Això del TSJ és una imposició del poder espanyol i no té res a veure amb drets, ni amb convivència, ni encara menys amb pedagogia

Sense independència no hi haurà ni català, ni economia, ni poble, ni salut … El poble ja ha votat independència … els polítics que no obeeixen el mandat del poble estan fent de traidors … si no tenen prou coratge que es retirin … INDEPENDÈNCIA
https://www.levante-emv.com/opinion/2020/04/02/les-hemos-destrozado-sistema-sanitario/1997485.html

Ahir et queixaves de l’oprtunitat perduda del M.H. P. de la Generalitat d’Amunt.

Si analitzem bé l’escaquer observem quehàbilment elpodercolonial ha col·locat de peons que els protegeixen a ells.

La jugada és clara: enderrocar els peons col·laboracionistes que els fan de para-xocs per a poder batre llurs amos colonitzadors que s’amaguen darrere d’ells.

Com hem fet durant molts d’anys els valencians: Màdrix dictava llurs lleis, decrets, etc els 5ªcolumnistes feien com que obeien i nosaltres acatavem o no segons les circumstàncies “tenint l’efecte estanc sense que es notàs la cura” …i nosaltres sense fer escafalls desobeïem.

La tan bescantada ineficàcia española prové de la manca d’implicació d’un bon toll de gent que d’amagatotis hem fet el contrari que ordenaven.

https://blocs.mesvilaweb.cat/josepblesa/bausset-y-en-su-pueblo-que-lengua-hablan-los-labriegos/

Si no, per quins set sous estem encara vius i ben vius?

https://blocs.mesvilaweb.cat/josepblesa/y-en-su-pueblo-que-lengua-hablan-los-labriegos/

Josep Blesa (València)

Apreciat Vicent, com a l’editorial d’ahir ja et vaig comentar, que necesites més per viure i veure per tenir clar que aquesta espaÑa i una majoria de la seva societat és d’idologia FRANQUISTA.
Fins quant Vicent et seguiràs sorprenent?
Que necesites més per viure i veure que aquest Aragonés i el seu partit ER són còmplices d’aquesta espaÑa.
Que necesites més per viure i veure que aquest mal dic govern de Catalunya, són una ESTAFA en tota regla, botiflers i traïdors els que volem ser lliures d’aquesta espaÑa.
Com alçades d’ara podem seguir definint ER partit i dependentista, com podem seguin dient PSC, quan TOTS sabem que és una sucursal del PSO€ a la colònia catalana, amb gent d’obediència en el partit i sistema.
En fi Vicent, ni esma em queda per seguir escrivint, en veure tants despropòsits i traïcions.

La sentència, una vegada s’ha acceptat no trencar la Constitució colonial, és una conseqüència lògica i els polítics hauran de complir.

Modificar la llei de política lingüística és una qüestió suïcida perquè s’accepta la validesa de la llei constitucional espanyola que SEMPRE anirà contra Catalunya. SEMPRE.

No hi ha altra solució que la desobediència de la llei espanyola injusta.
Constitució que va ser aprovada il·lícitament en ple franquisme SENSE LES MINIMES GARANTIES DEMOCRÀTIQUES.

Mai he estat d’acord amb V Partal quan ens prometia que la constitució actual era el Tractat de Lisboa i, per tant, havíem d’estar tranquils.

ÉS LA CONSTITUCIÓ: No veieu que no són els jutjats actuals i que només qüestionant i desobeint la Llei Magna Espanyola ens en podrem sortir?

Tot aquesta monstruositat era previsible mentre no ens enfrontem decididament amb la Constitució franquista PENSADA ESPECIALMENT CONTRA CATALUNYA.

