“Així m’enfronte a tot el poder polític”: el dur al·legat d’Ábalos contra Pedro Sánchez

“Estic tot sol. Vinc amb el meu cotxe, no tinc secretària i no tinc ningú darrere. Sóc un peó i així és com m’enfronte a tot el poder polític.” El diputat José Luis Ábalos ha articulat probablement un dels discursos més durs que s’han pronunciat mai a la sala de premsa del congrés espanyol. I no l’ha fet contra l’oposició, sinó contra el partit on ha militat d’ençà del 1976. Ábalos ha comparegut quan ja s’havia acabat el termini que el PSOE li havia donat perquè abandonàs l’escó. Durant el matí, el Partit Popular ha criticat durament el PSOE i el govern. El portaveu del PSOE, Patxi López, amb prou feines havia pogut respondre a les preguntes dels periodistes sobre què faria Ábalos i què faria el seu partit si el diputat no renunciava a l’escó. També el secretari d’organització, l’encarregat teòric de posar ordre dins el partit, Santos Cerdán, que tot el cap de setmana va intentar convèncer-lo que se n’anàs a casa, deia, impotent, que era pendent del comunicat.

Compromís i Sumar li havien demanat unes hores abans que dimitira. Àgueda Micó deia que els valencians no es mereixien tenir un diputat presumptament implicat en un cas de corrupció. Però ell ja havia decidit que es quedava al congrés renegant, en paraules seues, d’una suposada ètica i “de la cancel·lació civil i el sacrifici públic”. Els retrets contra el PSOE han estat constants. No l’han volgut escoltar, ha dit, no ha pogut compartir reflexions amb els companys, ha insistit aferrat al faristol, que ha dibuixat com la darrera frontera per a defensar la seua honorabilitat, abandonat com se sent per la direcció del PSOE.

La feblesa de Pedro Sánchez

El partit de Pedro Sánchez volia que José Luis Ábalos abandonàs el congrés en silenci, per la porta de darrere, va interpretar Ábalos, per donar un missatge contundent contra la corrupció després d’haver-se fet públic que Koldo Garcia, membre del seu gabinet, es va enriquir presumptament amb la importació de màscares i més material sanitari durant els dies més incerts de la pandèmia de covid-19. Aquest discurs de netedat és una de les banderes amb què s’embolica sempre que pot el president espanyol. Dissabte mateix, Sánchez, davant els seus col·legues de la Internacional Socialista va pronunciar allò de caiga qui caiga. Però el diputat per València s’ha enrocat a l’escó i s’ha refugiat en el grup mixt. “Sé què és ser un empestat polític, ho sé”, ha dit, tot allargant la darrera síl·laba com intentant recordar altres casos coneguts al PSOE. I tot i saber que quedant-se al grup mixt es posava una diana, ha defensat la seua posició de no anar-se’n.

D’aquesta manera, la compareixença sense preguntes feta just quan sonava el timbre que indica el començament del ple, ha complicat encara més el panorama polític del president espanyol, que ha escoltat el seu antic amic d’Andorra estant. La imatge que transmet ara és de tanta debilitat que no ha pogut dominar un José Luis Ábalos sol i acorralat per tota la maquinària del partit que fa dies que demana a crits una dimissió per decència política. Just unes hores abans, Francina Armengol, la presidenta del congrés, havia dit que se sentia una víctima de la causa i que sentia fàstic per tot plegat.

Un “bon socialista” al galliner

Aquest Sánchez afeblit haurà de respondre demà a sis preguntes parlamentàries sobre el cas Koldo, que ja és el cas Ábalos i que aviat podria ser el cas Sánchez. Una de les preguntes la farà un Alberto Núñez Feijóo dopat pels resultats electorals a Galícia i els sondatges que pràcticament cada dia li diuen que ja té la majoria absoluta a tocar. Feijóo sucarà pa en la imatge d’un ex-ministre del govern d’Espanya assegut al galliner de l’hemicicle. Una mica ja ho ha fet Óscar Puente, que ara ocupa el mateix ministeri que Ábalos. Amb una cruesa calculada ha dit: “Un bon socialista no pot seure al grup mixt.”

