15.09.2024 - 21:40
Els nostres col·legues del diari Ara van destapar ahir que, després de l’escàndol pels cartells contra els germans Maragall, Esquerra Republicana de Catalunya havia decidit de canviar d’empresa per mantenir això que de manera intencionadament eufemística en diuen “la B” o les “campanyes de contrast”.
Segons que sembla, aquesta estructura de desinformació es va mantenir activa fins a les passades eleccions autonòmiques, pel cap baix, fent tot allò que feia abans: comptes falsos a les xarxes socials per a defensar ERC i el govern i, sobretot, per a fer córrer mentides sobre els seus rivals i fer vídeos, cartells i en general tota mena de pràctiques brutes contra els altres partits o contra qualsevol grup, organització o persona que la direcció d’Esquerra consideràs desafecta.
La notícia no em sorprèn. Em va sorprendre, molt, dies enrere, que Sergi Sabrià reconegués que feien aquestes coses, quan els van enxampar. Em va sorprendre que Marta Rovira s’hi referís dient que eren “campanyes de contrast”, com si això les convertís en honorables. Em va xocar, en definitiva, que cap responsable del partit no manifestàs la repulsió moral per uns fets que no tenen justificació possible. En aquestes condicions, i després de veure que no han fet gens d’autocrítica, de cap classe, que ho hagen continuat fent fins a les eleccions o que ho continuen fent avui mateix ja no em pot sorprendre.
He dit “repulsió moral” perquè és això. No és una actuació política més o menys arriscada, en què el partit se la juga més o menys. No és això. ERC organitzava –i sembla que encara organitza– campanyes dedicades no a comunicar sinó a desinformar; no a explicar als ciutadans el seu projecte sinó a confondre els ciutadans sobre els seus rivals polítics.
I la gravetat, única i incomparable, d’aquests fets no es pot amagar; ningú no té el dret d’amagar-la; i menys que ningú els periodistes, fent un joc de paraules amb una lletra o amb un concepte. Això són operacions de desinformació, i la gravetat d’aquestes operacions no l’hauríem d’empetitir. Per tant, cal començar a dir les coses pel seu nom.
Perquè, d’un punt de vista polític, moral i democràtic, una “campanya B” o una “campanya de contrast” no és ben bé res exacte. Però tothom entén que una campanya de desinformació és un atac directe a la transparència i la integritat dels processos democràtics, que de cap manera no pot acabar en no res. Els votants tenen el dret, i és un dret essencial, de rebre informació veraç per prendre decisions informades. De manera que manipular la informació amb l’objectiu de desacreditar els altres és, purament i simple, un atac al fonament de la democràcia. Completament inacceptable.
PS1. Avui falten cinquanta dies exactes per a les eleccions a la presidència dels Estats Units, segurament les més importants d’aquest any 2024 ple d’eleccions. I el cas és que ara mateix ni Kamala Harris ni Donald Trump no tenen clara la victòria. Us ho expliquem, fent comptes, en aquest reportatge.
PS2. L’actor Fel Faixedas ha sorprès amb la publicació d’un llibre, M’hauria agradat coneixe’t (Univers) que ell mateix confessa que no esperava escriure. És un relat intimista que aborda amb sensibilitat i humor qüestions com ara les relacions familiars i d’amistat, la vocació i la mort. N’ha parlat amb Clara Ardèvol en aquesta entrevista.