Totalment d’acord amb el que dius, Partal.
Deixa’m afegir que, aquest mateix vespre, TV3 explicava el retrocés del català. En un tema important -no recordo quin – el coneixement de català entre els alumnes de 4art d’ESO era de 7/10 l’any 2006 i ara havia baixat a 2/10.
Durant tots aquests anys, on era la inspecció d’Ensenyament de la Generalitat? Còm és que dormien a la palla?
Ara, Madrid i TSJC ja s’atreveixen a donar el cop de gràcia al català, sense embuts. Ben cert. Però mentre no hi havia 25% ni quotes…les autoritats catalanes ja assistien passivament a que el català se’n anés per l’aigüera. Fets canten.
Ja veurem ara si s’atreviran a defensar el primer dret dels catalans. Perquè, si no fan ni això, còm els hem de creure quan diuen que faran la independència?

VilaWeb, en l’etapa del Reader’s Digest (seleccions) dels Països catalans, abans de la seva (autodestrucció) o substitució dels humans catalans inútils pels humanoides útils.

Seria difícil trobar col•lectius de professionals més inconseqüents que (els catalans); dels polítics als periodistes, passant per tota la taxonomia dels col•legis d’interessos professionals.

Talment, un producte reeixit de l’edat mitjana en què els interessos s’associen en gremis fent coses per amagar el seu mesellisme compulsiu davant les oligarquies pròpies i alienes.

Com saben arreu d’Europa prefereixen, abans que ajuntar-se per recuperar la dignitat de tot el poble, desenvolupar el nepotisme de les capelletes professionals amb l’autoritat.

Un procés que ens mena directament a la forja d’una nova identitat com a mesells declarats prèvia a la seva extinció i substitució per humanoides humans de parla catalana.

Com a subscriptor (conillet d’índies) voluntari hi participo amenament per tal de viure la meva cremà en directe, ja que com a bon català pago el meu enterrament trimestralment.

En definitiva, com a bon català dels quatre punts cardinals participo de la gran festa del foc de Sant Josep a Sant Joan al redòs d’aquesta gran falla que és la societat oligàrquica actual.

Cremant-la anualment per tal de refer-la immediatament per a preparar l’adveniment dels següents oligarques i així indefinidament fins arribar a la societat dels humanoides humans.

Visca la nova!

L’editorial no es mulla, només ens aconsella que deixem de perdre el temps fent volar coloms.

Desobediència i recolzament en cada apartat que calgui. Si avui és això, demà desobediència en lo que sigui..

Aneu a la merda, es estética, frase inútil que no comporta cap acció.
Cal acció i fixeu-vos que estem sols, ni polítics ni associacions ni premsa amiga¡¡

N’estic convençuda que ells es fan creus de lo fàcil que es tenir aquesta colònia a ratlla.

Tothom te por i quan passa això només hi ha una solució:
fer més por…

Be, quan un s’abaixa els pantalons, ja no ve d’un pam! No hi ha limita ni moderacio al poder absolut. O practiquem la confrontacio oberta i descarada, i comencem a fer accions contundents, o ho perdrem tot. Per exemple que dimonis hi fem al Congreso de Madrid? I al Senat? A partir de dema cap diputat ha d’acostar-se mes a aquestes institucions; cap diputat a part dels botiflers de torn: Psc, Comuns i tutti quanti. Volen imposar oi? doncs per aixo no calem diputats ni taules ni monsergues d’estar per casa! I replantejar-se seriosament que fer amb el Parlament, donat que no serveix per a res iomportant.

I si hi ha algu que encara vol posr l’altres galta, endavant!, Jo, no.

Ho he dit al vespre i ho torno a repetir:
Sorprèn, encara, que es blasmi la inexistència d’un estat de dret, democràtic i en línia amb d’altres, especialment del nord de la UE. Sorprèn i mentre en blasmem, ells van fent “firme el ademán” i “sostenella y no enmendalla”.
I els titelles de la Generalitat, encaixant mans i assistint a actes amb opressors i repressors. De divendres passat. Ni un gram de dignitat en aquesta colla del quartet E J S C (… ejcs!), que va amagant de canviar la llei de la immersió lingüística, matant-la i mentint-nos, com si fóssim rucs de mena. Però, a qui es pensen que enganyen!. Pocavergonyes!. Salut.