José Luis Ábalos no és un diputat qualsevol. A banda dels anys de militància, és un coneixedor profund del Partit Socialista. És la persona que va ajudar Pedro Sánchez a arribar a la secretaria general i, després, a la presidència del govern. Ell mateix va recordar en el discurs de la no-dimissió com va ser un dels principals dissenyadors i negociadors de la moció de censura del 2018 contra el PP de Mariano Rajoy condemnat, precisament, per corrupció.

I és, justament, en nom d’aquesta lluita contra la corrupció que al govern espanyol se li ha obert una via d’aigua de conseqüències encara imprevisibles.

Un fer espanyol

Tot i ser diputat per la circumscripció de València, el cas Ábalos és un afer espanyol. I té a veure amb la feblesa de Pedro Sánchez i amb la potència i la golafreria del Partit Popular. “La meua renúncia no tindria cap efecte pràctic. Si renunciàs, una setmana després s’interpretaria com un signe de debilitat i la dreta continuaria la cacera perquè ja apunta altres persones”, ha dit Ábalos en el seu discurs, sense citar, per exemple, Salvador Illa, Francina Armengol o Pedro Sánchez mateix. El diputat descrivia així el canvi de discurs del PP, que ha abandonat del tot la batalla contra la llei d’amnistia, i s’ha aferrat a concentrar tota l’artilleria en el cas de l’enriquiment il·lícit de l’amic de l’ex-ministre amb la compra de màscares.

El cas Koldo ha obert un interrogant enorme sobre tota la gestió de la compra de material sanitari durant la pandèmia, quan Salvador Illa era ministre de Sanitat i tenia la darrera paraula i tot el control sobre les decisions de compres. Totes les comunitats autònomes estaven sotmeses a les ordres de tota mena que eixien del Ministeri de Sanitat durant l’estat l’alarma.

El final de l’abalisme

José Luis Ábalos ha estat durant anys un home fort del socialisme valencià. Fins i tot, amb el seu cognom es va batejar una de les múltiples famílies del PSPV, l’abalisme. Amb el canvi de direcció i la renovació del partit, es troba en hores baixes. La seua carrera política va començar a l’Ajuntament de València, on va ser regidor durant deu anys. L’any 2009 va obtenir per primera volta l’acta de diputat al congrés espanyol. Era el mateix any del debut de Pedro Sánchez. Tots dos van fer lliga i en ell es va recolzar Sánchez per a reconquerir una secretaria general d’on els seus l’havien defenestrat. El 2017, Ábalos va ser nomenat secretari d’organització del partit, i un any després, amb l’arribada del PSOE al poder, va ser nomenat ministre de Foment. Després de les eleccions del 2020, la cartera es va rebatejar amb el nom de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, però l’any 2021, Sánchez el va destituir en una maniobra que no es va explicar mai.

Tot va transcórrer en el marc d’una remodelació molt àmplia de l’executiu que el president va estar comentant i perfilant amb Ábalos durant una setmana. Sánchez no va dir en cap moment al seu escuder que ell també cauria. Unes setmanes després, també va renunciar a la secretaria d’organització del partit.

El cessament de José Luis Ábalos d’una manera tan freda i contundent i la falta d’explicacions de Pedro Sánchez té ara una nova lectura que el president espanyol es nega a aclarir.

Es van fer tota mena d’especulacions i moltes tenien a veure amb la vida privada de l’ex-ministre. Ara, en el “jo acuse” particular que ha fet a la sala de premsa del congrés, ha dit que li ha tornat a passar. “S’ha legitimat la cacera a què he estat sotmès. He vist com pressionaven la gent que em coneix, els oferien diners perquè parlassen malament de mi”, ha denunciat. “Filtren que tinc una situació personal complexa. No cal degradar tant les qüestions.”

L’únic comunicat que ha fet el PSOE, a banda de les declaracions del ministre Puente, ha estat per a anunciar que obria un expedient al diputat per una falta greu. El PSPV, que ara es queda amb un diputat menys a Madrid, tampoc no ha volgut comentar la decisió de l’ex-ministre.

Després de fer aquesta declaració, Ábalos ha anat a les oficines del congrés per tramitar el seu pas al grup mixt, però no s’ha incorporat al ple que ja havia començat, sinó que se n’ha anat a casa. Amb llàgrimes als ulls, han dit algunes cròniques.