Això també passarà el 30-M

I si el 30-M no es pot votar amb més seguretat que el 14-F? Alguns experts alerten que les eleccions del maig poden coincidir amb una quarta onada de la pandèmia. La major part de partits reclamen al govern que prengui més mesures per a assegurar que les eleccions del maig es podran fer i a hores d’ara sembla inconcebible un segon ajornament pel gran cost polític que tindria. Però l’essència de l’organització electoral no podrà canviar gaire: el govern difícilment organitzarà unes eleccions de dos dies per a espaiar la concurrència als col·legis, ni establirà l’ús d’una urna mòbil perquè puguin votar els 200.000 contagiats i contactes estrets que s’haurien pogut quedar sense exercir el seu dret aquest febrer, ni recorrerà al vot electrònic, que ho faria tot més fàcil. Moltes de les propostes de la taula de partits han acabat en això, en propostes, i segurament ho continuaran essent el 30-M per una raó simple: no es poden aplicar sense una reforma de la llei electoral espanyola (LOREG) o sense l’aprovació d’una llei electoral parcial catalana. Al congrés espanyol no van fer els deures per a afavorir l’exercici del dret de vot durant la pandèmia, després de l’excepcionalitat que ja va significar l’ajornament inèdit de les eleccions basques i gallegues. I el Parlament de Catalunya, dissolt, no pot aprovar lleis. Ja no hi són a temps.

El govern i els partits s’han acostat perillosament al 14-F a cavall dels interessos electorals de cadascú, amb unes previsions epidemiològiques molt complicades i un marge de maniobra molt estret. N’haurien pogut tenir més. El final de la legislatura era escrit de feia mesos, amb l’esperada inhabilitació del president Quim Torra, i fa gairebé un any que el coronavirus ocupa totes les agendes. I, malgrat tot, no van promoure a temps una llei electoral parcial que facilités el vot durant la pandèmia sense entrar en l’eterna disputa per la proporcionalitat del vot. Ho va demanar el Síndic de Greuges a final de novembre, quan faltava un mes perquè Pere Aragonès signés la convocatòria automàtica del 14-F, però ningú no li va fer cas; i encara abans, a mitjan setembre, ho va advertir la Comissió Jurídica Assessora en un dictamen demanat per Torra a l’agost: s’havien d’explorar reformes legislatives per a adaptar el marc a unes eleccions enmig de la pandèmia. És el mateix dictamen, de fet, a què s’ha agafat ara el govern per sustentar jurídicament l’ajornament electoral.

Una llei electoral parcial catalana impulsada amb urgència hauria fet possible, per exemple, una votació de dos dies que espongés l’afluència als col·legis. I després hi ha el vot electrònic. Ni tan sols els residents a l’estranger no se n’han pogut beneficiar. Les denúncies de les dificultats per a votar amb el complex sistema del vot pregat han vingut sobretot de l’independentisme, i els partits constitucionalistes s’hi han oposat amb un placatge frontal: el darrer projecte per a fer efectiu el vot telemàtic a l’exterior es va encallar al parlament amb les esmenes de refús de Cs, el PSC i el PP. A més, per generalitzar el vot electrònic s’hauria de reformar la llei espanyola, segons que subratlla el govern. També caldria una reforma per a obrir una urna mòbil que sortís dels col·legis electorals i permetés que els malalts i els contagiats pel coronavirus no haguessin d’anar-hi. La LOREG és extremadament detallista a l’hora de definir com s’ha de fer la votació dins els col·legis.

Hi ha més mesures descartades (o gairebé) perquè la dinàmica electoral les impossibilita o bé perquè la junta electoral ha estat inflexible. El sorteig dels membres de les meses és massa a prop de les eleccions perquè els presidents i els vocals puguin immunitzar-se amb les dues doses del vaccí. La junta electoral espanyola també va refusar la petició del govern d’excloure’n els més grans de seixanta anys, tot i que va accedir a ampliar el termini per a votar per correu. En canvi, els protocols aprovats pel comitè del PROCICAT sí que preveien que la campanya electoral fomentés els actes telemàtics, que es prioritzessin les activitats a l’aire lliure i sense contacte físic, que s’habilitessin pavellons com a col·legis, que s’establissin franges recomanades de votació per als col·lectius de risc i les persones en quarantena, que s’adquirís material de protecció per als membres de les meses, que s’imposessin distàncies de seguretat entre les meses, punts separats d’accés i de sortida i cues al carrer, que les taules amb butlletes de vot tinguessin a prop un dispensador de gel hidroalcohòlic, que es recomanés de dur el vot preparat de casa… i el govern estudiava la possibilitat legal que els contagiats poguessin deslliurar-se de l’obligació de ser membres d’una mesa electoral. Però cap d’aquestes mesures no podia ser tan efectiva com la universalització del vot electrònic o que es pogués votar durant més d’un dia.

De manera que pot ser que el 30 de maig tot es repeteixi. La immunització de la població serà més gran, la temperatura haurà pujat i, amb sort, no hi haurà tanta pressió assistencial, però l’organització de les eleccions amb prou feines podrà millorar si no es toca la normativa electoral. És un altre problema de falta de sobirania, però no tan sols això, perquè el marge legislatiu català també va restar inexplorat. El focus informatiu és ara damunt el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que haurà de pronunciar-se sobre el degoteig de recursos contra l’ajornament del 14-F. Encara que el govern se’n surti jurídicament amb la suspensió, el maig també es presenta molt complicat.