28.08.2017 - 12:05
|
Actualització: 28.08.2017 - 17:35
El major dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero, ha criticat el qüestionament permanent de què és objecte la policia catalana per part dels mitjans espanyols una vegada desarticulat el grup que va atemptar a Barcelona i a Cambrils. En una entrevista a Catalunya Ràdio, ha desmentit algunes informacions i ha dit: ‘Uns posen flors als Mossos i uns altres els llencen merda. Per sort, la policia que jo dirigeixo cada vegada és més a prop de la gent.’ I ha desmuntat, un per un, els atacs rebuts.
La notícia d’El Periódico:
La respota de Trapero:
«És mentida. Si tenim problemes perquè ens falten les competències en l’àmbit internacional, tot i que és una competència que ens reconeixia l’estatut, doncs encara menys tenim relació amb els serveis secrets, amb els serveis d’intel·ligència. No és una competència pròpia dels cossos policíacs de relacionar-se amb els serveis d’intel·ligència dels altres països. Els serveis d’intel·ligència es relacionen amb els altres serveis d’intel·ligència.»
La notícia de l’ABC:
La resposta de Trapero:
«Qui ho diu això? Ho ha dit ella? Ella ha fet unes declaracions dient que va avisar els mossos que això era un atemptat terrorista? No, perquè entre més coses si ho hagués pensat hauria estat a seva responsabilitat de tirar endavant la investigació des d’aquest punt de vista. No oblidem que qui mana en una inspecció ocular i en qualsevol investigació és el jutge. La policia fa el que el jutge li diu. I si un jutge no comparteix el criteri de la policia, qui mana és el jutge. Donem explicacions sobre una cosa que no sé qui ha posat damunt la taula.
No ho va dir la jutgessa, perquè hauria dit als mossos que enfoquessin la investigació des d’aquesta perspectiva, cosa que no va fer perquè en aquell moment no hi havia elements que fossin coherents amb aquest model. Recordem els fets: a les 23.30 hi va haver l’explosió d’Alcanar. Hi van anar mossos, fent els primers serveis. Es veu que hi ha un mort i un ferit. La primera tesi de bombers, de mossos, de la policia científica, de les consultes a Tedax, veient les bombones de butà, és que hi ha hagut una explosió de gas. Tenim elements en aquell moment que ens posin sobre la pista d’un atemptat terrorista? Quins? Hi ha acetona, i una sèrie de productes que ens trobem més en laboratoris per al tràfic de drogues que no en l’àmbit del terrorisme.
Els mossos treballen fent una inspecció ocular. Quan informen la jutgessa de matinada que pensem que pot haver estat una explosió de gas, pensant en un possible laboratori d’elaboració de drogues; pels productes que trobem i perquè es troba algun document que apunta cap aquí, de preparació d’un doble fons en una furgoneta, d’extorsions per un tema de tràfic de drogues… I afegeixen els mossos que trobem estrany que hi hagi una vintena de bombones de butà. En aquell moment eren una vintena. El centenar de bombones no es troben fins més tard. I en aquell moment la jutgessa pregunta si amb una bombona de butà es pot fer una bomba. Fa aquella pregunta, li responem i continuem investigant. I a dos quarts de cinc, quan treballa la retroexcavadora, hi ha la segona explosió. És aquell matí que apareixen els altres elements, quan ja som en la segona explosió. Concretament un un element que els Tedax ens avisen que estiguem alerta, que és l’aigua oxigenada.»
La notícia d’El País:
«Una mentida més, i una irresponsabilitat. Quin sentit té difondre la identitat d’un sergent dels Mossos d’Esquadra, el nom i cognoms. Què aporta?
Sobre el contingut. Aquella policia local belga no va alertar de res. Un col·lega d’una policia local d’un poble pregunta a un col·lega de la policia catalana a qui havia conegut en un congrés si tenia informació sobre aquella persona. I li va fer aquesta pregunta. Aquell ajuntament mirava de contractar aquella persona, i li demanaven el certificar de penals i no l’acabava de lliurar, se suposa perquè tenia un antecedent. El policia li va demanar al col·lega si tenia alguna informació, no l’avisava que pogué ser un radical. I això en canvi es converteix en titulars que diuen que la policia belga va alertar Mossos d’aquesta persona.
El sergent va consultar a les nostres bases si teníem informació. Però no va ser una comunicació oficial, perquè si fos així s’hauria hagut d’elevar a la policia federal belga, hauria hagut d’anar a la unitat nacional de cooperació policíaca internacional, controlada per la policia espanyola a Madrid, i des d’allà ens haurien d’haver requerit a Mossos si ho haguessin volgut. I haurien respost i li hauríem donat caràcter oficial, però la resposta hauria estat la mateixa per part nostra. Per part de policia espanyol no sé quina hauria estat la resposta. »
La crítica de sindicats de la policia espanyola i la Guàrdia Civil:
La resposta de Trapero:
«No vam deixar accedir-hi perquè no ens ho van demanar. No ens van demanar d’intervenir-hi. La Guàrdia Civil no va fer cap oferiment d’enviar els seus Tedax. Això s’ho ha inventat algú, i ha passat a ser portada de diaris. A alguns se’ns qüestiona tot i si ho diu algú altre són grans veritats, que baixen de la divinitat.
La Guàrdia Civil no va fer l’oferiment perquè no té cap sentit. Els Mossos tenen el seu Tedax, que es va activar des del primer moment. No qüestionaré els Tedax de la Guàrdia Civil, però no permetré que es qüestioni el Tedax dels Mossos.»
Vegeu el vídeo íntegre de l’entrevista:
