret de decidir: ‘Amb una posició molt pareguda a la de la meua companya Ada Colau: en condicions que ara no s’acaben de donar’, diu. Els matisos: ‘Trobe un poc insensat que els alcaldes hagen d’assumir deures que no els corresponen.’ I, alhora: ‘No hauria de ser considerat mai delicte consultar què pensa la gent.’ Manifesta la seva solidaritat amb els batlles, ‘perquè posar urnes no ha de ser mai delicte’. També posa sobre la taula ‘l’extralimitació per part de la fiscalia, mentre hi ha tants temes pendents que haurien de reclamar la seua atenció: no sé si pels delictes de corrupció haurien corregut tant’.

‘A Vinaròs –explica–, ho vivim amb molta tranquil·litat. Fins i tot hi ha qui fa broma amb la possibilitat de la frontera, perquè sempre crea possibilitats econòmiques… que estudiarem.’ El fet, continua, és que hi ha ‘expectació i interès, per la interrelació històrica amb Alcanar, la Sénia o Ulldecona: som la mateixa comarca, hi ha una comunicació àmplia i natural’. De moment, rebla, ‘cal que els catalans puguen pronunciar-se amb naturalitat’.

Alfred Remolar, batlle de Betxí (Plana Baixa), de Compromís, ho resumeix en poques paraules: ‘A la gent li agrada votar i decidir. Són coses normals. I permetre de votar entra dins de les atribucions i les responsabilitats dels alcaldes. No té sentit que s’interroguen set-cents alcaldes per això. Els hem de fer saber el nostre suport i que ací al País Valencià molta gent estem d’acord que es puga votar.’

Jordi Juan és el batlle de Tavernes de la Valldigna (Safor), i comença la reflexió des d’unes quantes dècades enrere: ‘És obvi i evident que la constitució del 78 s’ha exhaurit. Supose que va fer el seu paper, però avui ja no serveix. Damunt la taula tenim el problema del finançament de les comunitats autònomes, on el País Valencià és una autonomia fortament castigada, o la que més: l’única que, essent pobra, paga com a rica. La situació és insostenible.’ Es declara ‘a favor que els pobles decidesquen el seu futur’. I afegeix: ‘El poble català té motius més que suficients per a voler-ho fer.’

Demana que hi hagi diàleg i que l’estat deixi d’actuar amb maneres ‘més pròpies de república bananera que d’estat democràtic’. I ho remata així: ‘Això d’amenaçar alcaldes ho veig més propi de dictadura que de democràcia.’

I què els diria als batlles del Principat? ‘Que vagen a declarar i que posen les urnes.’