En 22 anys, els empadronats a Catalunya nascuts a l’estranger (fora de l’estat espanyol) s’ha multiplicat per 6,5: dels 253.000, l’any 2000, als 1.642.298 el 2022.

Com la catalanofòbia atiada a Ñ els últims anys fa que ja no hi hagi més colons espanyols disponibles per al seu trasllat a Cat, l’estat procura que arribin d’altres llocs en proporció molt més alta que a altres territoris de l’estat, junt amb el regne de València i les Illes.

Després ERC té muntat un xiringuito molt lucratiu amb els migrants nord-africans, ja que reben ‘ajuts de l’Estat’ segons acollim. Potser el director ens en podria parlar obertament d’aquest tema en una editorial, a veure si es tallen una mica i podem aturar la nostra residualització a costa de gent que és als carrers fent la vida impossible als aborígens. Cal enfrontar aquest tema i d’altres d’una vegada, per supervivència. Gràcies.

Cal fer objecció de consciència i desobediència, hem de fer-ho nosaltres perquè els polítics que tenim no ho faran, simplement són on són perquè l’Estat els hi permet estar i els hi permet estar perquè té assegurada la seva submissió.

Tampoc no n’hi ha prou amb fer objecció de consciència i desobediència, cal també generar contingut en català a les xarxes, a internet, fer recerques en català i desvincular-se de tota empresa de parla castellana.

I ser incòmodes als castellans, resultar conflictius si se’ns obliga a abandonar la nostra llengua, aparcar definitivament la nostra amabilitat.

El castellà no necessita cap protecció, només ens fan guerra oberta.

Cal expulsar aquest estat etnocida, lladre corrupte i autoritari, del nostre país. Estem sols, però si ho aconseguim trobarem suport.

M’estranya que ningú vegi una cosa: La realitat és que actualment a Catalunya es fa bastant més de 25% de classes en castellà, sobretot a secundària. Cal fer, doncs, a l’inrevés – executar aquesta sentència al peu de la lletra – 75% en català, peti qui peti (i sigui acomiadat el qui calgui de l’ensenyament).

Després, recordo diversos articles dels temps àlgids del “procés” afirmant que el perfil social i econòmic dels independentistes era més elevat que el dels unionistes. Doncs bé – a perpetrar-ho i potenciar-ho. A la llarga, els espanyols quedaran reduïts a la classe baixa que farà feines que ningú altre vulgui fer, i el poder ni l’ensumaran. Així, que vagin posant les seves denúncies, que només fan que disparar-se al peu. Posem-hi la dosi adequada de mala llet social, i no sé pas quants voldran quedar-se a viure entre nosaltres.

Com bé diu Sr. Partal “Això és una qüestió d’imposar el poder espanyol sobre Catalunya.” I mentrestant ells van fent camí en el españolitzar Catalunya i van aconseguint els seus propòsits. I em pregunto davant aquest greuge. Algú dels governants de la gestoria autonòmica seria capaç d’actuar al servei del país i anar a totes per obtenir revertir aquesta situació escandalosa de repressió a la nostra llengua? Tot i que suposes acabar amb la seva carrera política, la prebenda, anar a presó…..
Perquè desaparèixer del mapa polític, acabaran fent-ho tots igualment. Se’ls hi en refot tot el que pugui passar amb la llegua i el país. La seva ideologia és el mentrestant.

D’acord amb ttps://www.elnacional.cat/ca/opinio/jordi-galves-catala-val-mes-vosaltres_754494_102.html.

Aquí i ara ni els tribunals son tribunals de justicia ni els polítics representan els votants.
La realitat de Catalunya avui es viu sotmesa a una dictadura .
Aqui i ara hi ha una guerra oberta i clara per aniquilar a Catalunya per part d’Espanya ,cosa que ve de segles . Es tan guerra com totes les altres de les que ens escandalitzem . Si. Destrueixen la llengua la sanitat, la cultura ,l’ensenyament, l’intimitat de les persones, la lliure expressió . Es una perssecució. si. Hi ha mols perseguits des de la llengua que ens acull a tots fins a individuus un per un . I son els tribunals els que ho están duent a terme.
N’hi ha un que vol el poder i l’altre que es humiliat i destruit costi el que costi, com en totes les guerres. Els jutjes , en el cas de la llengua fan el mateix que els militars. A Espanya hi ha d’aquesta pràctica una tradició secular.
Els polítics catalans ,tots ells, uns miserables , la submissió del Sr Aragonés es tan palesa que es patètica .

Som una minoría a la que volen destruir i dissoldre .

ÉS BEN BÉ AIXÍ…

Entenc el que vol dir la frase de l’editorial, en el context que ho diu: “transitar la via tancada de l’autonomisme constitucional, una via que no porta enlloc.”

Però sí que ens porta, a l’afebliment i al desarmament de la ciutadania cada cop més difícil de revertir.

La resposta poruga i irreal del govern català, ens vol narcotitzar de què malgrat els atacs a la llengua, el “mentrestant” sense resposta ferma, ens manté fora del que és un pas enrere, una derrota rere l’altra…

Penso que si hem de respondre com a país a l’embat de l’Estat, primer hem de fer la guerra dins les files de l’independentisme, amb una lluita política des de dins o des de fora les institucions contra l’autonomisme humiliant i enterrador de l’1-O.

Aquest és un pas previ a qualsevol resposta a l’Estat, perquè l’autonomisme com a estratègia és deixar ficar l’Estat dins l’independentisme.

PS. REDACCIÓ. Cada cop que acabo de llegit l’últim comentari i vull fer el meu, he de pujar dalt de tot per trobar l’enllaç. Abans a l’editorial era al final dels comentaris per què ara no ?

El moment de deEl moment de desobeir ha arribat. Prou ja de tota aquesta simulació de “democràcia plena”. Ens hem de plantar. Assertivament.
Si el senyor Cambray no es veu en cor d’afrontar-ho, que cedeixi el lloc a una altre persona: qualsevol persona dels milers i milers d’independistes servirà. Només cal que desobeixi i que accepti la sentència d’inhabilitació. Llavors en posem un altre que torni a desobeir i així fins l’infinit. Asertivitat i desobediència per fer-nos ingovernables. És la única manera. Com ja ve s’ha dit aquí, si no actuem com una nació independent, ningú s’ho creurà que ho serem algun dia.

Vejam: Desobeir, jo ja ho faig. Rarament sobrepasso el 0 % diari en castellà. Però en aquest tema els qui han de desobeir són els mestres i estan sota l’espasa de Damocles. Cal, doncs, una alternativa. M’ofereixo a subscriure una contribució a una compensació pels mestres que s’atreveixin a desobeir aquesta interlocutòria (una mena de Caixa de Solidaritat). El CxR podria ser el coordinador. Tot sigui per desqualificar un poder judicial que, al marge d’experts, s’atribueix el coneixement en educació, sanitat, política,…

Totalment d’acord amb l’Editorial d’avui. Si, no es pot fer front a l’absolutisme espanyol que no para de burjar la llengua catalana perquè sap que sense llengua no hi ha país. Des de l’autonomisme constitucional, es qüestió de temps, desapareixem com a poble. Fora de l’autonomisme és un espai irreal, idíl·lic, virtual que ningú ha transitat mai i el més greu i complicat és que no se sap com fer-.ho. Tots els que llegim aquest diari –i molts, moltíssims més- sabem des de fa molts anys que això què ha fet el TSJ és imposició de poder, encara més, és una imposició fraudulenta basada en una llei derogada. Però tan li fa, és el dret penal de l’enemic. Bé, com ho fem?, fora de l’autonomisme vull dir. Estem disposats a perdre feina, patrimoni i anar a la presó?. Això passarà si els que decideixin saltar la paret són pocs, però què passaria si fóssim molts? Què hauria passat si la gent no hagués marxat de l’aeroport del Prat l’octubre del 2019?. Us ho imagineu 50.000 persones ocupant el Prat?, la transcendència d’un bloqueig indefinit d’aquesta categoria seria gairebé definitiu. Creieu que l’estat té capacitat per controlar aquesta situació?. No, no la té de cap manera. Doncs la cosa va per aquí .

