19.08.2017 - 22:00
|
Actualització: 21.08.2017 - 11:03
No feia ni una hora que una furgoneta havia atropellat desenes de persones a la Rambla de Barcelona quan, encara enmig del pànic i de la confusió, El Periódico publicava una ‘exclusiva’ amb aquest titular: ‘La CIA va avisar fa dos mesos als Mossos d’Esquadra del risc d’atemptat a la Rambla de Barcelona’. Tot un cop contra el cos policíac que des del primer moment de l’atemptat va assumir la investigació i la cerca dels autors de la matança.
EXCLUSIVA de @ELPERIODICO: La CIA avanzó hace dos meses a los Mossos que la Rambla era objetivo del yihadismo. https://t.co/vmFsBRwDxV
— Enric Hernàndez (@Enric_Hernandez) August 17, 2017
En la notícia, no hi ha cap font contrastada que certifiqui la veracitat d’aquesta informació (‘segons que ha pogut saber aquest diari’) i cap altre mitjà de comunicació internacional no n’ha informat ni li ha donat credibilitat. De fet, un mitjà del prestigi de The Economist s’hi ha referit però sense donar-li gaire crèdit: ‘El Periódico, un diari, diu que la CIA va advertir Espanya d’un atac imminent a Barcelona, però sembla que hi manquen detalls específics’.
The Washington Post desmenteix El Periódico
L’actuació dels Mossos en les hores posteriors –van aturar l’atemptat de Cambrils, van detenir presumptes membres de la cèl·lula, van establir la connexió entre ells en poc temps i van fer una gestió mesurada de la informació que difonien a la xarxa– ha fet que no hi hagués dubtes sobre la professionalitat del cos. No solament això, sinó que també han rebut elogis, com els que recull el diari The Washington Post, on hi ha una veu experta –i identificada– que contradiu El Periódico. El director del Centre Internacional per a l’Estudi de la Radicalització i la Violència Política de Londres, Peter Neumann, declara: ‘Jo no diria que les autoritats catalanes hagin fracassat a gran escala. De fet, s’han preparat de manera sistemàtica per prevenir atacs aquests últims anys.’ I posa l’exemple de la manera com van evitar el 2008 ‘un gran atac contra la xarxa de transport públic’.
El País i El Mundo ataquen menys de dotze hores després
La notícia d’El Periódico va sobtar, pel moment en què es produïa i contra qui anava adreçada. Però va tenir poc recorregut, i en aquelles primeres hores després de l’atemptat eren les autoritats catalanes qui informaven i donaven explicacions de la situació de crisi. Silenci per part del govern espanyol; Rajoy va trigar set hores a comparèixer, sense admetre preguntes i deixant de banda els Mossos en la reunió a la delegació del govern espanyol. Malgrat això, l’endemà mateix de l’atemptat, els dos principals diaris de Madrid, El País i El Mundo, atacaven en sengles editorials el govern català i els polítics catalans per l’independentisme. I ho feien arran de l’atemptat de Barcelona. Rajoy era aplaudit.
Vegem-ho. El País deia: ‘Celebrem que Rajoy hagi decidit d’encapçalar, juntament amb la delegació del govern a Catalunya, la supervisió de les operacions de resposta a l’atac.’ I afegia: ‘Lamentablement, el brutal atemptat terrorista que ha viscut Barcelona coincideix amb un moment de màxima confusió política a Catalunya. Un atac com aquest ha de ser un toc d’atenció que retorni a la realitat les forces polítiques catalanes que, des del govern, el parlament o els moviments per la independència, han fet de la quimera secessionista l’única activitat de l’agenda política aquests últims anys. És l’hora d’acabar les absurditats democràtiques, la violació flagrant de les lleis, els jocs d’enganys, els tactismes i els oportunismes polítics.’
Bassets i la ‘turismofòbia’
Aquell mateix dia el director adjunt d’El País Catalunya, Lluís Bassets, publicava aquest article en què alertava dels perjudicis d’un dels debats principals dels procés d’independència, que és el del paper dels Mossos. Concretament, deia que el debat sobre quina autoritat havien d’obeir els Mossos d’Esquadra podia causar ‘una fissura en la seguretat de tothom’, cosa que ‘de ben segur’ voldrien ‘aprofitar els terroristes’. A més, vinculava l’atemptat amb la campanya d’Arran contra la pressió turística. ‘Les expressions i pintades que designen els turistes com a terroristes han trobat un ressò sinistre en l’atemptat. Segur que els seus eixelebrats autors no van arribar tan lluny en la seva imaginació, com tampoc no és lícit de pensar que les ments dirigents del terror hagin atès específicament aquestes crides de connotacions criminals. Però l’efecte sagnant hi és, a pocs dies de les apel·lacions contra els estrangers. El més suau que es pot dir és que hi ha una frivolitat irresponsable i en bona part culpable en les organitzacions polítiques que han emprès aquestes campanyes d’agitació caire xenòfob i, lògicament, també en els que s’associen amb ells o requereixen els seus vots parlamentaris.’
Ofensiva contra la CUP
Només quatre dies després de l’atemptat, l’editorial d’El País es titula: ‘Frenar la CUP‘. Es basa en les declaracions del dia anterior de la diputada Mireia Boya dient que la CUP es plantejava si aniria a la manifestació de dissabte vinent convocada a Barcelona per part de les autoritats catalanes amb el lema ‘No tinc por’. Boya deia que esperarien a tenir més detalls sobre la manifestació perquè el rei espanyol Felipe VI hi participarà. ‘El rei, que fa uns dies que es passeja per aquí, no és benvingut. Tothom sap quines són les relacions d’amistat i econòmiques de la monarquia espanyola, les seves relacions amb les monarquies pèrsiques, com Catar i els Emirats Àrabs, que financen Estat Islàmic.’
Doncs bé, El País ho considera una falta de respecte a les víctimes i en l’editorial demana a Junts pel Sí, a qui considera ‘ostatge de l’extremisme’ de la CUP ‘que talli d’arrel’ la relació amb aquesta formació.
Aquesta ofensiva és mediàtica i política alhora. Vegeu, per exemple, aquest piulet de l’eurodiputat del PP Carlos Iturgaiz:
Gracias a @SM_FelipeVI y gobierno de España🇪🇸 la #manifestación de #Barcelona no olerá a basura ya que no asistirán los guarros de la #CUP pic.twitter.com/QedrTPks2m
— Carlos Iturgaiz (@carlositurgaiz) August 20, 2017
Boya ho ha qualificat d’operació d’estat:
És una operació d'Estat, a cara descoberta. https://t.co/0xiW2kmSgJ
— Mireia Boya Busquet (@yeyaboya) August 20, 2017
El Mundo recupera la difamació de Fernández Díaz
En canvi, l’atac d’El Mundo recuperava una campanya de difamació contra polítics independentistes que havia començat Jorge Fernández Díaz quan era ministre de l’Interior, en què tant ell com mitjans espanyols relacionaven directament independentisme i gihadisme. El Mundo deia en l’editorial de l’endemà de l’atemptat que Catalunya era ‘l’autonomia en què la comunitat islàmica presenta més símptomes de fonamentalisme’. Afegia: ‘Això hauria de fer reflexionar les autoritats catalanes sobre una política d’acollida en què de vegades els interessos electoralistes, vinculats a l’independentisme, han passat davant de la seguretat nacional.’
En l’editorial d’avui encara ha anat més lluny: ‘Avui no podem oblidar com el nacionalisme ha anat alimentant una veritable bomba en afavorir l’arribada d’immigrants de països musulmans en detriment dels de països hispanoparlants, com a part de l’estratègia de ruptura d’Espanya. Així, s’ha contribuït a convertir Catalunya en un dels centres neuràlgics per a grups salafistes. Res d’això explica per si sol un acte de barbàrie. Però els responsables polítics estan obligats a reflexionar i a actuar en conseqüència.’
