Així utilitza Espanya el TC per a impedir que Europa protegeixi els drets dels presos polítics

La vaga de fam indefinida que han començat avui Jordi Sànchez i Jordi Turull els permet de denunciar de la presó estant una violació flagrant dels drets fonamentals de tots els presos polítics. Fa més d’un any que el Tribunal Suprem espanyol va decidir de mantenir-los tancats en presó incondicional i preventiva a l’espera de judici. I hi ha un precedent europeu que indica fins a quin punt és una violació de drets, el del diputat i dirigent kurd Selahattin Demirtaş, copresident del Partit Democràtic dels Pobles (HDP, les sigles en turc), que fa més de dos anys que roman empresonat a Turquia. Per això, el Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH), amb seu a Estrasburg, ha condemnat aquest país. I Espanya procura d’evitar una condemna semblant per la repressió contra els dirigents independentistes blocant al Tribunal Constitucional la via que permet d’arribar a la justícia europea.

El TEDH va sentenciar fa deu dies que Turquia havia vulnerat els drets de llibertat i de seguretat de Demirtaş, el dret de ser presentat ràpidament davant un jutge, de revisió ràpida de la legalitat de la detenció i d’eleccions lliures, a més d’haver-li limitat restrictivament tots els altres. Va mantenir l’acta de diputat a l’Assemblea Nacional de Turquia i es va presentar a les eleccions següents, però no va poder participar en el parlament. El paral·lelisme que es pot establir és evident, perquè el TEDH també considera que l’empresonament de Selahattin Demirtaş durant dues campanyes electorals crucials (de les presidencials i del referèndum de reforma constitucional turca) havia perseguit el propòsit ulterior predominant de sufocar el pluralisme i de limitar la llibertat de debat polític.

Rècord de recursos
Què passarà quan les demandes dels presos polítics catalans puguin arribar a Estrasburg? Precisament el Tribunal Constitucional impedeix que se sàpiga, perquè desa els recursos en un calaix. La doctrina del Tribunal Constitucional espanyol diu que els recursos d’empara contra la situació de presó preventiva s’han de resoldre en un termini màxim de trenta dies després d’haver estat admesos a tràmit. El primer que van presentar els presos polítics catalans al TC va ser admès fa 374 dies, el 22 de novembre de l’any passat. Aquest cas tan flagrant de dilació a l’hora de pronunciar-se sobre una situació com aquesta ha empès Jordi Sànchez i Jordi Turull a començar avui mateix la vaga de fam indefinida perquè l’actuació política del TC bloca l’accés de tots al Tribunal d’Estrasburg per a denunciar que Espanya els vulnera els drets fonamentals.

De moment ja són vint els recursos d’empara al Tribunal Constitucional, l’última instància judicial interna a l’estat espanyol abans de poder recórrer al Tribunal Europeu de Drets Humans. Estatísticament, segons l’advocat Jordi Pina, poc més d’un 1% dels recursos d’empara que es presenten al TC s’arriben a acceptar a tràmit. És a dir, només se n’estudia el contingut d’un 1%. Doncs s’escau que tots els recursos presentats pels presos polítics catalans s’han admès a tràmit. Absolutament tots.

Llavors resten pendents que el tribunal els resolgui. Quan s’hi hagi pronunciat, per exemple denegant-los, els presos ja es podran adreçar a Estrasburg, que a l’hora de decidir si s’ha vulnerat un dret fonamental té present el Conveni Europeu de Drets Humans. Un d’aquests és precisament el de la llibertat, que els presos fa mesos que denuncien que tenen vulnerat.

L’afirmació feta sovint sobre el llarg temps que triga la justícia europea a pronunciar-se sobre una denúncia s’ha de matisar. Perquè, si més no en els casos relacionats amb l’estat espanyol, és el Tribunal Constitucional que allarga el procediment. N’hi ha hagut en què ha trigat ben bé cinc anys a pronunciar-se sobre un recurs d’empara prèviament admès a tràmit. Denegant-lo, és clar. I és aleshores que comença la via d’Estrasburg, que pot trigar ben bé un parell d’any més a concloure’s. Vegem els terminis d’un cas recent, com el de la sentència contra l’estat espanyol per haver vulnerat el dret de la llibertat d’expressió d’Enric Stern i Jaume Roura i haver-los multat perquè havien cremat unes fotografies del rei espanyol. La demanda a Estrasburg va ser interposada la tardor del 2015, l’admissió a tràmit fou l’abril del 2016, i la sentència s’emeté el març d’enguany.