Així va perdent l’estat espanyol el relat sobre Catalunya a l’àmbit internacional

  • De l'elogi del potencial econòmic de Catalunya al ressò de la repressió contra les institucions catalanes

VilaWeb

Text

Josep Casulleras Nualart

28.09.2017 - 20:58
Actualització: 29.09.2017 - 09:30

El govern espanyol, juntament amb els principals mitjans de comunicació, s’han escarrassat aquests últims dies a presentar la situació de Catalunya aquests dies previs al referèndum com un caos als carrers, amb violència i persecució dels no independentistes. És a dir, han passat per alt les mesures repressives sense precedents de l’estat espanyol i el caràcter pacífic de les mobilitzacions. La pressió diplomàtica espanyola ha aconseguit el silenci dels estats i de la Comissió Europea, però aquest escut té nombroses escletxes: han sortit publicades moltes mostres de suport al referèndum català de polítics de tot Europa i de la resta del món i també escrits de condemna de l’actuació de l’estat espanyol. En el terreny internacional, Espanya ha perdut el relat.

Com a mostra, la portada d’avui del New York Times, amb el tema català ben destacat en portada:

El diari nord-americà publica també aquest perfil de Carles Puigdemont, en el qual diu que el president ha aconseguit ‘moure el debat sobre la qüestió de la independència als arguments sobre si els votants tenen el dret de decidir sobre la condició d’estat.

Dijous, tres dies abans de l’1-O, l’edició digital del diari britànic The Guardian destacava a la portada la notícia dels experts de les Nacions Unides en drets humans denunciant la repressió contra el referèndum català.

Justament el diari The Guardian, com més grans mitjans internacionals, ha elaborat reports i vídeos explicatius dels motius de l’independentisme català i el procés que ha menat fins a l’1-O.

Un altre vídeo d’aquest dijous destacable és aquest d’Al-Jazeera, que reflectia la força de la manifestació d’estudiants i de la concentració de bombers en favor de l’1-O, que els mitjans espanyols han deixat en segona línia o simplement han ignorat.

Veiem com mitjans internacionals es fan ressò de les mesures repressives que no s’expliquen prou als mitjans espanyols. Una altra mostra d’això, també d’avui, és aquest article del diari anglès The Independent, que informa del tancament de desenes de webs independentistes per part de la Guàrdia Civil, i que es fa ressò de la crítica del govern: ‘Això que fan, de blocar l’accés a aquestes webs, és el que fa Turquia, la Xina i Corea del Nord.’

I de mesures repressives, l’edició europea del diari Politico en fa un recull ben ampli en l’article titulat ‘Com trencar una revolució‘. Les enumera totes. I en conclou: ‘La mà dura d’Espanya ha enfurismat milions de catalans per això que Puigdemont ha descrit com una repressió totalitària. La majoria dels observadors esperen protestes multitudinàries si els catalans no poden votar, i hi ha poca certesa sobre què succeirà després, si Puigdemont o el parlament declaren la independència unilateralment.’

El Financial Times i el potencial econòmic de Catalunya
Però si hi ha un article demolidor avui sobre l’ofensiva mediàtica espanyola contra l’independentisme és aquest del Financial Times, que examina el potencial econòmic de Catalunya i el presenta com un dels incentius que alimenta més l’independentisme, per la viabilitat que podria tenir un estat català. L’article apareix justament quan el ministre d’Economia espanyol, Luis de Guindos, nega aquesta viabilitat i diu que una Catalunya independent seria un desastre.

L’article destaca, per exemple, que ‘el PIB per cap de Catalunya és similar a la mitjana de la UE, i més alt que el del conjunt d’Espanya’. I realça sobretot la força de l’activitat industrial a Catalunya, la gran quantitat d’empreses que hi ha en comparació amb moltes comunitats autònomes i l’empenta que la inversió estrangera dóna a aquesta activitat. ‘Catalunya és una regió atractiva per a la inversió estrangera. Més de 1.000 empreses estrangeres hi han invertit en projectes greenfield des del 2003, en gran part d’Europa occidental. Catalunya va rebre més de 43.000 milions de capital, la quantitat territorial més alta d’Espanya i més d’una quarta part del total estatal.’

Afegeix que la inversió estrangera ha servit per a crear 26.000 llocs de feina i que hi ha ajudat ‘l’ambient propici per a fer-hi negocis i la bona salut de les institucions educatives’. Rebla l’anàlisi destacant que Catalunya s’ha recuperat abans de la crisi econòmica. Amb tot, també destaca algunes febleses a tenir en compte, com ara el creixement del deute de Catalunya.

La contundència dels corresponsals envers la Comissió Europea
Finalment, el relat negatiu que el govern espanyol pretén imposar sobre el procés independentista català es troba reflectit en alguns articles, com aquest de The Economist, que deplora les condicions en què preveu que es farà el referèndum, critica el poc suport explícit de governs de tot el món cap al govern català i qüestiona el suport popular que té. Però avisa: ‘Rajoy pot guanyar la batalla legal, però la guerra política amb Catalunya és lluny d’acabar.’

En contraposició, aquesta setmana és ben il·lustratiu de veure les compareixences de premsa dels portaveus de la Comissió Europea a Brussel·les. Els corresponsals de mitjans internacionals hi han repetit ara i adés les preguntes sobre la posició de l’executiu comunitari envers el referèndum català. Les respostes sempre són evasives, sense manifestar cap posició, però les preguntes són demolidores: qüestionen la qualitat democràtica de l’estat espanyol i parlen de la possibilitat real de la independència de Catalunya.

Ho vam veure dimarts, de manera molt contundent:

I avui ha tornat a passar. Ho ha resumit Aleix Sarri, assessor de l’eurodiputat Ramon Tremosa (PDECat) en aquesta sèrie de piulets a Twitter:

Us proposem un tracte just

Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us deixés llegir aquest article? No és l’estil de VilaWeb.

La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això tota la nostra informació ha de ser accessible a tothom.

Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors.

Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers, opinions, reportatges o entrevistes i aconseguirem que siguin a l’abast de tothom.

I tots hi sortirem guanyant.

per 75 € l'any

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

Si ets subscriptor de VilaWeb no hauries de veure ni aquest anunci ni cap. T’expliquem com fer-ho

Recomanem

Fer-me'n subscriptor