Les paraules manipulades de Puigdemont
No solament hi ha hagut l’expressió d’una línia editorial antiindependentista enmig de la tragèdia dels atemptats de Barcelona i Cambrils. També hi ha hagut mostres de manipulació per a mirar de reforçar aquesta tesi que barreja el procés independentista amb els atemptats. L’exemple més clar és el d’unes declaracions de Carles Puigdemont ahir a Onda Cero, que són tergiversades i difoses a pràcticament tots els mitjans de comunicació espanyols, amb titulars com aquest: ‘Puigdemont: “Els atemptats no canviaran el nostre full de ruta sobre el procés”‘.
Arran d’aquestes suposades declaracions, el ninotaire Peridis ha publicat aquesta vinyeta a El País. Una vinyeta que ha causat una enorme polseguera a la xarxa. Sobretot pel fet que es basa en una manipulació. Així ho explicava a Twitter l’usuari @rcalabria:
https://twitter.com/rcalabria/status/898831413293666308
https://twitter.com/rcalabria/status/898849431063318528
https://twitter.com/rcalabria/status/898850372458098688
I així evidencia la manipulació de les declaracions de Puigdemont aquest vídeo elaborat per un altre usuari, @llimoo:
un pequeño ejemplo de cómo algunos medios de comunicación están usando los atentados en Barcelona y Cambrils para manipular. pic.twitter.com/mG0tzJrPvf
— LLIMOO (@llimoo) 19 d’agost de 2017
En efecte, l’entrevistador d’Onda Cero demanava a Puigdemont si l’atemptat modificava ‘d’alguna manera els plans del govern de Catalunya respecte del procés independentista’. I la resposta del president va ser aquesta: ‘És que no entenc que tingui absolutament res a veure. El que no canviarà en absolut serà la nostra política de seguretat pública. Em sembla que barrejar el que ha de ser una prioritat de resposta a l’amenaça terrorista i l’atenció a les víctimes amb unes altres coses és literalment miserable.’
Més exemples de mitjans espanyols que segueixen aquesta mateixa línia, només un dia i mig després de l’atemptat. El Español diu en l’editorial d’avui: ‘Les actuals circumstàncies han posat de manifest com n’és d’absurda la independència. No és possible en una Europa subjecta a atacs com els que acabem de patir a Espanya […]. Ni Brussel·les no pot consentir que Catalunya sigui un risc per al continent com a porta d’entrada del terrorisme islamista, ni Catalunya no es pot permetre de quedar fora de la xarxa d’auxilis mutus de la Unió Europea. És a dir, més enllà de l’estat, la Unió Europea mateixa no permetrà mai aquesta escissió dins seu […]. Puigdemont i els qui amb ell donen suport a la independència haurien d’aterrar a la realitat.’
Un altre front obert aquestes últimes hores per part d’alguns diaris té a veure amb la presència o l’absència de pilones a la Rambla, que eventualment haurien impedit que la furgoneta accedís al passeig central. De pilones, no n’hi ha, i aquest fet ha estat presentat com un enfrontament entre l’ajuntament d’Ada Colau i el govern de Carles Puigdemont. Per exemple, La Vanguardia titulava així aquesta notícia: ‘Colau culpa el govern per la manca de proteccions a la Rambla‘.
Tota aquesta ofensiva mediàtica s’ha esdevingut pràcticament des del primer moment de l’atemptat. El diputat de Junts pel Sí Germà Bel ho ha fet notar amb una sèrie de piulets en què ha posat alguns d’aquests exemples que hem examinat i ho ha interpretat així: ‘Avui és el dit de Soraya Sáenz de Santamaría que marca el camí als propietaris i directius de mitjans consumits pel deute. I el post 17-A consisteix a alterar la naturalesa del debat polític a Catalunya, vinculant atemptats i independència. Igualet que l’11-M.’
