Així s’organitza l’extrema dreta per boicotar els rescats d’immigrants a la Mediterrània

Un vell pesquer de setanta-set metres d’eslora surt del port de Catània (Sicília). La mar, mansa, fa preveure un viatge tranquil fins als límits de les aigües territorials líbies. Allà, l’Aquarius, que és com s’anomena el vaixell de l’ONG SOS Mediterranée, fa guàrdia. Ja no cerca grans bancs de peixos, com feia a l’Atlàntic del nord, ara cerca les barquetes precàries dels immigrants que abandonen platges com la de Sabrata. El vaixell pot acollir cinc-centes persones.

Els espigons resten enrere. L’Aquarius s’endinsa en la foscor de la nit, la proa esquinça una mar d’aspecte bituminós. L’esperen hores i hores de navegació. Tot d’un plegat, entre la negror, apareix una llanxa a tota velocitat. Un dels tripulants encén una bengala de color taronja i un altre branda una bandera. L’embarcació té un objectiu: alentir la marxa de l’antic pesquer. La llanxa és impossible d’esquivar, és molt més lleugera i potent. Maniobra amb destresa davant el vaixell.

Després de destorbar una bona estona, hi intervé la marina italiana. Intercepta la llanxa i en deté els ocupants. L’embarcació, l’ha llogada Génération Identitaire, un grup d’extrema dreta francès, que ha impulsat la campanya ‘Defend Europe’, per boicotar aquest estiu els rescats d’immigrants a la Mediterrània. L’acció de Catània –desenvolupada al maig– era una prova de les intencions que tenia.

Una amenaça més per a les ONG, que durant el rescat a la Mediterrània han de plantar cara als atacs de falses patrulles de guardacostes libis. Generalment, són caçarecompenses o milicians armats amb tota mena de fusells. A vegades, fins i tot els traficants que omplen les barquetes d’immigrants.

Cal recordar que enguany més de 75.000 persones han arribat a Europa per les diverses rutes migratòries de la Mediterrània. Itàlia, amb 65.342 arribades, és la principal porta d’entrada. Segons dades de l’ACNUR –l’agència per als refugiats de l’ONU–, han mort o desaparegut 1.854 persones provant de travessar la mar. Una xifra molt més alta, segons les ONG.

‘Una gran missió de rescat’
Defend Europe es defineix així a la seva pàgina web: ‘Preparem una gran missió de rescat a la Mediterrània. És una missió per a rescatar Europa aturant la immigració il·legal. Volem aplegar una tripulació, equipar un vaixell i navegar per la Mediterrània per perseguir els traficants. Volem desemmascarar les denominades ONG humanitàries, perquè cooperen amb les xarxes criminals de tràfic de persones, que s’aprofiten de la misèria de la gent. Volem protegir les nostres fronteres de la immigració i enfrontar-nos als enemics d’Europa a la mar.’

El grup va obrir un micromecenatge anònim, segons que va revelar The Guardian, amb el propòsit de recaptar fons per fer operatiu el seu pla. Volien arribar a 50.000 lliures, una xifra que van aconseguir en poc temps. Es descrivien com un grup ‘identitari’, l’eufemisme que empara l’extrema dreta per a emblanquir la seva ideologia. I explicaven que volien identificar tots els vaixells de les ONG que treballen a la Mediterrània per a perseguir-los. No oferien més detalls sobre aquesta persecució, però asseguraven que s’inspiraven en les tàctiques directes de grups com ara Greenpeace.

Després de la publicació de The Guardian, l’empresa de pagaments en línia Paypal va cancel·lar el compte de Defend Europe. Tanmateix, en un vídeo publicat a YouTube, el grup explica que havia pogut reenviar els fons als donants i que no s’havia perdut ‘ni un euro’. En el mateix vídeo anuncien que un donant els ha ofert un ‘vaixell patriòtic’ per poder complir les seves ‘missions’, que es poden finançar amb donacions a la seva pàgina web.

Un grup minoritari, però ben connectat
A la xarxa és fàcil de consultar material de Defend Europe i es fa palès que té una audiència limitada. Els vídeos de YouTube, per exemple, amb prou feines si tenen dues mil visualitzacions. La matriu del grup, Génération Identitaire, té uns 120.000 ‘m’agrades’ a Facebook i ha organitzat manifestacions, on s’han congregat unes 500 persones. El públic és reduït, certament, però preocupa aquesta facilitat d’establir vincles amb més grups d’extrema dreta d’Europa i d’Amèrica.

Una de les cares més conegudes del grup austríac Identitäre Bewegung Österreich (IBO), Martin Sellner, apareix en els vídeos de Defend Europe. IBO també és un grup minoritari, però amb bones connexions amb els grups ultra –anomenats Alt Right– que van empènyer Donald Trump a la presidència. Després de la victòria electoral, Sellner va organitzar una festa multitudinària a Viena. Però els vincles no s’acaben aquí. Entre els detinguts de la llanxa a Catània hi havia Lauren Southern, una periodista canadenca d’extrema dreta. Té 278.000 seguidors a Twitter.

Les ONG, un actor més de les xarxes criminals?
Defend Europe assegura a la seva pàgina web que les ONG col·laboren amb els traficants i participen en el ‘negoci de la migració’. I afegeix: ‘Ara és el moment d’aturar aquests criminals.’ Però aquesta idea no pertany només a un grupuscle de la xarxa. A Itàlia ha començat a trencar barreres.

El fiscal de Catània, Carmelo Zuccaro, ha assegurat ara i adés que les quantitats de diners que mouen algunes ONG són sospitoses. ‘Els perfils d’alguns membres de les ONG no és precisament filantròpic’, afegeix. Tanmateix, no ha presentat cap denúncia ni ha aportat cap prova.

Organitzacions com ara Pro Activa Open Arms han denunciat aquesta intenció de criminalitzar les seves accions, sobretot per partits xenòfobs com la Lliga Nord de Matteo Salvini. De totes maneres, no és una idea seva i prou: el vice-president del parlament italià, Luigi Di Maio (Moviment 5 Estels), va escriure fa poc a Facebook: ‘Qui finança els taxis de la Mediterrània?’ I acusava les ONG de portar els immigrants d’una costa a una altra cobrant.

El ministre de Justícia, Andrea Orlando (Partit Democràtic), va assegurar que les acusacions contra les ONG eren mentida i va demanar respecte: ‘Hem d’estar agraïts per la feina que fan les organitzacions de voluntaris a la Mediterrània.’ A més, va instar el fiscal de Catània a investigar abans d’assenyalar amb el dit.

Fora d’Itàlia, la idea també guanya adeptes. El cap de Frontex, l’agència europea de vigilància de fronteres, Fabrice Leggeri, va assegurar al febrer en una entrevista de Die Welt: ‘Hem d’evitar de donar suport al negoci criminal de les xarxes de traficants a Líbia amb embarcacions europees que recullen immigrants.’ Leggeri també va demanar de repensar el model d’operacions de rescat, perquè la manca de coordinació amb les ONG fa ‘més difícil obtenir informació sobre les xarxes de traficants’.