Que mes es pot afegir al que diuen gairebé els 57 opinants que m’han precedit?.
La veritat es que estem tocant os amb el que som, i cap dels nostres actuals dirigents (aquells que tant es vantaven fa quatre dies del 52% indepe) es capaç de dur a terme una politica mínima, rigorosa, real, per la “salvaguarda de la nostra identitat catalana”.
Veig que -com jo mateix- la gran majoria veuen la independència com a la darrera i única via de la nostra salvació i per tant caldrà utilitzar tots els medis per tal d’assolir-la.
I fe de deu que aquesta politica nostra no passa de cap manera per tornar a exhibir i fomentar, l’absurda idea d’anar pel mon amb el lliri a la ma – pur estil Marta Rovira – com a forma efectiva de lluita politica.
Per cert, deixeu-me dir que si hi ha d’haver salvació, aquesta ens vindra ens vindrà per les dones. Ho constato pel seu llenguatge clar i directe:
Berta Carulla, Anna CASACUBERTA, Rabha Hmmane, Clara Antich, Anna Ferri, Annamanu Ràfols, Montse Vives, María Elena Vivancos.
Perdoneu per si m’en descuido cap.
La meva mes entusiasta admiració.

L’única proposta factible i practicable és la del Sr. Dario Beksic – 08:15

Fantàstica! Llàstima que el nostre governet autonòmic no ho farà mai.

“M’estranya que ningú vegi una cosa: La realitat és que actualment a Catalunya es fa bastant més de 25% de classes en castellà, sobretot a secundària. Cal fer, doncs, a l’inrevés – executar aquesta sentència al peu de la lletra – 75% en català, peti qui peti (i sigui acomiadat el qui calgui de l’ensenyament).”

Quan el jutge és part, un dels litigants cau inevitablement en la indefensió més absoluta. Això és el que sembla que no entenen o fan veure que no entenen els nostres polítics i bona part dels catalans, quan una i una altra vegada insisteixen en presentar recursos que tothom sap que seran rebutjats. A banda de queixes, plors i indignació no veig cap altra acció contra la laminació de l’autogovern, la persecució política i la substitució lingüística que fiar-ho tot als tribunals espanyols o a les gracioses concessions del govern més progressista de la història, que no vol dir res més que estavellar-se un cop i altre contra la mateixa paret. Potser cal que guanyi la dreta feixista i criptofeixista perquè despertem d’una punyetera vegada. Tot plegat, desolador.

Per què els catalans tenim l´obligació d´aprendre l´espanyol i en canvi els espanyols no tenen l´obligació d´aprendre ni que sigui una de les altres llengües oficials de l´estat?

Al acceptar això a la Constitució espanyola ja vam acceptar la nostre subordinació a l´espanyol.

Què podem fer? parlar sempre en català si o si . Si ens truquen d´Espanya per publicitats tambè. Hauriem de fer com que no entenem l´espanyol.

Ara que hi penso, els presos politics van ser els primers en acceptar un judici en castellà. De vergonya.

Després de 4 anys i mig des del 1-O, ha quedat clar que ERC, JxC i CUP no tenen cap intenció de fer la independència mentre l’estat espanyol els pagui unes nòmines que no guanyarien de cap altra manera.
És l’hora que els ignorem, passem pantalla i comencem a potenciar nous líders i partits que estiguin disposats a defensar Catalunya. No ho faran ni TV3, ni cap mitjà del règim. És l’hora que mitjos independentistes com VILAWEB, comencin una campanya de suport a aquests nous líders. Fins on estem disposats a arribar?